CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

26 d'abril

data From Wikipedia, the free encyclopedia

26 d'abril
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesFestes i commemoracionsReferències

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs. Queden 249 dies per finalitzar l'any.

<< Abril 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930
Tots els dies
Països Catalans
  • 1816 - Barcelona: s'estrena l'òpera La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini al Teatre Santa Creu.
  • 1987 - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.
Resta del món
  • 1313 - Vall d'Aran: d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix aquest territori al rei d'Aragó Jaume el Just.[1]
  • 1478 - Florència: té lloc la Conspiració dels Pazzi, enforantament entre les famílies Pazzi i Mèdici pel poder de la ciutat. Una conspiració per tal d'assassinar Llorenç i Julià de Mèdici.[2]
  • 1621 - Madrid, Espanya: se signa el Tractat de Madrid.
  • 1860 - Tetuan: se signa al Tractat de Wad-Ras, acord entre el Marroc i Espanya que posava fi a la guerra d'Àfrica.
  • 1903 - Madrid: Es funda l'Atlètic de Madrid.
  • 1915 - Londres: Es firma el Tractat de Londres, pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa.[3]
  • 1937 - Guernica, País Basc: Bombardeig de Guernica per la Legió Còndor, durant la Guerra Civil espanyola.[4]
  • 1964 - Tanzània: la República de Tanganyika es va unir amb Zanzíbar per formar la República Unida de Tanganica i Zanzíbar, que va canviar el seu nom pel de República Unida de Tanzània.
  • 1986- Central nuclear de Txornòbil, Txornòbil (URSS, actual Ucraïna)- Accident Nuclear a Txornòbil.[5]
  • 2002 - Vitòria, País Basc: Inauguració de l'ARTIUM, institució museística amb seu a Vitòria.
Països Catalans
  • 1804 - Barcelona, Barcelonès: Lluís Maria Pastor i Rodríguez, economista lliurecanvista català (m. 1872).[6]
  • 1852 - Barcelona, Barcelonès: Antoni Esplugas i Puig, fotògraf pioner d'aquesta activitat professional a Barcelona.
  • 1886 - Roda de Ter: Tecla Sala i Miralpeix, empresària catalana.[7]
  • 1891 - Peratallada, Baix Empordà: Enric Barnosell i Saló, instrumentista de tible i compositor de sardanes català (m. 1949).[8]
  • 1892 - Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (m. 1978).[9]
  • 1905 - Santa Coloma de Gramenet: Antoni Puigvert i Gorro, uròleg català (m. 1990).[10]
  • 1911 - Barcelona, Barcelonès: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial català (m. 2002).[11]
  • 1913 - Barcelona: Creu Casas i Sicart, farmacèutica i primera dona a l'IEC (m. 2007).[12]
  • 1922 - Agramunt, Urgell: Guillem Viladot, escriptor i poeta visual català.[13]
  • 1924 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Vicent Ventura i Beltran, polític i periodista valencià.[14]
  • 1932 - Sabadell, Vallès Occidental: Francesc Garriga i Barata, poeta català.[15]
  • 1936 - Santanyí, Mallorca: Llorenç Vidal i Vidal, poeta mallorquí, fundador del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).[16]
  • 1943 - Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental: Joan Lluís Moraleda i Perxachs, compositor català.[17]
  • 1944 - Barcelona: Encarna Roca, jurista catalana, ha estat magistrada del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional d'Espanya.[18]
  • 1951 - Barcelona: María Jesús Figa López-Palop, diplomàtica espanyola, ambaixadora d'Espanya davant la Santa Seu,
  • 1955 - Barcelona: Mercè Civit i Illa, diplomada en treball social i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[19]
  • 1967 - Elxː Antònia Toñi Serna Serrano, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.[20]
  • 1968 - Polop: María Dolores Zaragoza Teuler, política valenciana, diputada i alcaldessa.[21]
  • 1971 - Gavà: Núria Castelló i Marrugat, nedadora catalana.[22]
  • 1979 - Barcelona: Laia Ortiz i Castellví, llicenciada en C. Polítiques i política catalana, ha estat diputada al Congrés i al Parlament de Catalunya.[23]
  • 1985 - Reus, Baix Camp: Albert Casanovas i Vázquez, jugador d'hoquei patins català.
Resta del món
  • 121, Roma: Marc Aureli, emperador romà (m. 180[24]).
  • 570, la Meca: Mahoma, Muhàmmad per als creients, fundador de l'islam (data tradicional: aquesta o el 20 d'abril) (m. 632).[25]
  • 1319, Le Mans, Nantes, Regne de França: Joan II de França el Bo, rei de França (1350-1364).[26]
  • 1489, Japó: Ashikaga Yoshihisa, 25è shogun
  • 1575, Florència: Maria de Mèdici, reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617) (m. 1642).[27]
  • 1648, Lisboa, Regne de Portugal: Pere II de Portugal, aristòcrata portuguès, rei de Portugal (m. 1706).[28]
  • 1711, Edimburg, Escòcia: David Hume, filòsof empirista escocès (m. 1776).[29]
  • 1798, Charenton-Saint-Maurice, França: Eugène Delacroix, pintor francès del moviment romàntic (m. 1863).[30][31]
  • 1822, Viena, Imperi Austríac: Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, aristòcrata austríaca, princesa d'Orleans.
  • 1873, Brooklyn, Nova York, Estats Units: John Bunny, actor estatunidenc.[32]
  • 1876, Varsòvia: Mela Mutermilch, pintora polonesa naturalitzada francesa que visqué a Barcelona i Girona (m. 1967).[33]
  • 1879, Dewsbury, Anglaterra: Owen Willans Richardson, físic anglès (m. 1959).[34]
  • 1886, Columbus, Estats Units: Ma Rainey, cantant de blues estatunidenca (m. 1939).[35]
  • 1889, Sisson: Anita Loos, escriptora i guionista nord-americana (m. 1981).[36]
  • 1896, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Ernst Udet, militar alemany.
  • 1889, Viena, Imperi Austrohongarès: Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (m. 1951).[37]
  • 1898, Sevilla, Espanya: Vicente Aleixandre, poeta espanyol, membre de la Generació del 27 i Premi Nobel de Literatura l'any 1977. (m. 1984).[38]
  • 1899, Tessalònica, Grècia: Juana Mordó, marxant d'art (m. 1984).[39]
  • 1900, Estats Units: Charles Richter, físic i sismòleg estatunidenc, creador de l'escala de Richter.[40]
  • 1905, París, França: Jean Vigo, director de cinema francès.
  • 1910, Xangai: Ruan Lingyu, actriu xinesa, figura cabdal del cinema mut xinès dels anys 30.
  • 1917, Canton: Ieoh Ming Pei, arquitecte estatunidenc d'origen xinès (m. 2019).[41]
  • 1918, Baarn, Països Baixosː Fanny Blankers-Koen, atleta neerlandesa, primera a guanyar quatre medalles olímpiques d'or, una de les més destacades de tots els temps (m. 2004).[42]
  • 1921, Dallas, Estats Units: Jimmy Giuffre, músic de jazz estatunidenc.[43]
  • 1932, Blackpool, Regne Unit: Michael Smith, químic i bioquímic canadenc d'origen britànic, Premi Nobel de Química de 1993. (m. 2000)[44]
  • 1933, Múnic, Alemanya: Arno Allan Penzias, astrònom i físic estatunidenc d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1978.[45]
  • 1937, Tekovské Nemce: Vladimír Valach, economista, diplomàtic i escriptor eslovac.
  • 1941:
    • París, França: Claudine Auger, actriu francesa (m. 2019).[46]
    • ?: F. Richard Stephenson, astrònom britànic.[47]
  • 1945, Ciutat de Nova York, Estats Units: Charles Gordon Blazer, dirigent esportiu estatunidenc.
  • 1949, Buenos Aires, Argentina: Carlos Bianchi, futbolista i entrenador argentí.
  • 1950 - Lima (Perú): Susana Higuchi, política i enginyera japonesa-peruana. (m 2021)
  • 1952, Varsòvia: Ewa Podleś, contralt polonesa, considerada una de les poquíssimes "contralts pures".[48]
  • 1953, Oslo, Noruegaː A. K. Dolven, artista noruega contemporània, amb una obra que inclou pintura, videoart i instal·lacions.[49]
  • 1956, Riaño, Espanya: Imanol Arias, actor espanyol.
  • 1967, Londres, Anglaterra: Marianne Jean-Baptiste, actriu anglesa d'ascendència d'Antigua i Barbuda i de Saint Lucia.[50]
  • 1970,
    • Belfast, Irlanda del Nord: Eva Maria Westbroek, soprano neerlandesa.[51]
    • Novo Mesto, Eslovènia: Melania Trump, ex-model eslovena i l'esposa del president dels Estats Units Donald Trump,[52]
  • 1971, Romaː Giorgia, cantautora i cantant italiana.[53]
  • 1977, Milà: Samantha Cristoforetti, pilot d'aviació, tercera astronauta de l'Agència Espacial Europea i la primera astronauta italiana.[54]
  • 1980, Ciutat de Panamà: Jordana Brewster, actriu de cinema i sèries de televisió estatunidenca.[55]
  • 1985, Novovolynsk, URSS: Artem Fedetski, futbolista ucraïnès.
  • 1986, Londres, Anglaterra: Felip de Grècia, aristòcrata grec, pretendent al tron de Grècia.
  • 1990, Monterrey, Mèxic: Jonathan dos Santos, futbolista mexicà.
Països Catalans
  • 911 - Barcelona: Guifré II (dit també Borrell I), comte de Barcelona, Girona i Osona (n. aprox. 874).[56]
  • 1912 - Sabadell: Pau Gambús i Romeu, industrial i banquer català.
  • 1941 - Poblet: Eduard Toda i Güell, egiptòleg, antropòleg, escriptor i filantrop català (n. 1855).[57]
  • 1942 - Barcelona: Romà Forns i Saldaña, futbolista i entrenador de futbol català.
  • 1972 - Barcelona: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889).[58]
  • 1998 - Barcelona: Josep Maria Nuix i Julibert, conegut com a Jep Nuix, compositor i flautista català (n. 1955).[59]
  • 2006 - Barcelona: Agustí Chalaux i de Subirà, teòric polític, econòmic i social.
Resta del món
  • 757 - Roma: Papa Esteve II, Papa del 26 de març de 752 fins al 26 d'abril de 757, el dia de la seva mort.[60]
  • 1444 - Tournai: Robert Campin, pintor pertanyent a l'estil flamenc de la pintura gòtica.[61]
  • 1638 - Pequín (Xina): Giacomo Rho, jesuïta italià, matemàtic i missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Chongzhen de la Dinastia Ming (n. 1593).[62]
  • 1774 - Heemstede: Maria Machteld van Sypesteyn, pintora neerlandesa de miniatures.[63]
  • 1910 - París: Bjørnstjerne Bjørnson, escriptor noruec. Premi Nobel de Literatura de l'any 1903 (n. 1832).[64]
  • 1914 -Viena, Imperi Austrohongarès: Eduard Suess, geòleg austríac (n. 1831).[65]
  • 1916 - Lisboa, Portugal: Mário de Sá-Carneiro, escriptor i poeta portuguès, un dels majors exponents del Modernisme en Portugal (n. 1890).[66]
  • 1940 - Heidelberg (Baden-Württemberg, Tercer Reich): Carl Bosch, químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931 (n. 1874).[67]
  • 1945 - Château-Gontier: Lucie Delarue-Mardrus, periodista, poeta, novel·lista, escultora, historiadora i dissenyadora francesa.[68]
  • 1964 - Anglaterraː Lucy Wills, hematòloga anglesa que descobrí l'àcid fòlic.[69]
  • 1976 - Bielefeld, Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (n. 1892).[70]
  • 1982 - Nettlebed, Oxfordshire: Celia Johnson, actriu de teatre i de cinema anglesa (n. 1908).[71]
  • 1983 - Thun, Suïssa: Ruth von Wild, mestra i activista suïssa (n. 1912).[72]
  • 1984 - Los Angeles (Califòrnia, Estats Units): May McAvoy, actriu de cinema (n. 1899).[73]
  • 1986 - Rancho Mirage, Califòrnia, Estats Units: Broderick Crawford, actor estatunidenc.
  • 1988 - Ciutat de Guatemala, Guatemala: Juan José Gerardi Conedera, bisbe i defensor de la memòria històrica de Guatemala. Morí assassinat (n. 1922).
  • 1989, Los Angeles, Califòrnia: Lucille Ball, actriu còmica estatunidenca (n. 1911).[74]
  • 2005, Preitenegg, Àustria: Maria Schell, actriu austro-suïssa (n. 1926).[75]
  • Onomàstica: Sants Marcel·lí I papa; Sant Clet, papa; Pascasi Radbert, bisbe i monjo; Basili d'Amasia, bisbe màrtir; Pere de Rates, bisbe llegendari de Braga; Ricari de Celles, abat; Esteve de Perm, missioner eslau; Pere Ermengol (des de 1969); Rafael Arnáiz Barón, trapenc; beats Domènec i Gregori d'Aragó, preveres dominics aragonesos; beat Juli Junyer i Padern, màrtir (1938).
  • Mare de Déu del Bon Consell
  • Dia Mundial de la propietat intel·lectual
  • Dia Internacional de la visibilitat Lèsbica
  1. [1]
    Ferrer i Mallol, M. Teresa. Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. IEC.
  2. [2]
    «Pazzi, congiura dei nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 22 abril 2020].
  3. [3]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
  4. [4]
    «Guernica | Spain» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
  5. [5]
    «Chernobyl disaster | Causes & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
  6. [6]
    «Lluís Maria Pastor i Rodríguez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  7. [7]
    Marcè, Matilde «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix». Xipreret (Butlletí de l'Ateneu de Cultura Popular), núm. 327, 7-2009, pàg. 2 i 3.
  8. [8]
    «Barnosell i Saló, Enric». Músics per la Cobla. [Consulta: 21 abril 2020].
  9. [9]
    Hernández Cardona, Àngel-Manuel. «Galeria de Metges Catalans. Teresa Campañà i Cassi». Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 11 abril 2023].
  10. [10]
    «Antoni Puigvert i Gorro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  11. [11]
    «Enric Freixa i Pedrals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  12. [12]
    Terradas i Serra, Jaume. «Creu Casas i Sicart. Semblança biogràfica». IEC, 2020. [Consulta: 15 febrer 2023].
  13. [13]
    «Guillem Viladot, dissident secular». La Vanguardia [Consulta: 1r gener 2022].
  14. [14]
    «Vicent Ventura i Beltran». Memòria Valencianista. [Consulta: 5 gener 2024].
  15. [15]
    «Francesc Garriga i Barata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
  16. [16]
    «Llorenç Vidal i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  17. [17]
    «Joan Lluís Moraleda i Perxachs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  18. [18]
    «Maria Encarnació Roca i Trias | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
  19. [19]
    Diputats de la VIII legislatura (2006 - 2010) / 44. Civit Illa, Mercè. Parlament de Catalunya, pàg. 44.
  20. [20]
    «Fitxa del diputat/ada Antonia Serna Serrano». Corts Valencianes, 04-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 19 febrer 2022].
  21. [21]
    «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 18 agost 2015].
  22. [22]
    «26 d'abril». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. [23]
    «Laia Ortiz Castellví - X Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 15 febrer 2024].
  24. [24]
    «Marco Aurèlio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
  25. [25]
    «Muhammad | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
  26. [26]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean II le Bon» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
  27. [27]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie de Médicis» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
  28. [28]
    «Peter II | king of Portugal» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
  29. [29]
    «David Hume | Biography, Philosophy, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
  30. [30]
    Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
  31. [31]
    «Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
  32. [32]
    Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01, p. 59. ISBN 978-0-8131-3745-2.
  33. [33]
    «Dones de Girona. Mela Mutermilch». Giaprenc. [Consulta: 21 abril 2020].
  34. [34]
    «Sir Owen Willans Richardson | British physicist» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
  35. [35]
    «Ma Rainey | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
  36. [36]
    «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
  37. [37]
    Monk, Ray. «Ludwig Wittgenstein. British philosopher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  38. [38]
    «The Nobel Prize in Literature 1977» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
  39. [39]
    «Juana Mordo. Galerista pionera de la vanguardia» (en castellà). eSefarad, 30-12-2017. [Consulta: 9 març 2020].
  40. [40]
    «Men & Women of Seismology - Charles Richter» (en anglès). USGS. [Consulta: 26 abril 2011].
  41. [41]
    «I.M. Pei | Biography, Architecture, & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
  42. [42]
    «Fanny Blankers-Koen» (en anglès). Britannica, 23-01-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
  43. [43]
    «Jimmy Giuffre» (en castellà). Discogs. [Consulta: 21 abril 2020].
  44. [44]
    «Michael Smith. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
  45. [45]
    «The Nobel Prize in Physics 1978» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
  46. [46]
    «Claudine Auger» (en francès). cinema.encyclopedie.personnalites.bifi.fr. [Consulta: 26 abril 2021].
  47. [47]
    «Prof FR Stephenson - Durham University». [Consulta: 19 abril 2020].
  48. [48]
    «Ewa Podleś». Ngtjyty. [Consulta: 21 abril 2020].
  49. [49]
    Haverkamp, Frode Ernst. «Anne Katrine Dolven» (en noruec). Store norske leksikon. [Consulta: juny 2020].
  50. [50]
    «Marianne Jean-Baptiste» (en espanyol europeu). Guia del Ocio. Arxivat de l'original el 2021-03-06. [Consulta: 24 abril 2020].
  51. [51]
    «Eva-Maria Westbroek (Performer)». Opera Online. [Consulta: 21 abril 2020].
  52. [52]
    «Melania Trump | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
  53. [53]
    «Giorgia» (en castellà). Discogs. [Consulta: 27 febrer 2021].
  54. [54]
    «Cristoforetti, Samantha nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
  55. [55]
    «Jordana Brewster». The New York Times. Arxivat de l'original el 6 març 2016.
  56. [56]
    «Guifré II de Barcelona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  57. [57]
    Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
  58. [58]
    Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya autònoma : 1931/1939. Barcelona: Edicions 62, 1977-1978. ISBN 84-297-1339-5.
  59. [59]
    «Josep Maria Nuix i Julibert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
  60. [60]
    «STEFANO II, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
  61. [61]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Robert Campin» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
  62. [62]
    Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
  63. [63]
    Huiskamp, Marloes. «Sypesteyn, Maria Machteld van (1724-1774)» (en neerlandès). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014.
  64. [64]
    «The Nobel Prize in Literature 1903» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
  65. [65]
    «Eduard Suess | Austrian geologist» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
  66. [66]
    «Mário de Sá-Carneiro | Portuguese author» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
  67. [67]
    «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
  68. [68]
    «Genealogía de Lucie DELARUE-MARDRUS» (en castellà). Geneastar. [Consulta: 18 octubre 2024].
  69. [69]
    Bastian, H. «Lucy Wills (1888-1964), the life and research of an adventurous independent woman.» (en anglès). Lucy Wills (1888-1964), la vida i la recerca d'una dona independent i aventurera. Butlletí The James Lind Library, 2007. [Consulta: 15 febrer 2024].
  70. [70]
    Rössler, Elizabeth Otto & Patrick. Bauhaus Women: A Global Perspective (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-03-21, p. 42-43. ISBN 978-1-912217-97-7.
  71. [71]
    «Celia Johnson». IMDb. [Consulta: 21 abril 2020].
  72. [72]
    «Nachlass Ruth von Wild (1912-1983) - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 12 abril 2021].
  73. [73]
    «May McAvoy dies; Jolson's leading lady». Schenectady Gazette., 04-05-1984, pàg. 16.
  74. [74]
    «Lucille Ball | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
  75. [75]
    «Maria Schell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:26 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 26 d'abril
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Festes i commemoracions

Referències