Prússia
país històric / From Wikipedia, the free encyclopedia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija [1] fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial. La superfície va arribar a abastar 292.800 km²[1] durant el II Reich alemany (1871-1918). La Prússia originària s'originà a les ribes del mar Bàltic als actuals estats de Lituània, Polònia i Rússia, i visqué al llarg de la seva existència una important voràgine expansionista cap a l'Alemanya renana, a l'oest.
Per a altres significats, vegeu «Prússia (desambiguació)». |
| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional: Suum cuique (a cadascú el que és seu) | |||||
Prússia en la seva màxima extensió dins de l'Imperi alemany | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Königsberg i posteriorment Berlín | ||||
Idioma oficial | Alemany | ||||
Altres idiomes | Prussià | ||||
Religió | Protestantisme i catolicisme | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1939: 297.007 km² | ||||
Població | 1939 (est.): 41.915.000 (Densitat: 141,1 h/km²) | ||||
Període històric | |||||
Establiment | 1525 | ||||
Unió amb Brandenburg | 27 d'agost de 1618 | ||||
Regne de Prússia | 18 de gener de 1701 | ||||
Estat lliure de Prússia | 9 de novembre de 1918 | ||||
Abolició de facto | 30 de gener de 1934 | ||||
Abolició de iure | 1947 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Monarquia/democràcia | ||||
Duc/Rei | |||||
• 1688-1713: | Frederic I de Prússia | ||||
• 1888-1918: | Guillem II de Prússia | ||||
Primer Ministre | |||||
• 1918-1920: | Paul Hirsch | ||||
• 1933-1945: | Hermann Göring | ||||
Actualment el seu territori es troba repartit entre els següents estats: Alemanya, Polònia, Rússia, Lituània, Dinamarca, Bèlgica, República Txeca i Països Baixos. |
El nom Prússia deriva dels antics prussians; al segle XIII, els cavallers teutons —una ordre militar medieval catòlica organitzada de croats alemanys— van conquerir les terres habitades per ells. El 1308, els cavallers teutons van conquerir la regió de Pomerèlia amb Danzig (l'actual Gdańsk). El seu estat monàstic es va germanitzar majoritàriament a través de la immigració del centre i l'oest d'Alemanya, i, al sud, va ser polonitzat per colons de Masòvia. La Segona Pau de Thorn va dividir Prússia en la Prússia Reial occidental, convertint-se en una província de Polònia, i la part oriental, des de 1525 anomenada Ducat de Prússia, un feu feudal de la Corona de Polònia fins al 1657. La unió de Brandenburg i el Ducat de Prússia el 1618 va portar a la proclamació del Regne de Prússia el 1701.
Prússia va entrar al grup de les grans potències poc després de convertir-se en un regne.[2][3] Es va fer cada cop més gran i poderós als segles XVIII i XIX. Va tenir una veu important en els afers europeus sota el regnat de Frederic el Gran (1740–1786). Al Congrés de Viena (1814–15), que va redibuixar el mapa d'Europa després de la derrota de Napoleó, Prússia va adquirir nous territoris rics, inclòs el Ruhr, ric en carbó. Aleshores, el país va créixer ràpidament en influència econòmica i política, i es va convertir en el nucli de la Confederació d'Alemanya del Nord el 1867, i després de l'Imperi alemany el 1871. El Regne de Prússia era en aquest moment tan gran i tan dominant a la nova Alemanya que Junkers i altres elits prussianes s'identificaven cada cop més com a alemanys i menys com a prussians.
El Regne va acabar el 1918 juntament amb altres monarquies alemanyes que es van acabar amb la Revolució alemanya. A la República de Weimar, l'Estat Lliure de Prússia va perdre gairebé tota la seva importància legal i política després del cop d'estat de 1932 dirigit per Franz von Papen. Posteriorment, es va desmantellar efectivament en Gaue alemany nazi el 1935. No obstant això, alguns ministeris prussians es van mantenir i Hermann Göring va romandre en el seu paper de ministre president de Prússia fins al final de la Segona Guerra Mundial. Els antics territoris de l'est d'Alemanya que formaven una part important de Prússia van perdre la majoria de la seva població alemanya després de 1945, ja que la República Popular Polonesa i la Unió Soviètica van absorbir aquests territoris i van fer expulsar la majoria dels seus habitants alemanys el 1950. Prússia, considerada "portadora del militarisme i la reacció" pels Aliats, va ser abolida oficialment per una declaració aliada el 1947. L'estatus internacional dels antics territoris orientals del Regne de Prússia es va disputar fins al Tractat de l'acord definitiu respecte a Alemanya el 1990, però el seu retorn a Alemanya continua sent una causa entre els polítics d'extrema dreta, la Federació d'Expulsats i diversos polític. revanxistes i irredemptistes.
Els termes "prussià" i "prussianisme" s'han utilitzat sovint, especialment fora d'Alemanya, per denotar el militarisme, el professionalisme militar, l'agressivitat i el conservadorisme de la classe anomenada Junker, formada per aristòcrates terratinents orientals que van dominar primer Prússia i després l'Imperi alemany.