Remove ads
escriptor i activista cultural català From Wikipedia, the free encyclopedia
Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, el Maresme, 23 de setembre de 1930 – Barcelona, 14 d'abril de 2014)[1] fou un escriptor català, fill de l'escriptor Marià Manent i de Josefina Segimon i Cisa. Net de l'advocat i polític Domènec Segimon Artells. Llicenciat en dret i en filologia catalana.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 setembre 1930 Premià de Dalt (Maresme) |
Mort | 14 abril 2014 (83 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, especialista en literatura, filòleg, escriptor, historiador |
Membre de | |
Gènere | Poesia |
Família | |
Fills | Jordi Manent i Tomàs |
Pare | Marià Manent i Cisa |
Parents | Domènec Segimon Artells, avi Roser Segimon i Artells, bestia |
Premis | |
|
A la facultat de Dret conegué personatges com Josep Maria Ainaud de Lasarte i Ramon Folch i Camarasa. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història (incloent-hi celebrades biografies literàries, com la de Carles Riba, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), J. V. Foix, Marià Manent i Tomàs Garcés). D'altra banda, va participar activament en la resistència catalanista contra Franco (també des de l'exili). El 1949 participa en la publicació d'una Antologia Poètica Universitària (150 exemplars) juntament amb Josep Maria Espinàs, Joan Raventós, Josep Maria Ainaud… Volien demostrar que hi havia una nova generació amb empenta. El text que encapçala l'antologia el 1950 és d'Albert Manent. També col·laborà a la revista Curial amb Joaquim Molas, Antoni Comas, Miquel Porter i Joan Ferran Cabestany.[3] Aquells anys assistí a les classes de català que donava Joan Triadú a casa de Josep Maria Folch i Torres i participa en lectures poètiques a casa Sunyer. Més endavant, en democràcia, va treballar a l'Administració de la Generalitat de Catalunya amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del president Jordi Pujol, a qui conegué durant els anys d'universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català).
Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània i des de la seva fundació (1980) fins al 2010 va presidir la Societat d'Onomàstica; aquell any va ser substituït per Josep Maria Albaigès i Olivart. Va col·laborar amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb Serra d'Or, de la qual fou un dels fundadors.[4] Va participar en el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, publicat el 1998, juntament amb Ramon Corts i Blay i Joan Galtés i Pujol.[5]
La seva tasca ha comptat amb nombrosos reconeixements; per exemple, el títol de Mestre en Gai Saber, el premi Josep Pla (1987) per Solc de les hores, el premi Ramon Trias Fargas (per una biografia de Fèlix Millet publicada el 2003) o la publicació del llibre d'homenatge Records d'ahir i d'avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys. El 2011 va rebre el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural.[6] El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[7]
Tenia una estreta vinculació amb el poble de l'Aleixar, ja que passava llargues temporades al mas de la família materna, el mas de Segimon, situat en aquesta vila del Baix Camp.
En morir, en 2014, fou sebollit al Cementiri del Poblenou (Dep. II, tomba 277, panteó d'Isidre Quer), amb son pare.
El seu fons personal, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, conté la documentació generada i rebuda per Manent; destaca, pel seu volum, la col·lecció d'impresos (fulls volanders, circulars, tríptics, programes, fullets) i de publicacions periòdiques (butlletins, revistes, catàlegs, diaris, etc.) reunides pel productor del fons relacionades amb la religió i l'Església a Catalunya, amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes durant el període de la clandestinitat, amb la Universitat i amb la lluita obrera (forces socials i partits polítics). També conserva documentació personal i familiar (felicitacions, targetes personals, participacions diverses, etc.).[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.