![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Urartu_743-ru.svg/langca-640px-Urartu_743-ru.svg.png&w=640&q=50)
Urartu
regne a la zona del llac Van a Armènia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.[1] El regne va assolir el poder a mitjans del segle ix aC, però va entrar en declivi gradual i finalment va ser conquerit pels medes iranians a principis del segle VI aC.[2]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Tuixpa Arzashku ![]() | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | urartià ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | dècada del 860 aC ![]() | ||||
Dissolució | 590 aC ![]() | ||||
Següent | Satrapia d'Armenia ![]() | ||||
S'han descobert diversos jaciments, els més importants són Karmir Blur, Armavir i Erebuni, que confirmen la importància del regne d'Urartu. Els hitites van signar diversos tractats amb Urartu, que semblen indicar que aquests llocs estaven governats per dinasties locals, i que els pactes es feien amb els «prínceps» i també amb el poble i els ancians. Políticament Urartu es dividia en diverses entitats i no hi havia una estructura uniforme. Les cròniques assíries, sobretot les de Salmanassar I i Teglatfalassar I, parlen de les campanyes a la regió de Nairi, on van lluitar contra un gran nombre de reis.[3]
Des del seu redescobriment al segle xix, Urartu, que es creu comunament que era almenys parcialment de parla armènia,[4][5][6][7][8][9] ha tingut un paper important en el nacionalisme armeni.[10]