mineral From Wikipedia, the free encyclopedia
La wittichenita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1853 a Wittichen, a l'estat de Baden-Württemberg (Alemanya), sent nomenada així per aquesta localitat.
 Wittichenita | |
|---|---|
 Cristall de wittichenita de la mina Cattlegrid, Stuart Shelf area, Austràlia Meridional, Austràlia | |
| Fórmula química | Cu₃BiS₃ |
| Epònim | Wittichen  |
| Localitat tipus | Wittichen, Schenkenzell, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfobismutits |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.02 |
| Dana | 3.4.8.1 |
| Heys | 5.1.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup espacial | grup espacial 19 |
| Color | gris plom, bronze, blanc-estany, gris-acer, groc |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Densitat | 6,3 a 6,7 g/cm³ (mesurada); 6,23 g/cm³ (calculada) |
| Impureses comunes | Ag |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1853 |
| Símbol | Wtc |
| Referències | [1] |
És un sulfur anhidre de coure i bismut. A més dels elements de la seva fórmula, Cu₃BiS₃, pot portar com a impuresa petites quantitats de plata. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, sent l'anàleg amb bismut de l'skinnerita, que cristal·litza de manera pseudo-ortoròmbica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wittichenita pertany a «02.GA: nesosulfarsenats, nesosulfantimonats i nesosulfbismutits sense S addicional» juntament amb els següents minerals: proustita, pirargirita, pirostilpnita, xantoconita, samsonita, skinnerita, lapieita, mückeita, malyshevita, lisiguangita, aktashita, gruzdevita, nowackiita, laffittita, routhierita, stalderita, erniggliita, bournonita, seligmannita i součekita.
Apareix en filons d'alteració hidrotermal juntament amb altres minerals del bismut. També pot formar-se en jaciments de sulfurs de coure-ferro, així com amb minerals secundaris d'urani i selenurs de coure, plom i bismut. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bornita, calcosina, calcopirita, djurleita, digenita, tennantita, pirita, stromeyerita, bismut natiu, emplectita, rammelsbergita, calcita, aragonita, fluorita o barita.
A Catalunya s'ha descrit només a la mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà).[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
