polític alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va jugar un paper important en la política del poder europeu.
Nom original | (de) Leopold Stephan Karl Anton Gustav Eduard Tassilo Fürst von Hohenzollern |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 setembre 1835 Krauchenwies (Alemanya) |
Mort | 8 juny 1905 (69 anys) Berlín (Alemanya) |
Membre de la Cambra dels Senyors de Prússia | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Conflicte | guerra franco-prussiana |
Família | |
Família | Casa de Hohenzollern-Sigmaringen |
Cònjuge | Antònia de Portugal (1861–1905) |
Fills | Guillaume de Hohenzollern-Sigmaringen, Ferran I de Romania, Charles-Antoine de Hohenzollern |
Pares | Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden |
Germans | Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen Carles I de Romania Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen Maria de Hohenzollern-Sigmaringen Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen |
Els seus pares eren Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden. Leopold va ser el pare del futur Ferran I de Romania i el seu germà Carles va ser Rei de Romania.
Després de la Revolució de 1868 contra Isabel II d'Espanya, Leopold va ser candidat a ocupar el tron d'Espanya, a proposta del general Prim. Aquesta oferta va ser recolzada pel primer ministre prussià Otto von Bismarck, però rebutjada per l'Emperador Napoleó III de França.[1]
Quan es va difondre a Espanya la noticia de que Leopold era candidat a la corona, se'l va començar a anomenar Leopoldo Olé-Olé si me eligen ja que pels espanyols pronunciar aquest cognom alemany era molt difícil.[2][3]
Leopold va ser forçat a declinar la oferta del tron espanyol, i degut a la demanda insistent del govern francès i a l'incident del telegrama d'Ems el resultat va ser la guerra francoprussiana de 1870, que va significar la caiguda del règim del Segon Imperi i la arribada de la Tercera República Francesa.
El 1861 el príncep Leopold es va casar amb la Infanta Antònia de Portugal, filla de Maria II de Portugal i de, Ferran II. Varen tenir tres fills:
16. Príncep Carles Frederic de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||||||||||||||
8. Príncep Antoni Lluis de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||||||||||||||
17. Comtesa Juana de Hohenzollern-s'Heerenberg | ||||||||||||||||
4. Príncep Carles Antonio de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||||||||||||||
18. Príncep Felipe José de Salm-Kyrburg | ||||||||||||||||
9. Princesa Amalia Ceferina de Salm-Kyrburg | ||||||||||||||||
19. Princesa María Teresa de Hornes | ||||||||||||||||
2. Príncep Carles Antonie de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||||||||||||||
20. Pere Murat-Jordy | ||||||||||||||||
10. Princep Pere Murat | ||||||||||||||||
21. Joana Loubières | ||||||||||||||||
5. Princesa Maria Antonieta Murat | ||||||||||||||||
22. Emèric d'Astorg | ||||||||||||||||
11. Lluisa d'Astorg | ||||||||||||||||
23. Maria d'Alanyou | ||||||||||||||||
1. Príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||||||||||||||
24. Gran Duc Carlos Federico I de Baden | ||||||||||||||||
12. Priíncep Hereu Carles Lluis de Baden | ||||||||||||||||
25. Landgravina Carolina Lluisa de Hesse-Darmstadt | ||||||||||||||||
6. Gran Duc Carlos II de Baden | ||||||||||||||||
26. Landgrave Lluís IX de Hesse-Darmstadt | ||||||||||||||||
13. Landgravina Amalia Federica de Hesse-Darmstadt | ||||||||||||||||
27. Comtessa Palatina Carolina de Zweibrücken-Birkenfeld | ||||||||||||||||
3. Princesa Josefina Federica de Baden | ||||||||||||||||
28. Claudi de Beauharnais, I Comte de Les Roches-Baritaud | ||||||||||||||||
14. Claudi de Beauharnais, II Comte de Les Roches-Baritaud | ||||||||||||||||
29. María Ana Mouchard de Chaban | ||||||||||||||||
7. Estefania Lluisa de Beauharnais, Princesa de França | ||||||||||||||||
30. Claudi, Marqués de Lézay-Marnézia | ||||||||||||||||
15. Claudia Francesca de Lézay-Marnézia | ||||||||||||||||
31. Maria Claudia de Nettancourt-Vaubécourt, Dama de Vaubécourt | ||||||||||||||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.