Trajà
emperador romà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marc Ulpi Trajà (llatí: Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117. Declarat «òptim príncep» pel Senat, és recordat com un gran soldat-emperador que dirigí l'expansió militar més important de la història de Roma, fins a tal punt que l'imperi assolí la seva màxima extensió territorial poc abans de la seva mort. És conegut per la seva filantropia: els seus ambiciosos programes d'obres públiques i les mesures de benestar social adoptades durant el seu regnat feren que passés a la història com el segon dels cinc bons emperadors que portaren pau a l'imperi i prosperitat a la Mediterrània.
Per a altres significats, vegeu «Trajà (general)». |
Nom original | (la) Marcus Ulpius Traianus (la) Imperator Caesar Nerva Traianus Augustus (la) Divus Traianus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Marcus Ulpius Traianus 18 setembre 53 dC Itàlica (Imperi Romà) |
Mort | A començament agost 117 (63 anys) Selinunt (Imperi Romà) |
Causa de mort | apoplexia |
Sepultura | Columna de Trajà |
Emperador romà | |
28 gener 98 dC – 7 agost 117 ← Nerva – Hadrià → | |
Pretor | |
Governador romà | |
Senador romà | |
Cònsol romà | |
Dades personals | |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Ocupació | estadista, polític, oficial |
Període | Alt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Roman Egypt Era (en) , Cinc grans emperadors i Principat |
Carrera militar | |
Rang militar | legat Imperator |
Altres | |
Títol | August |
Família | Dinastia Antonina i Ulpii Traiani |
Cònjuge | Pompeia Plotina |
Fills | Hadrià, fill adoptiu |
Pares | Marc Ulpi Trajà Nerva i Màrcia |
Germans | Marciana |
Era fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica. Amb dues campanyes militars va sotmetre el regne daci de Decèbal i el va convertir en la província romana de Dàcia, rica en or i plata, que va proporcionar abundants recursos per a l'ambiciosa política d'obres públiques de Trajà. El 116 va envair l'Imperi Part i va conquerir la Mesopotàmia Central i Assíria (Corduena) fins a Babilònia, Ctesifont i Selèucia del Tigris, les seves principals capitals,[1]