museu especialitzat en arts escèniques From Wikipedia, the free encyclopedia
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.[1] Disposa d'un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d'Europa. Entre les seves col·leccions destaquen les d'àmbit català i del Segle d'Or espanyol. També disposa d'altres col·leccions notables (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme) que es difonen a través d'un petit espai expositiu permanent, mitjançant el catàleg virtual Escena Digital i potenciant les exposicions temporals. El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques aplega un arxiu, un museu i disposa de tres biblioteques: una a Barcelona, una altra a Terrassa i una tercera a Vic. L'any 2017 van visitar-les un total de 11.532 persones i 24.224 a través de la pàgina web.
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 Vestibul del Museu de les Arts Escèniques  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | MAE |
| Tipus | biblioteca especialitzada arxiu museu |
| Història | |
| Creació | 1923, Barcelona |
| Activitat | |
| Àmbit | arts escèniques |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gerent/director | Anna Valls Pasola |
| Part de | Institut del Teatre |
| Altres | |
| Transport públic | L3- Estació de Poble Sec |
| Lloc web | cdmae.cat |
   
| |
El museu és membre de SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle), i participa en el Projecte Europeu ECLAP.[2] En l'àmbit català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i al projecte PRAEC (Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes).[3]
Al juliol de 2016 el MAE va iniciar el projecte de participació ciutadana anomenat Te'n recordes? que es basa en documentar i identificar els artistes en fotografies des de finals del segle xix fins a l'actualitat. Aquest projecte busca l'especial col·laboració de professionals, afeccionats, crítics del món de l'espectacle i dels espectadors entre altres. Posteriorment s'han afegit al projecte objectes de les tipologies d'escenografia, figurinisme i art.[4]
Els orígens del museu es deuen a Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, qui va idear un Museu del Teatre el 1912 i va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Sense obtenir permís de les institucions, Bertran ja va començar pel seu compte a recollir objectes i documents relacionats amb el món de les arts escèniques. Un any més tard, el 1913, es va crear l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, fundada en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.[5]
Deu anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, nomenant primer director a Bertran, a qui va cedir un espai al Palau de les Belles Arts.[6]
Després de diverses converses amb Adrià Gual, llavors director de l'ECAD -que seria la llavor de l'actual Institut del Teatre- Bertran va proposar a l'Ajuntament l'adscripció del Museu a l'Escola, proposta que es formalitzaria el 1923, però no duraria gaire. Bertran i el seu Museu sortiren de l'Escola en diverses ocasions fins que l'any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut.[5]
El 1936 es va inaugurar un espai d'exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabets de Barcelona, que va estar en actiu fins al 1945, quan es va traslladar juntament amb la Biblioteca històrica al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d'alumnes i professors.[5]
Durant aquells anys tant el museu com la Biblioteca van anar incrementant els seus fons, a base de tota mena de llegats i donatius. Van ingressar milers de peces documentals: manuscrits inèdits, esbossos escenogràfics, fotografies, cartells, programes de mà i figurins entre d'altres.[7] Cal destacar la incorporació el 1968 de la biblioteca i el fons documental d'Artur Sedó (1881-1965), un bibliòfil i empresari català provinent del món del tèxtil. Aquest fons, amb més de 90.000 títols, va fer que el museu es convertís en un dels centres més importants d'Europa pel que fa a fons bibliogràfics teatrals, on destacaven especialment el fons de teatre català de finals del segle xix i inicis del XX i de teatre del segle d'or espanyol.[8]
.JPG)
Més endavant a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es va plantejar la idea de crear un Centre de Documentació, amb la intenció de fusionar biblioteca i museu en una única institució operativa. Un cop creat, es va centrar a catalogar i documentar la multitud de fons que es van anar incorporant a la col·lecció. També va donar suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica organitzant conferències, exposicions i premis teatrals entre altres activitats. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i més endavant el va adaptar per Centre de Documentació de l'Institut del Teatre (CDIT).[9]
L'any 2000 es va inaugurar el nou edifici, on es van ajuntar el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent, tot adoptant l'actual denominació: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de llavors el museu s'ha centrat a documentar els fons i iniciar la seva digitalització. L'any 2017 hi havia 111.500 imatges disponibles a internet.[10][11]
El mes de març de 2011 es va signar un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona[12] pel qual l'Ajuntament cediria l'edifici de la Casa de la Premsa, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, construït per l'Exposició Internacional de 1929 per tal instal·lar-hi l'exposició permanent del museu.[13] Un any després, l'agost de 2012, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra, va dir que es paralitzava el projecte "per prudència".[14] El 2015 es va anunciar que s'estudiaria la reforma del Teatre Arnau, de titularitat municipal, per tal de situar-hi el museu, incorporant els arxius i peces històriques de l'Institut del Teatre.[15][16] Posteriorment, el canvi de govern de l'Ajuntament de Barcelona va descartar la proposta.[17] Finalment, l'any 2017, la plataforma Recuperem l'Arnau van aconseguir, a través d'un procés participatiu, que l'Ajuntament de Barcelona acceptés convertir el Teatre Arnau en un museu del Paral·lel i espai comunitari.[18][19]
.JPG)
.jpg)
L'objectiu del museu és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donant suport a la docència i la recerca que s'imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d'informació sobre les arts escèniques catalanes.[5]
També ha col·laborat al projecte Teatre Auri dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que tracta de difondre la literatura dramàtica amb una selecció d'obres completament digitalitzades dels segles xvi i xvii.[20]
El MAE disposa d'un fons molt divers pel que fa a tipologia i col·leccions, amb més de 500.000 peces i documents que ha anat incorporant al llarg de la seva història. Actualment hi consten 130.446 registres a la biblioteca, 24.649 al museu i a l'arxiu i s'han dut a terme un total de 55.684 digitalitzacions.[21]
Dels objectes que formaven part de la col·lecció fundacional, cal destacar els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; així com els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labartra; les fotografies d'Audouard i Amadeu per al teatre català i els llegats dels actors Lleó Fontova i Mareca i Iscle Soler. Entre 1955 i el 1970 es van incorporar d'altres llegats i donatius, entre els quals destaquen els d'Alexandre Nolla, els germans Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Carmen Tórtola Valencia i Maria Morera.[5]
Més endavant, entre els 70 i el 1990, es van incorporar al fons, entre d'altres, la col·lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d'Adrià Gual i d'Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, així com diversos objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i l'arxiu fotogràfic de Pau Barceló.[5]
En els últims anys també s'han incorporat figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels,el llegat d'Aurora Pons, els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita, la col·lecció d'indumentària de Gelabert Azzopardi i la donació de l'arxiu de la Fura dels Baus.[22]
.jpg)
Entre les múltiples col·leccions destaquen algunes peces:
El Museu de les Arts Escèniques organitza les exposicions temporals i permanents. A més a més, el museu presta les seves exposicions itinerants a altres entitats que vulguin acollir-les o presentar-les. També s'exposen a vegades exposicions d'entitats col·laboradores. Entre d'altres, destaquen:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
