From Wikipedia, the free encyclopedia
Richard von Krafft-Ebing (14 d'agost 1840 – 22 de desembre 1902), va ser un psiquiatre alemany. És sobretot conegut pel llibre Psychopathia Sexualis de 1886.[1][2] Definia qualsevol pràctica sexual que no servia la procreació com una desviació o perversió.[3]
Nom original | (de) Richard Fridolin Joseph Freiherr Krafft von Festenberg auf Frohnberg |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 agost 1840 Mannheim (Alemanya) |
Mort | 22 desembre 1902 (62 anys) Graz (Àustria) |
Sepultura | Friedhof St. Leonhard (en) |
Formació | Universitat de Heidelberg - medicina (–1863) Universitat de Zúric Universitat de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Psiquiatria, neurologia, criminalística i sexologia |
Ocupació | psicòleg, filòsof, escriptor, neuròleg, professor d'universitat, psiquiatre, metge, autor |
Ocupador | Universitat de Viena (1889–) Universitat de Graz (1873–) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Altres | |
Títol | Baró |
Pares | Friedrich von Krafft-Ebing i Clara Antonia von Krafft-Ebing |
Germans | Hans von Krafft-Ebing |
Descrit per la font | Obálky knih, Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Medvik >>>:Krafft-Ebing, Richard von, 1840-1902, |
Li deuem moltes paraules del vocabulari científic com ara sadisme, masoquisme, fetitxisme, i moltes més.[4] En la descripció taxònomica de les variacions mostra molta precisió, en una època en la qual a Occident no es parlava gaire de la sexualitat en cercles científics, fins al punt que, malgrat un vocabulari popular o vulgar molt ric, s'havia d'inventar una nova terminologia.[5] La censura el va obligar de publicar una part de la seva obra en llatí, per limitar-ne l'accés.[6] En l'explicació i sobretot en la medicalització hi ha molta ambiguïtat i l'obra és molt antiquada. Refusava les teories de degeneració, per manca de rigor científica. S'oposava a la criminalització de l'homosexualitat, perquè la veia com una malaltia innata, que era el camp de treball dels metges i no dels jutges.[7]
« | So Wurzelt in letzter Linie alle Ethik, vielleich auch ein guter Theil Aestetik und Religion in dem Vorhandensein geschlechtlicher Empfindungen.
|
En definitiva, tota l'ètica, potser també una bona part de l'estètica i la religió, estan arrelades en la presència de sentiments sexuals.
|
» |
— Krafft-Ebing, Pschologia Sexualis, pàgines 2 & 11 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.