escriptora neerlandesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Carry van Bruggen (Smilde, 1 de gener de 1881-Laren, 16 de novembre de 1932) fou una escriptora neerlandesa.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | Caroline Lea de Haan 1r gener 1881 Smilde (Països Baixos) |
Mort | 16 novembre 1932 (51 anys) Laren (Països Baixos) |
Sepultura | Laren, Cementiri Algemene Begraafplaats, Sepulcre 9E 52° 14′ 46.4″ N, 5° 12′ 31.32″ E |
Altres noms | Justine Abbing May |
Nacionalitat | Neerlandesa |
Religió | Judaisme |
Activitat | |
Ocupació | Escriptora |
Família | |
Cònjuge | Kees van Bruggen Adriaan Pit |
Pares | Izak de Haan & Betje Rubens |
Germans | Jacob Israël de Haan |
Parents | L'escriptor Jacob Israël de Haan (germà) |
Va néixer a Smilde, amb el nom de Caroline de Haan, com a sisena filla d'una família jueva de disset nens. Son pare era hazàn (cantor) a la comunitat jueva local, i escorxador.[2] Un dels seus germans era l'escriptor Jacob Israël de Haan, amb qui gairebé es consideraven bessons, perquè havien nascut el mateix any. El subtítol del seu recull de contes Het huisje aan de sloot: 25 episodis de la vida d'una nena i el seu bessó, va contribuir a la confusió. Va estudiar a l'escola de mestres i exercí com a mestra uns anys abans d'anar-se'n amb el seu espòs, el periodista Kees van Bruggen, cap a les colònies de l'Índia neerlandesa, actualment Indonèsia. El 1910 tornà cap als Països Baixos. Va casar-se una segona vegada, també sense gaire felicitat.
Segons G. W. Huygens, la seva obra té una posició important en la literatura neerlandesa de l'inici del segle XX per la seva intel·ligència, la seva capacitat d'autoanàlisi, la seva joventut jueva i la seva natura inquieta i complexa, tot i el menyspreu d'una part dels intel·lectuals de què havia estat objecte per la seva condició de dona autodidacta.[3] La seva obra explora i reivindica la necessitat de llibertat i les moltes maneres en què les restriccions de la societat fan impossible la llibertat real.[1]
El 1997, la ciutat de Zaandam va erigir una escultura pública d'una biblioteca amb la seva obra per commemorar l'autora.
La Biblioteca digital de la literatura neerlandesa[4] publicà l'inventari complet de l'obra.[5] No hi ha cap traducció catalana. A més d'obres literàries, també publicà textos assagístics que mantenen la seva modernitat, entre els quals destaca el seu estudi Prometeu, una contribució a la comprensió del desenvolupament de l’individualisme a la literatura. Vegeu més avall una selecció de les seves obres més importants.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.