músic, compositor, educador musical i poeta català From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Llongueras i Badia[1] (Barcelona, 6 de juny de 1880[2] - 13 d'octubre de 1953)[3] fou un músic, educador musical i poeta català.[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 juny 1880 Barcelona |
| Mort | 13 octubre 1953 (73 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, compositor, poeta, empresari, pedagog musical |
| Gènere | Sardana |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Josep Jordi Llongueres i Galí |
| Germans | Jaume Llongueras i Badia |
| Premis | |
| |
| |
Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d'Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí.[5] Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d'aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l'austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l'escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l'Institut de Rítmica i Plàstica dins de l'estructura de l'Orfeó Català, l'any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l'art, com a l'ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.[6]
Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera.[1] Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l'Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra.[1] De retorn a Catalunya, l'any 1913 fundà l'Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d'Institut Joan Llongueres;[1] des d'aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.
En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'"exhortació poemàtica" Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.[7]
La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l'Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l'Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l'Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[8] Fundà l'Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.
Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d'Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim 'Chiron'. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[9]
És autor de la música i la lletra de més de cent cançons infantils escrites entre 1900 i 1949, sobretot destinades als alumnes del seu Institut. La majoria van ser editades per Unión Musical Española i per Editorial Boileau. Algunes han passat fins i tot a ser considerades com a cançons tradicionals.
Cançons infantils
Música per a piano
Música coral
El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
