16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria^[1] és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 45 dies per finalitzar l'any.

<<	Novembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1354 - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.
• 1882 - Reus: S'inaugura el Teatre Fortuny.^[2]
• 1938 - Catalunya, esp. Terra Alta i Ribera d'Ebre: S'acaba la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra Civil espanyola.^[3]
• 1985 - Barcelona: Deixa de publicar-se El Correo Catalán, diari fundat el 1876 i editat en castellà.
• 2003 - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU guanya amb 46 escons, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) i ICV (9).
• 2004 - la Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
• 2005 - Brussel·les: el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en català al Comitè de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
• 2005 - Girona: el bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emissions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
• 2008 - Terrassa: els Minyons de Terrassa carreguen el primer 3 de 9 amb folre i l'agulla de la història. En aquesta mateixa actuació els Castellers de Sants descarreguen el 2 de 7 aixecat per sota, castell inèdit des de 1877.
• 2010 - Nairobi, Kenia: els castells i el Cant de la Sibil·la de Mallorca són declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.^[4]
• 2014 - Terrassa: els Castellers de Sants carreguen el seu primer pilar de 8 amb folre i manilles de la història.

Resta del món

• 1805 - Estats Units: Tractat de Mount Dexter entre els Estats Units i els choctaws.
• 1870 - Madrid: Amadeu de Savoia és proclamat rei d'Espanya com a Amadeu I.
• 1904 - Londres (Anglaterra): John A. Fleming patenta el díode d'incandescència o vàlvula termoiònica que havia inventat basant-se en l'efecte Edison, que William J. Hammer, un dels enginyers d'Edison, havia descobert el 1883; aquest fet es considera l'inici de l'electrònica.
• 2004 - Washington (els Estats Units): George Bush nomena Condoleezza Rice, fins aleshores consellera de seguretat nacional, nova secretària d'estat en substitució de Colin Powell que havia dimitit el dia abans.

Naixements

Països Catalans

• 1775, Morella, els Ports: Joaquim Oliet i Cruella, pintor neoclassicista valencià.
• 1874, Sant Daniel: Carme Auguet Comalada, mestra gironina fundadora de l'escola pública més antiga de la ciutat, l'Escola Eiximenis.^[5]
• 1915, Terrassa, Vallès: Jacint Morera i Pujals, pintor català.
• 1959, València: Manuel Mata Gómez, polític i advocat valencià.
• 1974, Terrassa, Vallès Occidental: Mònica Van Campen, actriu i model catalana.
• 1976, Badalona, Barcelonès: Sònia Guirado, nedadora paralímpica catalana.^[6]
• 1992, Terrassa, Vallès Occidental: Sarai Gascón, nedadora paralímpica catalana.

Resta del món

• 1717, París, França: Jean le Rond d'Alembert, matemàtic i filòsof francès.
• 1881, Montegiorgio, regió de les Marques (Itàlia): Domenico Alaleona, historiador i compositor italià (m. 1928).^[7]
• 1892, Sichuan (Xina): Guo Moruo (en xinès: 郭沫若;):també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen(m. 1978).^[8]
• 1895, Hanau, Hessen, Alemanya: Paul Hindemith, compositor alemany (m. 1963).^[9]
• 1902: Madrid, Espanya: Alfonso Sánchez Portela, fotògraf espanyol.
• 1921, Tverː Klavdia Totxónova, atleta russa, especialista en el llançament de disc i pes.
• 1922, Azinhaga, Portugal: José Saramago, escriptor portuguès.^[10]
• 1924, Linz: Erika Mahringer, esquiadora austríaca.^[11]
• 1940, Jaca, Osca: Maria Josefa Yzuel, pionera en el camp de l'òptica, tant en l'àmbit nacional com internacional.^[12]
• 1950, Madrid, Espanya: Amelia Valcárcel, filòsofa espanyola.^[13]
• 1951, Washington DC, Estats Units: Miguel Sandoval, actor estatunidenc.
• 1958, Larvik, Noruega: Anne Holt, política, novel·lista i advocada noruega, Ministra de Justícia de Noruega.
• 1964, Nanaimo, Canadà: Diana Krall, pianista i cantant de jazz canadenca.
• 1966, Milà: Roberta Invernizzi, soprano italiana especialitzada en música barroca.^[14]
• 1985, Hèlsinki, Finlàndia: Sanna Marin, política finlandesa, Primera ministra, la persona més jove del món en aquest càrrec.^[15]
• 1988, Urmia, Iran: Helly Luv, cantant, ballarina, coreògrafa, actriu i model kurda.
• 1991, Egipte: Aliaa Magda Elmhady, activista feminista i ciberactivista egípcia.

Necrològiques

Països Catalans

• 1613, València: Andreu Rei d'Artieda, militar, advocat, poeta i dramaturg valencià (n. 1549).
• 1993, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català (n. 1901).
• 2004, Barcelona: Joan Ramon Mainat, periodista i productor televisiu català.
• 2006,
  • Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
  • Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i activista cultural.
• 2013, Barcelona: Ana de Tord, dissenyadora gràfica barcelonina (n. 1958).^[16]
• 2014, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (n. 1920).
• 2020, Barcelonaː Maria Salvo Iborra, activista antifranquista (n. 1920).^[17]

Resta del món

• 1625, Palerm (Sicilia): Sofonisba Anguissola, pintora renaixentista italiana (n. vers 1532).^[18]
• 1932, Laren, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora.^[19]
• 1951, Londres: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (n. 1863).^[20]
• 1960, Los Angeles, Califòrnia: Clark Gable, actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor actor (n. 1901).^[21]
• 1972, Baden bei Wienː Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa.^[22]
• 1989, San Salvador, El Salvador: Ignacio Ellacuría, filòsof, escriptor i teòleg basc assassinat per militars salvadorencs (n. 1930).
• 1993, Múnic: Lucia Popp, soprano eslovaca.
• 2009, Moscou: Ivan Khutorskoi, prominent membre del moviment antifeixista rus assassinat a casa seva en un suburbi de Moscou.
• 2015, Cracòvia, Polònia: Jerzy Katlewicz, director d'orquestra i pianista.^[23]

Festes i commemoracions

• Santoral: sant Euqueri de Lió, bisbe; Gertrudis de Hefta, abadessa; Alfric d'Abingdon, bisbe de Canterbury; Santa Margarida d'Escòcia, reina; Otmar de Sankt Gallen, abat; Agnès d'Assís, verge; Giuseppe Moscati, laic, metge.
• Dia Internacional per a la Tolerància
• Dia Mundial en Record de les Víctimes dels accidents de Trànsit

Referències

1. Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
2. «Història». Consorci Teatre Fortuny. [Consulta: 23 setembre 2020].
3. Cervelló, Àlex. «La vida després de la batalla de l'Ebre». Sàpiens. [Consulta: 23 setembre 2020].
4. «Els castells ja són Patrimoni de la Humanitat. La UNESCO ho ha reconegut juntament amb el Cant de la Sibi·la de Mallorca». Nació Digital, 16-11-2010 [Consulta: 14 novembre 2020].
5. «Història». XTEC. Escola Carme Auguet. [Consulta: 8 abril 2021].
6. «Sònia Guirado Crespo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
7. Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
8. Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
9. «Paul Hindemith». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
10. «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
11. «Erika Mahringer» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 18 octubre 2024].
12. «María Josefa Yzuel, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 16-11-2015. [Consulta: 20 desembre 2021].
13. «Feminismo en el mundo global» (en castellà). Ediciones Cátedra. [Consulta: 28 setembre 2020].
14. «Roberta Invernizzi (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 setembre 2020].
15. Ortiz de Zárate, Roberto. «Sanna Marin». CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 23-12-2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
16. «Esquela». La Vanguardia, 17-11-2913. [Consulta: 1r desembre 2023].
17. «Mor als 100 anys la lluitadora antifranquista Maria Salvo». Ara, 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
18. Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
19. «Carry van Bruggen» (en anglès). Jewish Women Archive. Arxivat de l'original el 2020-10-01. [Consulta: 23 setembre 2020].
20. McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
21. «From the Archives: Clark Gable Dies at 59» (en anglès). latimes.com, 17-11-1960. [Consulta: 4 octubre 2019].
22. «Вера Каралли / Vera Caralli» (en rus). Kino-teatr, 2016-08-26 (actualitzat 31/01/24). [Consulta: 28 maig 2024].
23. «Zmarł Jerzy Katlewicz» (en polonès). muzyka.onet.pl, 17 novembre [Consulta: 17 novembre 2016]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 novembre 2016].