Santiago Loza

Santiago Loza (Provincia de Córdoba), Argentina, 15 d'abril de 1971) és un director i guionista de cinema i televisió i dramaturg argentí que ha guanyat diversos premis amb les seves produccions de cinema independent.^[1][2][3]

Santiago Loza

Biografia
Naixement	15 abril 1971 (53 anys) Província de Córdoba (Argentina)
Formació	Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica
Activitat
Ocupació	director de cinema, dramaturg, guionista, escriptor

Activitat professional

Va estudiar a l'ENERC i a l'Escola Municipal d'Art Dramàtic. Entre les seves obres de teatre es troben, entre altres, Amarás la noche, He nacido para verte sonreír, El mal de la montaña, Matar cansa, La mujer puerca, Nada del amor me produce envidia, Pudor en animales de invierno, Todo verde, Tu parte maldita i La vida terrenal. Com a director de cinema poden citar-se els seus llargmetratges La invención de la carne, La Paz i Breve historia del planeta verde i les seves pel·lícules s'han exhibit en festivals internacionals com Cannes, Locarno, Berlín, Sant Sebastià, Londres.

En 2014 va rebre per la seva labor com a dramaturg el diploma al mèrit Konex en la rúbrica Teatre quinquenni 2009-2013, els premis Teatre XXI i Trinidad Guevara, a més de ser nominat als premis Teatres del Món, Florencio Sánchez i María Guerrero.

En 2017 va publicar la seva primera novel·la de ficció, El hombre que duerme a mi lado.

S'ha exercit en 2018 i 2019 com a tutor en el concurso Desenvolupament de Guions de l'INCAA.^[4]

En 2021 va ser reconegut amb un Diploma al Mèrit dels Premis Konex com un dels 5 millors guionistes de la dècada a l'Argentina.

Filmografia

Intèrpret

• El asombro 2014 ... (veu)

Director

• Edición ilimitada (2020)
• Breve historia del planeta verde 2019 ^[5][6]
• Malambo, el hombre bueno (2018)
• Si estoy perdido, no es grave (2014)
• El asombro (2014)
• La Paz (2013)
• Los labios (2010)
• La invención de la carne (2009)
• Ártico (2008)
• Rosa patria 2008
• Cuatro mujeres descalzas (2004)
• Extraño (2003)
• Lara y los trenes (curtmetratge, 1999)

Ajudant e direcció

• La fe del volcán (2001)

Guionista

• Edición ilimitada (2020)
• Breve historia del planeta verde (2019)
• Toublanc (2017
• Crespo (La continuidad de la memoria) (2016)
• Si estoy perdido, no es grave (2014)
• Carnaval (curtmetratge, 2014)
• Ab (2013)
• La Paz (2013)
• Me perdí hace una semana (2012)
• Los labios (2010)
• La invención de la carne (2009)
• Ártico (2008)
• Cuatro mujeres descalzas (2004
• Parapalos 2004)
• Extraño 2003
• 44 (curtmetratge, 2000)
• Lara y los trenes (curtmetratge, 1999)

Texts

• El asombro (2014)

Col·laboració en el guió

• Amaina (curtmetratge, 2010)
• Sommer (2005)

Producció

• El asombro (2014)
• La Paz (2013)
• Los labios (2010)

Televisió

Director i guionista

• Doce casas (minisèrie, 2014)

Ell mateix

• Días de cine (minisèrie, 2013)

Referències

1. «Todos los ganadores del Festival de Cine de Berlín». Infobae, 16-02-2019. [Consulta: 2 juny 2019].
2. «Santiago Loza». [Consulta: 2 juny 2019].
3. Scher, Edith. «Trabajamos a la altura de los ojos del personaje», 01-02-2013. [Consulta: 2 juny 2019].
4. «LUCRECIA MARTEL, NATALIA SMIRNOFF Y SANTIAGO LOZA, ENTRE LOS TUTORES DE LOS GANADORES DEL CONCURSO DE DESARROLLO DE GUIONES REGIONALES DEL INCAA».
5. Mugica, María Fernanda. «Breve historia del planeta verde: amistad, aliens y un viaje». La Nación, 30-05-2019. [Consulta: 30 maig 2019].
6. Brega, Nazareno. «Crítica de “Breve historia del planeta verde”: Cuenta con ellos». Clarín, 29-05-2019. [Consulta: 30 maig 2019].

Enllaços externs

• Informació sobre Santiago Loza a cine nacional