![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Knapp_of_Howar_2.jpg/640px-Knapp_of_Howar_2.jpg&w=640&q=50)
Revolució neolítica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolució neolítica significa el pas d'una societat de caçadors-recol·lectors nòmada a una altra sedentària, agrària i ramadera. L’arqueòleg australià Vere Gordon Childe (1892-1957), en el seu llibre “The Dawn of European Civilisation” (“L’alba de la civilització europea”), publicat el 1925, va posar en circulació el concepte de revolució neolítica.
| ||||
Tipus | revolució procés ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Part de | neolític ![]() | |||
Interval de temps | mil·lenni VIII aC - mil·lenni II aC ![]() | |||
Localització | Creixent Fèrtil ![]() | |||
El terme designava el procés de neolitització que es va iniciar al Pròxim Orient, al voltant d’uns 10 000 anys enrere, on els humans van passar de recollir els productes d’algunes plantes a conrear-les deliberadament, criar i alimentar alguns animals per destinar-los a l’alimentació humana o per aprofitar-ne la força muscular per a esforços que no estaven a l’abast dels humans o que els resultaven excessivament penosos, en comptes de limitar-se a caçar-los per a aprofitar la seva carn com a aliment i les seves pells com a vestits. Tot acompanyat per un procés de sedentarització, el desenvolupament d'una arquitectura cada cop més complexa, el desenvolupament d'eines en pedra variada, la pedra polida, la fabricació de la primera ceràmica, filat i teixit d’algunes fibres d’origen vegetal o animal, armes i atuells de pedra polida, etc noves formes d'art i canvis rituals que acompanyen les evolucions mentals. Tota la societat va ser capgirada, des de la demografia fins a la seva organització social.[1] Es tracta, doncs, d'un canvi radical, que l’arqueòleg australià Vere Gordon Childe va caracteritzar com la revolució neolítica, un dels grans fenòmens de l'evolució de les societats humanes.
Va ser un procés que té lloc durant un període molt llarg i complex, que té lloc de manera no lineal, experimentant fases de reflux i d'altres on els canvis són més ràpids. Per tant, va ser un procés totalment asincrònic. Va tenir lloc entre el Llevant i els Zagros occidentals, inclosa part d'Anatòlia, al començament de l'Holocè, entre el 10000 i el 5500 aC. aproximadament, és a dir, 12000-7500 BP (abans del present) i inclou les ribes dels gran rius, a Mesopotàmia i Egipte. Va tardar en estendre's, per exemple, l’Europa occidental no entrarà en aquest nou període fins un parell de mil·lennis més tard. No es va tornar a produir un canvi que afectés de manera similar les condicions de vida de la població humana fins a la revolució industrial.
En el període esmentat el progressiu escalfament de la terra va fer avançar el bosc sobre les pastures, fet que va repercutir en la disminució del número de grans herbívors. Aleshores els grups humans van haver de dependre en major grau de la recol·lecció per compensar la reducció de carn en la seva alimentació. Aquests recol·lectors van acabar domesticant algunes de les espècies que els proporcionaven més aliment, els cereals. Aquests no van ser els mateixos a arreu del món: el blat i altres variants ho va ser a Europa; el mill, de llavor més petita, ho va ser a l’Àfrica; l’arròs a Àsia i el blat de moro o dacsa a Amèrica.[2]
La possibilitat de disposar d’aliments amb major regularitat va suposar un creixement de la població, tot i que, periòdicament, per les inclemències meteorològiques, hi hagueren males collites que van produir fam. Amb tot es van crear grans ciutats; va fomentar-se una forta divisió del treball, van sorgir estructures de poder més sofisticades i van aparèixer els primer soldats, a diferència dels guerrers,[3] i van començar els gèrmens dels grans imperis de l'edat antiga.
La revolució neolítica va suposar els primers impactes sobre l’entorn com els canvis en els usos del sòl en transformar terrenys en estat natural en camps agrícoles. Alhora, una població en augment inicia una major explotació dels boscos propers als assentaments, dels quals n'obtenen aliments i llenya per escalfar-se i fusta.