William Hyde Wollaston

William Hyde Wollaston (Norfolk, 6 d'agost de 1766 - Londres, 22 de desembre de 1828)^[1] va ser un físic i químic britànic que va perfeccionar la pila inventada per l'italià Alessandro Volta.

William Hyde Wollaston

W. Hyde Wollaston
Biografia
Naixement	6 agost 1766 Norfolk (Anglaterra)
Mort	22 desembre 1828 (62 anys) Londres
22è President de la Royal Society
1820 – 1820 ← Joseph Banks – Humphry Davy →
Dades personals
Formació	Gonville and Caius College Charterhouse School
Activitat
Camp de treball	Química
Lloc de treball	Londres (1793–1828)
Ocupació	químic, metal·lúrgic, enginyer, físic, astrònom
Activitat	1793 - 1828
Ocupador	Universitat de Cambridge
Membre de	Royal Society (Membre de la Royal Society) (1793–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Família
Pares	Francis Wollaston   i Althea Hyde
Germans	Francis Wollaston Althea Hyde Wollaston George Hyde Wollaston
Premis
(1828)  Medalla de la Royal Society (1828)  Conferencia Baker (1812)  Conferencia Baker (1809)  Croonian Medal and Lecture (1805)  Conferencia Baker (1802)  Medalla Copley (1802)  Conferencia Baker  Membre de la Royal Society  membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Medalla Baker

Va obtenir el doctorat en la medicina de la Universitat de Cambridge. Durant els seus estudis allí, es va interessar en química, cristal·lografia, metal·lúrgia i física. El mineral wollastonita duu el seu nom. En 1800 va deixar la medicina i es va concentrar en aquests interessos en lloc d'entrenar-se en la seva professió.

Wollaston es va fer ric desenvolupant un mètode físic-químic per a processar platí i en el procés de provar el dispositiu, va descobrir el pal·ladi en 1803 i rodi en 1804.

Durant els últims anys de la seva vida va dur a terme experiments elèctrics que prepararien el terreny al disseny del motor elèctric. No obstant això, la controvèrsia va fer erupció quan Michael Faraday, que era indubtablement el primer a construir un motor elèctric, va rebutjar concedir el crèdit a Wollaston del seu treball anterior.

Wollaston també és cèlebre per les seves observacions de línies fosques en l'espectre solar que finalment va conduir al descobriment dels elements en el Sol i el seu treball sobre dispositius òptics.

En 1793 va ser triat en la Royal Society i va servir com el Secretari de la Societat a partir de 1804 i fins a 1816.

Vegeu també

• Prisma de Wollaston

Referències

1. Asimov, Isaac. «Wollaston, William Hyde». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 205. ISBN 8429270043.