La llegenda del Sant Bevedor
pel·lícula de 1988 dirigida per Ermanno Olmi From Wikipedia, the free encyclopedia
La llegenda del Sant Bevedor[1] (La leggenda del Santo Bevitore en el seu títol original en italià) és una pel·lícula de l'any 1988 dirigida per Ermanno Olmi i protagonitzada per Rutger Hauer i Anthony Quayle,[2] la qual fou emesa a TV3 per primera vegada el 22 de desembre del 1995.[1]
La leggenda del santo bevitore  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Ermanno Olmi |
| Protagonistes | |
| Producció | Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori |
| Dissenyador de producció | Gianni Quaranta |
| Guió | Ermanno Olmi i Tullio Kezich |
| Música | José Padilla |
| Fotografia | Dante Spinotti |
| Muntatge | Paolo Cottignola |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 127 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | The Legend of the Holy Drinker (en)  |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | alcoholisme |
| Lloc de la narració | París |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
       
| |
El miner silesià Andreas Kartak (Rutger Hauer) fou condemnat per la mort fortuïta d'un home. Ara, expulsat del seu país, ha esdevingut un rodamón i acostuma a dormir sota els ponts del Sena, a París. Un dia rep la visita inesperada d'un ancià cavaller (Anthony Quayle), que es confessa devot de Santa Teresa de Lisieux. Lliura al desemparat indigent 200 francs, dient-li que haurà de pagar el deute contret tan prompte com pugui. Andreas s'hi compromet. Poc després, deixa la indigència i recupera la dignitat. Quan es troba en condicions de tornar els diners, alguna cosa li ho impedeix.[2]
Ermanno Olmi ha estat un personalíssim fabulista, fent sovint cinema al marge de la indústria i dels corrents i modes imperants. A instàncies del productor Roberto Cicutto, el cineasta llombard realitzaria el 1988 una obra insòlita i sorprenent. Plena de suggeriments i misteri, aquesta intemporal pel·lícula estableix esperonadores vessants místiques i cristianes al voltant de la paràbola d'un pecador a la recerca d'exculpació i descàrrec moral. I encara que el sentit de caràcter poètic, metafísic i sobrenatural és molt pronunciat (s'hi succeeixen aparicions teresianes i alguns miracles), la pel·lícula també pot ésser entesa com a conseqüent escomesa realista de l'èxtasi mental i els deliris d'un home malalt i consumit per la beguda. De fet, el mateix autor del relat, l'escriptor austríac Joseph Roth va morir alcoholitzat el 1939, amb 45 anys i pocs mesos després de veure'l publicat.[2]
Comptant amb una atmosfèrica fotografia de Dante Spinotti, la tasca descriptiva i artística d'Olmi esdevé molt meritòria, sobretot en l'harmonitzada posada en escena i en la sòbria direcció d'actors. Excel·leix el britànic Anthony Quayle en el paper de missatger de Santa Teresa de Lisieux, però qui de debò sobresurt és l'actor dels Països Baixos Rutger Hauer, qui aquesta vegada caracteritza el commovedor rodamón silesià, personatge sobre el qual es projecten incisives reflexions ètiques i existencials. Exquisita i subjugant, però tanmateix massa espiritual, calmada i ombrívola per a agradar a les grans audiències, aquesta molt notable pel·lícula va obtindre el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia.[2][3]
| « |
|
» |
- A la novel·la homònima de Joseph Roth, el vell amic d'Andreas durant la seua etapa escola és un futbolista, mentre que a la pel·lícula és un boxejador.[4]
- Robert de Niro fou considerat per a interpretar el paper d'Andreas, però va rebutjar l'oferta perquè no estava gaire convençut sobre el projecte.[4]
- Tullio Kezich, coguionista de la pel·lícula juntament amb Ermanno Olmi, fou un famós crític de cinema italià i, també, el biògraf més destacat de Federico Fellini.[4]
- 1988: Festival Internacional de Cinema de Venècia (Lleó d'Or)
- 1988: Premis David di Donatello (5 nominacions amb 4 premis, incloent-hi Millor Pel·lícula)[5]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
