Remove ads
Ferran II de Portugal (Viena, 29 d'octubre de 1816-Lisboa, 15 de desembre de 1885), nascut com Ferran August Francesc Antoni de Saxònia-Coburg-Gotha-Kóhary, va ser príncep de Saxònia-Coburg-Gotha i va esdevenir rei consort de Portugal el 1837 arran del naixement del seu primer fill, el futur Pere V, amb la reina Maria II.[1]
Remove ads
Va néixer el 29 d'octubre de l'any 1816 a Viena,[1][2] si bé altres fonts indiquen Coburg com el seu lloc de naixement.[3] Era fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg-Saalfeld-Kóhary i de l'aristòcrata hongaresa Maria Antònia de Koháry,[1] filla del príncep de Koharv i senyor de Casabrag i altres terres a Hongria.[3] Era net del duc Francesc de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lowenstein.
La seva família havia perdut els seus drets sobre el petit ducat saxó. A la vegada renunciaren a la fe protestant i abraçaren l'església catòlica enllaçant amb la millor reialesa europea a través de cases com la portuguesa o la dels Orleans.
Va rebre una educació, destacant la formació en música i arts.[1]
Remove ads
Després de negociacions entre diplomàtics portuguesos i lord Palmerston per elegir un espòs adequat per a la reina Maria II, va sortir el nom de Ferran.[4] L'any 1836 pel seu casament amb Maria II de Portugal obtingué el títol de príncep de Portugal, i tal com marca la tradició portuguesa.
El 1836 va ser nomenat mariscal de camp, però va haver de dimitir el mateix any a instàncies del Partit Liberal, que el volia allunyar-lo de la política. Des de 1837 va ostentar el títol de rei, però la constitució limitava els seus drets reials, i Anglaterra va haver d'intervenir sovint en nom de la parella reial contra els liberals del país. El poble inicialment li va ser hostil, però aviat va saber guanyar-se la seva estimació pels seus esforços en trobar un equilibri entre les parts en els conflictes interns, per la seva reserva en els afers públics i la voluntat d'assumir tasques importants en situacions difícils.[2]
A la guerra civil de 1846-147 va tornar a ser comandant de l'exèrcit, i després de la mort prematura de la reina, va govern per l'hereu menor d'edat durant dos anys. Amb la seva actitud respectuosa i de tacte, la seva comprensió davant els problemes social i els interessos del país, va pacificar el país va aplanar el terreny per al desenvolupament posterior durant el regnat dels seus fills.[2]
Va promoure les arts i va intentar donar una educació àmplia i rigorosa als seus fills.[1] Va dedicar-se a la promoció de les arts i va ser un diletant format en tots els àmbits de belles arts. Va contribuir al coneixement i a la protecció del patrimoni històric portuguès i va pensionar artistes a l'estranger.[2] És conegut també per haver estat qui va manar construir el Palau de Pena, a partir d'un antic monestir.[5]
A la mort de la seva esposa el 1853 va actuar com a regent durant dos anys fins a la majoria d'edat del seu fill.[1] Va renunciar als seus drets en favor Pere, primer rei de la dinastia Bragança-Wettin.
Remove ads
Passada la seva etapa com a regent, va rebutjar la corona grega, que se li va oferir el 1862 i l'espanyola el 1869, perquè la unió dinàstica amb Espanya va ser rebutjada pels portuguesos.[2]
El 10 de juny de 1869 va casar-se amb l'actriu Elisa Hensler,[4] a la que va deixar tota la seva fortuna a la seva mort, el 15 de desembre de 1885.[6]
El 9 d'abril de 1836 es casà a Lisboa amb la reina Maria II de Portugal filla del rei Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, la parella tingué onze fills:[6]
- Pere V de Portugal (1837-1861)
- Lluís I de Portugal (1838-1889)
- Maria de Bragança (1840)
- Joan de Bragança (1840), germà bessó de l'anterior
- Maria Anna de Portugal (1843-1884), casada el 1859 amb Jordi I de Saxònia.
- Antònia de Portugal (1845-1913), casada el 1861 amb el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
- Ferran de Bragança (1846-1861)
- August de Bragança (1847-1889), duc de Coïmbra
- Leopold de Bragança (1849)
- Maria Glòria de Bragança (1851)
- Eugeni de Bragança (1854)
Va contraure segones núpcies, morganàticament, el 10 de juny de 1869 a la capella del Palau de Santo Domingos de Benfica (Lisboa) amb l'actriu suïssa Elisa Hensler, comtessa d'Edla.[3][4] D'aquest matrimoni no van tenir fills, però la comtessa havia tingut una filla de soltera anys abans de conèixer Ferran, Alícia Hensler (1855-1941).
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads