economista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
José Larraz López (Saragossa, 27 d'abril de 1904- Madrid, 17 de novembre 1973) fou un jurista, economista, sociòleg, filòsof de la Història i intel·lectual cristià espanyol, ministre d'Hisenda d'Espanya en el segon govern presidit per Francisco Franco i constituït a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'esclat de les hostilitats a Europa.
Biografia | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 27 abril 1904 Carinyena (província de Saragossa) | ||||||||||
Mort | 17 novembre 1973 (69 anys) Madrid | ||||||||||
Ministre d'Hisenda[1] | |||||||||||
9 d'agost de 1939 – 19 de maig de 1941 | |||||||||||
Procurador en Corts | |||||||||||
24 d'octubre de 1943 – 24 d'abril de 1946 | |||||||||||
Dades personals | |||||||||||
Religió | Catolicisme | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||
Ocupació | economista, polític, advocat | ||||||||||
Partit | Partit Social Popular | ||||||||||
Membre de | |||||||||||
Premis | |||||||||||
Llista
|
Va estudiar per lliure la carrera de Dret en la Universitat Central de Madrid i al març de 1926, als vint-i-un anys, va ingressar amb el número 1 de la seva promoció en el Cos d'Advocats de l'Estat.[2] Abans de finalitzar els estudis de Dret, el 1922, va iniciar la militància en l'activisme catòlic en participar en l'assemblea constituent del Partit Social Popular, primer partit democristià espanyol. Llicenciat en 1924, en els anys següents va viatjar a Bèlgica, becat per la Junta d'Ampliació d'Estudis, concretament en Institut de Sociologia Solvay, on s'orienta cap a l'economia, publicant en 1930 el seu llibre La evolución económica de Bélgica.[3]
Pertanyia al sector del catolicisme social disposat col·laborar amb la Dictadura de Primo de Rivera, es va incorporar a la Secretaria del Cap del Govern, gràcies a la mediació de José Calvo Sotelo, i en 1930 va entrar en el Servei d'Estudis del Banc d'Espanya. Amb l'arribada de la Segona República va centrar els seus esforços en l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, en el consell de les quals rector figurava ja en 1935. Des de 1931 va dirigir la secció d'economia del diari catòlic El Debate i, a partir de 1936, va presidir el consell d'administració de l'Editorial Catòlica. El triomf de les dretes en les eleccions de 1933 va obrir les portes a la seva carrera en el camp de la política econòmica. Durant el segon bienni republicà va contribuir a reorganitzar el Consell Nacional d'Economia, la vicepresidència de la qual va ocupar des de 1934, va presidir la Comissió Redactora de les Bases per al Patrimoni Forestal, i en 1935 Joaquín Chapaprieta, atret per la seva "capacitat i competència indubtables”, el va situar al capdavant de la Comissaria Nacional del Blat.
L'inici de la Guerra Civil Espanyola el va sorprendre a Madrid. Va aconseguir escapar de la capital després de buscar refugi en l'Ambaixada de Xile. En 1937 es va incorporar a la Junta Tècnica de l'Estat a Burgos, on va assumir la prefectura del Servei d'Estudis del Banc d'Espanya i en 1938 va ser nomenat Director General de Banca, Moneda i Canvi, al capdavant de la direcció del qual va aconseguir la repatriació de l'or físic espanyol dipositat al Banc de França.[4] Culmina aquesta etapa com a president del Comitè de Moneda Estrangera, nomenat en 1938.
Larraz va arribar al cim de la seva carrera política el 9 de maig de 1939, en la primera reorganització ministerial de la postguerra, quan va accedir al Ministeri d'Hisenda d'Espanya.
De la seva gestió cal destacar la Llei de Desbloqueig del 7 de desembre de 1939, que va restaurar la unitat monetària, trencada durant la guerra. En aquest mateix any es va restablir el pagament del Deute i l'1 de maig de 1940 va aconseguir el retorn a una certa normalitat pressupostària.
Va culminar la seva obra en Hisenda la Llei de Reforma Tributària del 16 de desembre de 1940, que perseguia un triple objectiu: el millor coneixement de les bases tributàries, l'elevació dels tipus de gravamen, i la sistematització de la imposició sobre la despesa, mitjançant la refosa dels tributs indirectes dispersos en la Contribució d'usos i consums. Larraz va dimitir en 1941, i encara que va al·legar motius de salut, la veritat és que va abandonar la cartera davant la seva discrepància amb el rumb que estava prenent la política econòmica de la dictadura.
Procurador en Corts designat pel Cap de l'Estat durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).[5]
Retirat de la política activa, es va dedicar a l'exercici de l'advocacia, a la docència econòmica i als estudis filosòfics i humanístics, un tema aquest últim sobre el qual va realitzar nombroses publicacions. En els anys cinquanta va harmonitzar la seva vocació docent amb una clara aposta per l'obertura espanyola cap a Europa, a través de la societat "Estudios Económicos Españoles y Europeos", que va fundar en 1950. Es tractava d'una institució independent, que va reunir sota el control de Larraz a un nodrit grup d'experts, i que va arribar a publicar nou volums, entre 1951 i 1961, que estudiaven les diferents facetes de l'economia espanyola, abordant-les sempre des d'una dimensió europeista. Aquesta societat, d'altra banda, va ser un gran planter polític, pel qual va passar tot el grup de joves democristians que tindrien un notable pes polític en la Transició. Com a humanista cristià, Larraz va publicar diverses obres dedicades a la Comunomía o “Ciència del Bé Comú”. A aquest tema va estar dedicat el seu últim llibre: Humanística. (Para la sociedad atea, científica y distributiva), publicat el 1972. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de la qual va arribar a ser vicepresident el 1970. Va morir a Madrid, a l'edat de 69 anys.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.