L'amoniojarosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició amb amoni dominant, i la seva relació amb la jarosita.
 Amoniojarosita | |
|---|---|
| Fórmula química | (NH₄)Fe3+ 3(SO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | jarosita i amoni  |
| Nom IUPAC | hexahidròxid bis(sulfat) d'amoni i triferro |
| Localitat tipus | Kaibab, Comtat de Kane, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.03a |
| Dana | 30.2.5.4 |
| Heys | 25.11.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,32Å; c = 17,5Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | groc clar |
| Duresa | 3,5 a 4,5 |
| Lluïssor | cerosa, mat, terrosa |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,800 nε = 1,750 |
| Birefringència | δ = 0,050 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Any d'aprovació | 1927 |
| Símbol | Ajrs |
| Referències | [1] |
L'amoniojarosita és un sulfat de fórmula química (NH₄)Fe3+
3(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són microscòpics i tabulars, alguns d'ells amb contorns hexagonals, prismàtics romboèdrics o curts. També es troba en trossos granulars i nòduls irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 3,5 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amoniojarosita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'Ansita, alunita, amonioalunita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Es forma en pissarres negres que contenen pirita lignítica. Sol trobar-se associada a altres minerals com la tschermigita, la jarosita i l'epsomita. Va ser descoberta l'any 1927 a Kaibab, al comtat de Kane, Utah, Estats Units.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
