Mar Bàltica
mar del nord d'Europa / From Wikipedia, the free encyclopedia
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari): Suècia, Finlàndia, Rússia (regió de Sant Petersburg), Estònia, Letònia, Lituània, Rússia (regió de Kaliningrad), Polònia, Alemanya i Dinamarca.
Östersjön - Morze Bałtyckie - Itämeri - Baltijos jūra - Ostsee - Østersøen - Балтийское море | ||||
Tipus | Mar mediterrani, mar marginal i mar epicontinental | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | est i oest | |||
Part de | Oceà Atlàntic Nord oceà mundial | |||
Localització | ||||
Continent | Europa
ciutats_riberenques = Malmö, Estocolm, Sundsvall (SUE) Oulu, Vaasa, Turku i Hèlsinki (FIN) Sant Petersburg i Kaliningrad (RUS) Tallinn (EST) Riga (LET) Gdańsk (POL) Copenhaguen (DIN) | |||
País de la conca | Suècia, Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya i Dinamarca | |||
País | Suècia Finlàndia Rússia (Sant Petersburg, óblast de Leningrad i Kaliningrad) Estònia Letònia Lituània Polònia Alemanya Dinamarca | |||
| ||||
Banyat per | Oceà Atlàntic | |||
Limita amb | Øresund Gran Belt Petit Belt | |||
Format per | ||||
Conca hidrogràfica | conca de la mar Bàltica | |||
Dades i xifres | ||||
Profunditat | màxim: 459 m mitjana: 57 m | |||
Punt més baix | Landsort Deep (en) (−456,51 m ) | |||
Superfície | 377.000 km² | |||
Mesures i indicadors | ||||
Salinitat | 10 ‰ | |||
La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. També inclou alguna sortida com la península de Jutlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VI mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, fa que la renovació de les aigües sigui molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació.
La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars.
Dels països que l'envolten, només els Estats Bàltics i Polònia hi desguassen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Belarús hi acaben aportant aigua (indirectament).