Plotí
filòsof neoplatònic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Plotí (grec antic: Πλωτίνος, llatí: Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme,[1] corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle. Fou alumne d'Ammoni Sacas (que havia volgut harmonitzar Aristòtil i Plató), com també ho fou Orígenes, i mestre de Porfiri. Posteriorment, altres pensadors, especialment de creences cristianes, com Agustí d'Hipona i Boeci, mostraren una forta influència (per filiació) de Plotí i del neoplatonisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 205 (Gregorià) Licòpolis (Antic Egipte) |
Mort | 270 (Gregorià) (64/65 anys) Minturno (Itàlia) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof, escriptor |
Període | Alt Imperi Romà |
Professors | Ammoni Sacas |
Alumnes | Porfiri i Cassi Longí |
L'obra de Plotí és en essència un "gran i original" comentari de les obres de Plató, d'una forma molt més estructurada de com ho va fer Filó d'Alexandria. Atret per l'idealisme platònic, va desenvolupar la seva filosofia incorporant-hi elements cristians amb idees filosòfiques gregues i orientals.
La seva obra principal foren les Ennèades, una compilació dels tractats que escrigué de l'any 253 fins a pocs mesos abans de la seva mort, 17 anys més tard. La tasca de recopilar els tractats i organitzar-los com a llibre va ser feta per Porfiri, que les agrupà en sis grups de nou (en total, 54 tractats). En les Ennèades, Plotí explica les lliçons que impartia en la seva escola a Roma.
Tota la seua obra va ser ordenada per un metge atenès, Eustoqui d'Alexandria, molt amic del filòsof, que també el va acompanyar en la seua malaltia final el 270.