From Wikipedia, the free encyclopedia
El Premi Cóndor de Plata al millor guió original és un dels guardons lliurats anualment per l'Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina.
Tipus | tipus de premi Premis Cóndor de Plata | ||
---|---|---|---|
Part de | Premis Cóndor de Plata | ||
Vigència | 1943 - | ||
Estat | Argentina | ||
Conferit per | Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina | ||
Està destinat a distingir els millors guions originals de les pel·lícules que van ser estrenades en l'últim any a la República Argentina.
Any | Guionista | Pel·lícula |
---|---|---|
2020 | Santiago Loza | Breve historia del planeta verde[1] |
2019 | Mariano Llinás | La Flor[2] |
2018 | Diego Lerman i María Meira Julia Solomonoff i Christina Lazaridi |
Una especie de familia Nadie nos mira |
2017 | Ariel Rotter | La luz incidente |
2016 | Ana Katz i Inés Bortagaray | Mi amiga del parque |
2015 | Diego Lerman i María Meira | Refugiado |
2014 | Juan Taratuto | La reconstrucción |
2013 | Nicolás Giacobone i Armando Bó Jr Benjamín Ávila i Marcelo Müller |
El último Elvis Infancia clandestina |
2012 | Santiago Mitre | El estudiante |
2011 | Andrés Duprat | El hombre de al lado |
2010 | Andrés Duprat | El artista |
2009 | Lucia Cedrón, Santiago Giralt i Thomas Philippon Aginksi | Cordero de Dios |
2008 | Ariel Rotter | El otro |
2007 | Daniel Burman | Derecho de familia |
2006 | Fabián Bielinsky | El aura |
2005 | Leonardo Di Cesare i Hans Garrino | Buena Vida Delivery |
2004 | Alejandro Agresti | Valentín |
2003 | Pablo Solarz | Historias mínimas |
2002 | Juan José Campanella i Fernando Castets | El hijo de la novia |
2001 | Fabián Bielinsky | Nueve reinas |
2000 | Juan José Campanella i Fernando Castets | El mismo amor, la misma lluvia |
1999 | Oscar Placencia i Raúl Brambilla Bruno Stagnaro i Adrián Caetano |
Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando Pizza, birra, faso |
1998 | Alejandro Agresti | Buenos Aires viceversa |
1997 | José Pablo Feinmann | Eva Perón |
1996 | Juan Bautista Stagnaro i Rodolfo Mórtola | Casas de fuego |
1995 | Tristán Bauer i Carolina Scaglione | Cortázar |
1994 | Jorge Zuhair Jury i Leonardo Favio Graciela Maglie, Lita Stantic i Gabriela Massuh |
Gatica, el mono Un muro de silencio |
1993 | Adolfo Aristarain, Kathy Saavedra i Alberto Lecchi | Un lugar en el mundo |
1992 | Tristán Bauer, Rubén Álvarez i Graciela Moglie | Después de la tormenta |
1991 | Eliseo Subiela | Últimas imágenes del naufragio |
1990 | Hugo Santiago, Juan José Saer i Jorge Semprún | Las veredas de Saturno |
1988 | Eduardo Leiva Muller i Miguel Pereira | La deuda interna |
1986 | Aída Bortnik i Luis Puenzo | La historia oficial |
1985 | Alejandro Doria i Jacobo Langsner | Darse cuenta |
1983 | Oscar Viale i Jorge Goldenberg | Plata dulce |
1982 | Adolfo Aristarain | Tiempo de revancha |
1973 | José Dominiani i Osvaldo Bayer | La maffia |
1971 | Raúl de la Torre i Héctor Grossi | Juan Lamaglia y Sra. |
1970 | David José Kohon Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares |
Breve cielo Invasión |
1969 | Roberto Cossa | Tute cabrero |
1968 | Jorge Zuhair Jury, Carlos Flores i Leonardo Favio | El romance del Aniceto y la Francisca |
1967 | Beatriz Guido | El ojo que espía |
1966 | Jorge Zuhair Jury | Crónica de un niño solo |
1962 | David José Kohon | Tres veces Ana |
1961 | Eduardo Borrás | La patota |
1960 | Leopoldo Torres Ríos | Aquello que amamos |
1959 | David Viñas | El jefe |
1955 | Nora Celso i Francisco Guerreño Luis César Amadori i Pedro Miguel Obligado |
El cura Lorenzo El grito sagrado |
1954 | Sixto Pondal Ríos i Carlos Olivari | Dock Sud |
1953 | Carlos Borcosque, Antonio Pagés Larraya i Leopoldo Torre Nilsson | Facundo, el tigre de los llanos |
1951 | Carlos Orlando i Homero Manzi | Escuela de campeones |
1950 | Pedro Miguel Obligado | Almafuerte |
1946 | Tulio Demicheli | Cuando en el cielo pasen lista |
1945 | Roberto Talice i Eliseo Montaine | Centauros del pasado |
1944 | Eliseo Montaine | Tres hombres del río |
1943 | Hugo Mac Dougall | Malambo |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.