Regne d'Armènia (antiguitat)
Estat històric / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia,[1] o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk;[2] llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC. La seva història es divideix en regnats successius per tres dinasties reials: els Oròntides (321 aC – 200 aC),[3][4] els Artàxides (189 aC-12 dC) [5][6][7] i els Arxakuní (52-428).[8]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | estat desaparegut regne | ||||
Religió | mitologia armènia | ||||
Idioma oficial | armeni, arameu i grec | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Satrapia d'Armenia | ||||
Creació | 553 aC | ||||
Data de dissolució o abolició | 428 (Gregorià) | ||||
Activitat | |||||
Superfície | 500 km² | ||||
L’arrel del regne rau en una de les satrapies de l'Imperi Aquemènida de Pèrsia anomenada Armènia (Satrapia d’Armènia), que es va formar a partir del territori del Regne d’Ararat (860 aC – 590 aC) després de la seva conquesta pels medes el 590 aC. La satrapia es va convertir en un regne el 321 aC durant el regnat de la dinastia oròntida després de la conquesta de Pèrsia per part d'Alexandre el Gran, que aleshores es va incorporar com un dels regnes hel·lenístics de l'Imperi Selèucida.
Sota l’Imperi selèucida (312–63 aC), el tron armeni es va dividir en dos, Armènia Major i Sofene, que van passar a membres de la dinastia dels Artàxides el 189 aC. Durant l'expansió oriental de la República Romana, el Regne d'Armènia, sota Tigranes el Gran, va assolir el seu punt àlgid, del 83 al 69 aC, després de la reincorporació de Sofene i la conquesta dels territoris restants de l'Imperi Selèucida en caiguda, acabant efectivament la seva existència i elevant Armènia a un imperi durant un breu període, fins que fou conquerit per Roma el 69 aC. La resta de reis artàxídes van governar com a súbdits de Roma fins que van ser derrocats el 12 dC a causa de la seva possible fidelitat al principal rival de Roma a la regió, Partia.
Durant les guerres entre Roma i Partia, la dinastia arsàcida d’Armènia es va fundar quan Tiridates I, membre de la dinastia arsàcida de Partia, va ser proclamat rei d’Armènia el 52. Al llarg de gran part d'aquest període, Armènia va estar molt disputada entre Roma i Partia i la noblesa armènia es van dividir entre proromans, proparts o neutrals. Del 114 al 118, Armènia es va convertir breument en una província de l'Imperi Romà sota l'emperador Trajà. El Regne d’Armènia servia sovint com a estat súbdit o vassall a la frontera dels dos grans imperis i dels seus successors, l'imperi bizantí i el sassànida. El 301, Tiridates III va proclamar el cristianisme com la religió estatal d'Armènia, convertint el regne armeni en el primer estat que abraçà oficialment el cristianisme.
Durant les guerres entre els imperis bizantí i sassànida, Armènia va ser finalment dividida en l'Armènia bizantina el 387 i l'Armènia persa el 428.