![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Teatre_Victoria_setembre_de_2022.jpg/640px-Teatre_Victoria_setembre_de_2022.jpg&w=640&q=50)
Teatre Victòria (Barcelona)
teatre de Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Teatre Victòria és un teatre de Barcelona, ubicat a l'avinguda del Paral·lel, número 65-67. Va ser fundat el 1905 pels germans firaires Ricardo i Manuel Soriano, sota el nom de Pabellón Soriano.
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Teatre i sala de cinema ![]() | |||
Obertura | 1905 ![]() | |||
Cronologia | ||||
1905 | inauguració | |||
1992 | reconstrucció | |||
7 abril 1992 | reconstrucció ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Poble-sec (Barcelonès) ![]() | |||
Localització | Avinguda del Paral·lel 65-67, 08004 Barcelona ![]() | |||
| ||||
Lloc web | teatrevictoria.com ![]() | |||
Al principi funcionava com a cafè-concert amb actuacions de varietats i revista, però el 1910 van transformar el teatre en una sala de projeccions cinematogràfiques. Això no va agradar al públic habitual que va deixar d'anar i el 1924 van fer tornar el pavelló als seus orígens teatrals. Dos anys més tard van vendre el teatre a Joan Fradera, qui va rebatejar el teatre amb el nom de "Victòria" amb el qual se'l coneix avui dia.
El teatre Victòria ha tingut diversos propietaris, com Jaume Balaguer que va portar els vodevils i les varietats i va ser un dels moments amb més esplendor del teatre. Des de 1986 fins a 2019 va estar en mans de la societat Tres per Tres. Actualment Antonio Díaz, El Mago Pop, n'és el propietari.[1]
Té una platea amb 870 localitats i un amfiteatre amb 354, amb una capacitat total de 1.224 espectadors. L'escenari té una amplada de boca de 12 metres i una superfície de 230 m² i 10 m de fondària.
El seu arquitecte va ser Andreu Audet i Puig, especialitzat en la construcció de teatres i sales d'espectacles.
Des de la seva inauguració, han passat grans produccions nacionals i internacionals pel seu escenari, com la comèdia de Santiago Rusiñol L'auca del senyor Esteve o el clàssic Mar i cel de Dagoll Dagom.
El 2020 va ser el teatre més visitat del món amb l'espectacle d'il·lusionisme d'El Mago Pop.[2]