filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del segle VI From Wikipedia, the free encyclopedia
Boeci (llatí: Anicius Manlius Torquatus Severinus Boethius) (Roma, c. 480 - Pavia, 524 (Gregorià)) fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del segle vi, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.[1] És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Boeci ensenyant els seus alumnes en un manuscrit italià del 1385 (La consolació de la filosofia). | |
Nom original | (la) Anicius Manlius Torquatus Severinus Boethius (la) Boetius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Anicius Manlius Severinus Boethius c. 480 Roma (Regne d'Odoacre) |
Mort | 524 (Gregorià) (43/44 anys) Pavia (Regne dels Ostrogots) |
Causa de mort | pena de mort, decapitació |
Sepultura | Basílica de San Pietro in Ciel d'Oro 45° 11′ 29″ N, 9° 09′ 18″ E |
Cònsol romà | |
510 – 511 ← Flavius Inportunus – Flavi Felix → | |
Senador romà | |
505 – 510 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof, polític, matemàtic, teòric musical, escriptor, musicòleg, traductor |
Període | Antiguitat tardana |
Professors | Quint Aureli Símmac i Isidor de Gaza |
Influències | |
Enaltiment | |
Festivitat | 23 d'octubre (Església Catòlica) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Elpis |
Fills | Flavi Boeci, Flavi Símmac |
Pare | Manli Boeci |
Boeci provenia dels Anicis,[2] una família rica i important a la qual pertanyien l'emperador Olibri i molts cònsols, incloent-hi el seu pare, Flavi Manli Boeci. Després d'estudiar retòrica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes), ell mateix fou nomenat cònsol l'any 510, i l'any 522 els seus dos fills també serien nomenats cònsols. Cap a l'any 520 fou nomenat magister officiorum pel rei ostrogot Teodoric el Gran.[3]
Com ell mateix explica en La consolació de la filosofia,[4] aquesta fou una època feliç en la seva vida:
« | Amb gust tornaré al que és la culminació de la teva glòria. Si el gaudi dels béns terrenals porta amb si una sensació de felicitat, podria la seva memòria quedar destruïda per gran que sigui el mal que ens oprimeix? No fou un dia memorable aquell en què vas veure els teus dos fills sortir de casa entre el seguici dels senadors i l'aclamació de la multitud? | » |
No obstant això, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una solució al conflicte entre l'emperador Justí I, que era cristià ortodox, i Teodoric el Gran, que era arià. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador i, per tant, de l'Imperi Romà d'Orient, i declarats traïdors.[5] La veritat sobre el procés no va quedar mai clar. En el conflicte, hi havia implicacions no tan sols polítiques, sinó també teològiques. Les relacions entre Orient i Occident, entre Constantinoble i Roma, eren difícils, i potser Boeci en fou una víctima propiciatòria. Boeci no tenia una clara vocació política, sinó que va entrar-hi més per un sentit del deure inspirant-se més per l'estat dels filòsofs de Plató, que per un desig de fama. En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar i enviar a l'exili, a Pavia. Mentre estava pres, esperant l'execució, va escriure el que seria la seva obra més coneguda, De consolatio philosophiae (La consolació de la filosofia). Finalment, l'any 525 va ser executat [6] com el seu sogre Simmac.[7]
El culte secular que se li retia a Pavia fou confirmat pel papa Lleó XIII l'any 1883. El dia en què se celebra la seva festivitat és el 23 d'octubre.
Procopi de Cesarea, a la seva obra De Bello Gothorum,[8][9] parla de les execucions de Boeci i Símmac.
« | Apres plusieurs mois de prison , le roy Theodoric croyant l'avoir fait suffisamment languir, envoya enfin executer la sentence de mort qu'il avoit prononcée on fait prononcer par le juge de Pavie. Il montra en cette occasion plus que jamais qu'il étoit retombé dans le genie des barbares au desus du quel il sembloit avoir voulu s'élever depuis qu'il regnoit en Italie : l'on ne vit rien de plus bas ni de plus indigne que l'inhumanité qui parut , dans la maniere dont il le fit mourir , Boece fut mis à une longue torture : on lui serra la téte avec tant de violence que les deux yeux en creverent, l'on finit son supplice à coups de bâton. | » |
— Després de molts mesos de presó, quan el rei Teodoric va creure que l’havia fet esperar prou, va donar ordre de fer executar la sentència que havia donat o feta donar pel jutge de Pavia. En aquesta ocasió, més que en cap altra, va demostrar que havia recaigut en els costums dels bàrbars, per damunt dels quals havia volgut enlairar-se des que regnava a Itàlia: no hi ha res més baix i indigne que la manera inhumana de la seva mort; Boeci fou torturat llargament, li estrenyeren el cap fins fer-li saltar els dos ulls i finiren el suplici a cops de bastó., [10] |
Boeci fou especialment rellevant per la seva aportació en el problema dels universals, tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagogè de Porfiri. Defensà que els éssers no poden existir sense els impredicables, que es corresponen amb les categories d'Aristòtil, un cop rellegides per Porfiri: gènere, espècie… Creu que és difícil determinar si aquestes idees existeixen realment o són fruit de la raó. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals només existeixen com a realitats independents si és en el subjecte pensant.
Pel que fa a les realitats, les divideix en:
Boeci va rebre una forta influència d'Aristòtil, que s'observa tant en la seva divisió de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables. Pel que fa a la realitat de l'ànima, s'interpreta la seva doctrina com a crítica a Plató des de la lectura més corpòria d'Aristòtil, ja que defensa efectivament l'existència de les ànimes però limitant el món intel·ligible platònic, es tracta de realitats incorpòries però no en un món a part, sinó en el que ens movem. Es dona un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platònica, presenta una solució més sensible, en un àmbit aristotèlic, i no en un món a part.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.