Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas
aeroport internacional de Madrid, Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
aeroport internacional de Madrid, Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas,[1] més conegut com a Aeroport de Madrid-Barajas (codi IATA: MAD, codi OACI: LEMD) (en castellà: Aeropuerto de Madrid-Barajas), se situa al nord-est de la ciutat de Madrid, a 12 quilòmetres del centre. Inicià els seus serveis l'any 1928, tot i que s'inaugurà oficialment el 1931. Actualment és gestionat per Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (Aena), empresa pública depenent del Ministeri de Foment espanyol.
Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas | |||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Epònim | Madrid, Barajas i Adolfo Suárez González | ||||||||||||||||||||||||||||||
Dades | |||||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | Aeroport internacional i aeròdrom de tràfic comercial | ||||||||||||||||||||||||||||||
Construcció | 22 abril 1931 | ||||||||||||||||||||||||||||||
Obertura | 1928 | ||||||||||||||||||||||||||||||
Dona servei a | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||
Característiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
Estat d'ús | en funcionament | ||||||||||||||||||||||||||||||
Superfície | 2.400 ha | ||||||||||||||||||||||||||||||
Altitud | 610 m | ||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||||||||||||
Entitat territorial administrativa | Barajas (Comunitat de Madrid) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||
Format per | terminal d'aeroport | ||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||
Propietat de | ENAIRE | ||||||||||||||||||||||||||||||
Gestor/operador | ENAIRE | ||||||||||||||||||||||||||||||
Passatgers | 50.633.652 (2022) | ||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | aena.es… | ||||||||||||||||||||||||||||||
L'aeroport de Madrid-Barajas és el principal aeroport d'Espanya, el cinquè d'Europa i el vint-i-quatrè del món,[2] segons estadístiques de l'any 2013. És un important centre de connexions per a les aerolínies Air Europa i Iberia, les quals representen més d'un 60% del tràfic actual. A més, l'aeroport és utilitzat com a punt d'unió pel que fa a les connexions aèries d'Europa amb l'Amèrica Llatina.
L'aeroport va ser construït el 1927, amb la intenció d'obrir-lo al trànsit aeri nacional i internacional el 22 d'abril de 1931, tot i així, les operacions comercials regulars es varen iniciar dos anys més tard. Una petita terminal va ser construïda amb una capacitat per a 30.000 passatgers l'any, a més de diversos hangars i l'edifici de Avión Club. El primer vol regular va ser creat per l'empresa Líneas Aéreas Postales Españolas (LAPE) amb la seva freqüència a Barcelona. Durant la dècada dels anys 30 els vols internacionals van començar a efectuar vols a algunes destinacions europees i africanes.
Originalment, el camp de vol va ser un gran cercle vorejat de blanc amb el nom de Madrid situat al seu interior i sense pavimentar, constituïda en terrenys coberts de gespa natural. No va ser fins a la dècada dels anys 40 que el camp de vol va ser pavimentat i es varen dissenyar noves pistes. La primera pista d'aterratge va començar a funcionar el 1944 hi feia 1.400 metres de llarg i 45 metres d'ample. A finals de la dècada l'aeroport comptava amb tres pistes, les quals cap d'elles existeix avui en dia. A finals del 1940 es van començar a realitzar alguns vols a les Filipines i l'Amèrica Llatina.
Durant la dècada dels anys 50, l'aeroport gestionava més de mig milió de passatgers, augmentant a cinc pistes d'aterratge i també es van començar a operar vols comercials a Nova York. La Terminal Nacional (actualment la T2), va ser el construïda el 1954 i va ser inaugurada aquest mateix any. En el Pla d'Aeroports de 1957, l'aeroport de Barajas es classifica com un aeroport internacional de primera classe. Durant la dècada dels anys 60, els avions de grans dimensions van començar a aterrar a Barajas i el creixement del trànsit aeri com a conseqüència principalment del turisme va fer superar les previsions. A principis de la dècada, l'aeroport va arribar als 1,2 milions de passatgers, el doble del previst en el Pla d'Aeroports de 1957.
A la dècada dels anys 70, amb l'auge del turisme i l'arribada dels Boeing 747, l'aeroport va aconseguir superar els quatre milions de passatgers i es va dur a terme la construcció d'una terminal internacional (actual T1). L'any 1974, Iberia LAE va introduir una nova línia regular entre Madrid i Barcelona, un servei amb diverses freqüències diàries entre la ciutat comtal i l'aeroport de Madrid-Barajas.
El Mundial de futbol del 1982 va comportar importants reformes per a l'aeroport, amb l'adjudicació de les obres d'ampliació i reforma de les dues terminals existents.
Durant la dècada dels anys 90, l'aeroport va tornar a patir un procés d'ampliació. L'any 1994 es va construir la primera terminal de càrrega de l'aeroport i la torre de control va ser renovada. El 1997 es va obrir la Dàrsena Nord, que es fa servir com una terminal exclusiva per als vols Schengen de l'aerolínia Iberia. El 1998 es va inaugurar una nova torre de control de 71 m d'alçada. L'any 1999 la nova Dàrsena Sud va ser oberta al públic, el que implicava una expansió de la terminal internacional. Durant aquest temps, la distribució de les terminals ha canviat: La Terminal Sud i la major part de la Terminal Internacional es diuen T1, la resta de la Terminal Internacional i de la Terminal domèstica es diuen T2 i la Terminal Nord s'anomena T3.
El novembre de 1998, la nova pista 18R-36L va iniciar les seves operacions (substituint a l'anterior pista 18-36). Fa 4.400 m de llarg i és una de les més grans d'Europa inclosa dins els plans d'expansió anomenats Gran Barajas. Durant l'any 2000 va començar la construcció de les nova terminals T4 i la seva terminal satèl·lit, la T4S. Les dues fòren dissenyades pels arquitectes Antonio Lamela i Richard Rogers.
Les noves terminals de passatgers i les pistes d'aterratge es van acabar de construir per complet el 2004, però els retards administratius i d'equip, així com la controvèrsia sobre la reassignació de terminals, van retardar la posada en servei fins al 5 de febrer del 2006.
L'any 2007, l'aeroport va arribar al màxim històric dels 52 milions de passatgers anuals, però des d'aquest any ha anat experimentant una baixa progressiva fins als 45 milions de l'any 2012.
L'aeroport de Barajas consta de tres edificis terminals, un edifici satèl·lit i dues dàrsenes (una de les quals pot considerar-se gairebé una terminal). A més, disposa d'una terminal dedicada exclusivament a la càrrega. La divisió de la superfície utilitzada en la nomenclatura de l'aeroport (T1, T2, T3, T4 i T4-S) no coincideix exactament amb la divisió real arquitectònica de l'aeroport.
Companyia | Destinacions |
---|---|
ASL Airlines Belgium | Brussel·les, Lieja |
Atlantic Airlines | Lieja |
Cygnus Air | Frankfurt, Gran Canària, Tenerife-Nord |
DHL Aviation | Casablanca, Copenhaguen, East Midlands, Frankfurt, Leipzig/Halle, Londres-Heathrow, Miami, Milà-Malpensa, París-Charles de Gaulle, Pequín-Capital |
Emirates Sky Cargo | Dubai-Al Maktoum |
FedEx Feeder | Dublín, París-Charles de Gaulle |
MASkargo | Frankfurt, Kuala Lumpur |
Qatar Airways Cargo | Doha |
Swiftair | Alger, Atenes, Barcelona, Bilbao, Casablanca, Gran Canària, Làrnaca, Lisboa, Milà-Malpensa, Palma, París-Charles de Gaulle, Tenerife-Nord |
Turkish Airlines Cargo | Alger, Belgrad, Casablanca, Houston-Intercontinental,[55] Istanbul-Atatürk,[55] Miami[55] |
UPS Airlines | Casablanca, Chicago-O'Hare, Colònia/Bonn, Londres-Stansted |
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics. |
See source Wikidata query and sources.
Hi ha diverses línies del Consorci Regional de Transports de Madrid que connecten les l'àeroport amb municipis de l'àrea metropolitana de Madrid:
La línia del Metro de Madrid (Nuevos Ministerios - Aeropuerto T4), uneix l'estació de Nuevos Ministerios amb les terminals de l'aeroport en uns 15-20 minuts. Hi ha 2 estacions de metro a l'aeroport: la que dona servei a les terminals T1, T2 i T3 (Aeropuerto T1-T2-T3) i la de la terminal T4 (Aeropuerto T4). Per entrar o sortir de qualsevol de les dues estacions de metro és necessari un suplement de 3 € que es pot comprar per separat o afegir-se al pagament corresponent.
En el futur, està previst que la línia 5 arribi fins a l'estaciò d'Aeropuerto T1-T2-T3,[56] i que la línia 11 tingui parada a l'estaciò d'Aeropuerto T4.[57]
La terminal T4 té una estació de rodalies (Aeropuerto T4) que es capçalera de les línies C-1 (Príncipe Pío - Aeropuerto T4) i C-10 (Villalba - Aeropuerto T4).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.