Antic Orient Pròxim
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Antic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà. Per a la mateixa regió, Vere Gordon Childe va inventar la denominació Creixent Fèrtil, en definir-la com la zona on va sorgir de primer la revolució neolítica (mil·lenni VIII aC) i posteriorment la revolució urbana (mil·lenni IV aC). Són els actuals països d'Iraq, una part de l'Iran, una part de Turquia, Síria, Líban, Israel, els Territoris palestins, Jordània, Aràbia i Egipte. Cronològicament, s'entén com un període que va des de l'inici de les civilitzacions històriques, entorn del IV mil·lenni aC (en aquesta zona l'aparició de l'escriptura, les ciutats i els temples és simultània a l'edat del bronze), fins a l'expansió de l'imperi Aquemènida, al segle VI aC