Club de futbol català From Wikipedia, the free encyclopedia
La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català, fundat el 1909.[4] En l'actualitat milita al Grup 3 de la Segona Federació, i el president del club és en Manuel Camino.[5]
Dades | |||
---|---|---|---|
Sobrenom | Quadribarrats, Andreuencs | ||
Tipus | club de futbol | ||
Creació | 1909 | ||
Activitat | |||
Esport | futbol | ||
Lliga | Segona Federació | ||
Instal·lació esportiva | Camp Municipal Narcís Sala: Barcelona . 6.563 | ||
Afiliats | 3.300 socis i sòcies[1] | ||
Governança corporativa | |||
Seu |
| ||
Presidència | Manuel Camino[2] | ||
Entrenador principal | Xavier Molist[3] | ||
Altres | |||
Color | groc, vermell | ||
Equipament esportiu | |||
| |||
Equipament | Meyba | ||
Lloc web | https://www.uesantandreu.cat/ | ||
La primera referència de la creació d'un club de futbol a Sant Andreu la trobem en una nota d'El Mundo Deportivo del dia 21 de gener de 1909.[6] Aquest club fou anomenat FC Z[7] o simplement Zeta. El mateix 1909, aquest club s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El primer terreny del club fou el Camp de les Medecines, situat al carrer Escòcia amb la carretera de Barcelona (avui Concepció Arenal) i més tard es traslladà a Can Tisó, a la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues.[8]
El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així l'Avenç FC. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, i adopta el nom de L'Avenç del Sport.[9] El club fou fundat per Lluís Montell, qui era amic del poeta de Sant Andreu Ignasi Iglésias, i el nom del club feia al·lusió a la impremta que el mateix Iglesias havia creat juntament amb Àngel Guimerà.[10]
La temporada 1914-15 L'Avenç del Sport jugà per primer cop a uns terrenys situats entre els carrers Virgili i Santa Coloma, actual ubicació de l'estadi Narcís Sala. El club adoptà els colors vermell i blanc per la seva samarreta.
L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu,[11] només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD San Andrés). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51, durant la primera etapa de la presidència de Narcís Sala i Vila.
El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970, obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.
L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arribà a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, en el partit d'inaguración de l'estadi, contra el Santurtzi. Anys més tard i en el tombant de segle, un altre club del barri, la Unió Esportiva Besòs-Baró de Viver es convertí en la UE Sant Andreu B a partir del 2000, filial del club.
Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vicepresident a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.
El 18 de novembre de 2008 la U.E Sant Andreu passà a ser Societat Anònima Esportiva. En total, es van posar a la venda 35.200 accions, per un valor global de 3,52 milions d'euros. Joan Gaspart Solves es convertí en el major accionista del club fins a l'any 2011, en que va vendre les seves accions al que seria nou president Manuel Camino[12] Camino ha estat president del Sant Andreu fins a l'actualitat, amb l'excepció de la temporada 2014/2015, quan va vendre i posteriorment recomprà la propietat del club a la brasilera Dinorah Santa Ana.[5][13]
El 4 de juny de 2023 es va aconseguir l'ascens a 2a RFEF en la final del play-off d'ascens contra el Salamanca Club de Fútbol UDS a l'Helmántico (1-2) en un partit que es va aturar per pedregada més d'una hora i amb més de 400 aficionats andreuencs mobilitzats al camp rival.[14][15]
La samarreta de l'equip és groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per votació popular dels socis, eliminant així la bandera espanyola i situant en el seu lloc la bandera de Sant Andreu.
Andreuenc
1909-1925 |
Avenç
1911-1925 |
UESA
1925-1940 |
CDSA
1939-1940 |
CDSA
1940-1954 |
CDSA
1954-1973 |
UESA
1973-2009 |
UESA
2009-2010 |
UESA
2010-2012 |
UESA
2012-2013 |
UESA
2013-2014 |
Flames i ginesta |
Flames i ginesta |
No volem mai adormir-nos |
Aquest himne va ser interpretat l'any 1959 amb motiu de les noces d'or del club per l'Orfeó Eco de Catalunya, que és el que avui en dia encara se sent abans i després de cada partit a l'estadi.
|
|
Fins a l'any 2020 el club ha militat 11 vegades a Segona Divisió, 19 a Segona B i 43 a Tercera Divisió.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Els anys entre parèntesis indiquen la primera i la darrera temporada al club.
Jugador | Nom complet | Temporades | Partits |
---|---|---|---|
Moya | Antoni Moya i Ribalta | 1968-71, 1972-78 | 332 |
Tovar | Guillermo Tovar Tous | 1968-71, 1973-79 | 331 |
Martín | Antonio Martín López | 1968-74, 1975-77 | 286 |
Guri | Luis Guri Lázaro | 1977-84 | 250 |
Valencia | Ángel Valencia Omedes | 1952-61 | 247 |
Font | Antoni Font i Costa | 1973-81 | 245 |
Hans | Hans Schnonhöffer i Martí | 1987-93 | 244 |
De Frías | Ricard de Frías Carabias | 1977-80, 1981-88 | 243 |
Alborch | Jaume Alborch i Marcús | 1953-54, 1956-58, 1960-65 | 242 |
Manolo Va | Manuel Va i Esteve | 1932-33, 1936-37, 1939-40, 1941-43, 1944-52 | 224 |
Nicolás | José Antonio Nicolás Montoliu | 1978-84 | 224 |
La Unió Esportiva Sant Andreu compta amb una afició de les més nombroses del futbol català, superant els 4.000 socis de cara la temporada 2024/2025.[42] Pel que fa a la distribució territorial dels socis, una gran part té residència al Districte de Sant Andreu de Barcelona. Tot i això, el club té socis a la resta de la ciutat de Barcelona, Catalunya i el món, amb vora 1.000 socis andreuencs a la resta de la ciutat comtal, i amb presència de socis en 109 municipis de tota Catalunya i a 23 poblacions fora de Catalunya la temporada 2023/2024.[43]
El club ha comptat amb diversos grups d'animació com grups Eskamot Quadribarrat,[46] Nucli Fènix,[47] i Desperdicis, aquest últim és l'únic en actiu des del 2007.[48]
A partir de la temporada 2023/2024, el club ha comptat amb la Federació de Penyes, que aglutina totes les penyes existents dins el club. En el moment de creació de la federació aquesta comptà amb 5 penyes inscrites: 9nats, La fumerola, Desperdicis, Quadritarats i The ramblers.[49] Els Desperdicis són el grup d'animació amb més pes, amb una ideologia marcadament d'esquerres i catalanista, el grup té una molt bona relació amb el club i és reconegut pels seus tifos.[50][51][52]
El club té una dimensió política i social molt marcada, amb vincles històrics amb el catalanisme i l'esquerra. Un exemple de la vessant social del club és la seva cooperació amb l'ONG Proactiva Open Arms, portant el seu logo a la samarreta pel partit de Copa del Rei de la temporada 2018/2019 contra l'Atlètic de Madrid. aquest lligam amb l'ONG es va veure ampliat amb la visita al vaixell d'Open Arms el febrer del 2019, i encara a la temporada 2024/2025 continua, portant el seu logo a la samarreta.[53][54][55]
Gols històrics a Segona Divisió:
Gols històrics a Segona Divisió B:
Dades fins al 14/05/2017:
Gols històrics a Tercera Divisió:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.