Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa –gairebé sempre el flamenc– i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge. Ha realitzat moltes exposicions amb fotografies fetes a artistes i cantants catalans de la Nova Cançó, com ara Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta o Núria Feliu, i és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere. Ha publicat alguns llibres, i són nombroses les exposicions que ha fet.[4]
Filla de l'enginyer municipal Manuel Steva i Olivella (1895-1965)[5] i d'Isabel Hernández Rodríguez. Colita representa un dels referents més importants de la fotografia catalana i espanyola de l'últim quart del seglexx. S'inicià en el món de la fotografia de la mà d'Oriol Maspons i Xavier Miserachs, de qui fou assistenta; aquests primers anys, fou seguidora i deixebla de Francesc Català-Roca i Julio Ubiña. Des del 1963 fins al 1975 es dedicà a realitzar una sèrie de retrats de ballarins i cantants del món del flamenc. Vinculada a moviments culturals catalans de l'època, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonesa, moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, cineastes i molts professionals que començaven a perfilar-se en aquella època com a referents culturals.[4]
Entre el 1967 i el 1979 va fer una sèrie de treballs com a foto fixa amb directors com Jacinto Esteva, Vicente Aranda o Jaime Camino, enquadrats en l'Escola de Cine de Barcelona, corrent cinematogràfic que sorgí amb l'ambició de realitzar un cinema europeu i progressista en contraposició a la cinematografia oficial del franquisme; col·laborà en la promoció de la Nova Cançó retratant els cantants del moviment, entre els quals Joan Manel Serrat.[4]
Els seus treballs per a la premsa la van portar a publicar en revistes com Siglo XX, Destino, Fotogramas, Interviú, Boccaccio, Primera Plana o Mundo Diario. Al llarg de la seva carrera va fer més de quaranta exposicions i va publicar una cinquantena de llibres amb les seves fotografies. Estilísticament va ser propera als plantejaments de l'Escola de Barcelona, tot i que es considera una fotògrafa tot terreny. La seva obra figura a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6]
Progressivament, Colita ha anat venent o cedint el seu fons personal i professional a diverses institucions catalanes, per la qual cosa aquest fons està repartit entre diverses institucions, entre les quals hi ha les següents.
Museu de les Arts Escèniques de Barcelona. Conserva el seu fons,[17] que va del 1962 al 2002, i conté 900 negatius i contactes, i aproximadament 32.000 imatges d'espectacles, retrats d'artistes i personatges de les arts escèniques i actes i esdeveniments relacionats. El fons està registrat i catalogat en una base de dades d'ús intern i no és accessible per internet.[18]
Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està integrat pels retrats que Colita ha fet al llarg de la seva trajectòria com a fotògrafa professional. Són el resultat de la seva col·laboració en diferents revistes, d'encàrrecs fets pels mateixos protagonistes de les fotografies o, simplement, de l'amistat que la uneix amb ells. Entre el gran ventall de personatges retratats destaquen, entre d'altres, els dedicats a músics i cantants. Alguns d'aquests retrats són fruit d'encàrrecs especials. Cal remarcar les fotografies realitzades, la majoria al llarg dels anys setanta, als integrants del moviment barceloní de la Gauche Divine. A banda dels retrats, el fons també l'integren un seguit d'imatges de caràcter social i periodístic. Destaquen la tancada a Montserrat, l'atemptat contra la llibreria Enlace, els autolesionats de la COPEL, la diada de l'Onze de Setembre del 1978, la cerimònia i els actes per la mort de Franco a Madrid, l'enterrament del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i diversos actes del Partit dels Socialistes de Catalunya fets durant els anys vuitanta.[6]
Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Una altra part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega una part de l'obra fotogràfica de Colita des dels anys seixanta fins als noranta. Conté negatius en blanc i negre que representen el moviment de la Nova Cançó, fotografies en color que retraten festes populars d'arreu de Catalunya, personatges de la vida cultural i social, i l'evolució de l'arquitectura a la ciutat de Barcelona. Destaca, entre aquest material, una bona part de la producció fotogràfica de Colita sobre el món del flamenc.[4]
Filmoteca de Catalunya. Finalment, una col·lecció de 6.987 fotografies corresponents a pel·lícules, actors, rodatges i retrats d'estudi es conserva a la Filmoteca de Catalunya, incloent-hi imatges dels rodatges de Dante no es únicamente severo (Jacinto Esteva, 1968), Los Tarantos (Francesc Rovira-Beleta, 1963) o Tatuatge (Bigas Luna, 1976). Una selecció d'aquestes imatges està disponible al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.[19]
Colita va ser votada en un procés participatiu fet el març del 2010 a Palafrugell sobre les dones que es mereixen un carrer a la població.[20]
«esquela de Manuel Steva Olivella»(en castellà).Hoja oficial de la provincia de Barcelona: Año XXXVII Número 1355 - 1965 Febrero 15,15-02-1965,pàg.8. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024[Consulta: 25 d’abril 2023].
Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró(en català, castellà i anglès). Barcelona:Fundació Joan Miró,2014. ISBN 978-84-941239-8-6[Consulta: 25 abril 2014]. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRSArxivat 2014-04-26 a Wayback Machine.
Permanyer, Lluís;Colita;Permanyer, Lluís;Colita;Maspons, Oriol;Miserachs Ribalta, Xavier;Permanyer, Lluís;Colita;Maspons, Oriol. Barcelona '92: quinze dies d'eufòria. Barcelona:Àmbit,1992. ISBN 978-84-87342-77-6.
Barcelona metròpolis: una realitat. Barcelona:Ajuntament de Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona,1987.
Colita. Barcelona: dona d'aigua. Barcelona:Ajuntament de Barcelona, Manteniment i Serveis Fonts: Fomento de Construcciones y Contratas,1999.
Colita;Ubiña, Julio;Moix, Ana María;Hidalgo Gómez, Francisco;Rodés, Salvador;Ubiña, Julio;Moix, Ana María;Hidalgo, Francisco. Carmen Amaya: 1963: taranta, agosto, luto, ausencia. Barcelona:Focal: Institut d'Edicions Diputació de Barcelona,1999. ISBN 978-84-95004-80-2.
Colita;Moix, Ana María;Moix, Ana María. Castelldefels tot l'any. Castelldefels:Ajuntament Castelldefels,2002. ISBN 978-84-920013-6-1.
Núñez, Joana;Pradas, Rafael;Colita;Maragall, Pasqual;Pradas, Rafael;Colita. Catalunya, un gran mercat. Barcelona:Mercabarna,1990. ISBN 978-84-404-8220-4.
Ciutat Vella: visions des d'una passió. Barcelona [etc.]:Promoció de Ciutat Vella: Lunwerg,1995. ISBN 978-84-7782-332-2.
Colita;Miserachs, Xavier;Febrés, Xavier;Febrés, Xavier;Miserachs Ribalta, Xavier;Febrés, Xavier;Miserachs, Xavier. Colita, Xavier Miserachs. Barcelona:Ajuntament de Barcelona,1988. ISBN 978-84-7609-155-5.
Colita;Moix, Ana María. El Baix Llobregat: 29 municipis i un riu. Sant Feliu de Llobregat:Consell Comarcal del Baix Llobregat,1995. ISBN 978-84-7794-364-8.
Colita;Maspons, Oriol;Miserachs, Xavier;Moix, Ana María;Moix, Terenci. Els Barcelonins. Barcelona:Edicions 62,1988. ISBN 978-84-297-2874-3.
Riera, Carme;Colita;Aymerich, Pilar;Colita;Aymerich, Pilar. Els Cementiris de Barcelona: una aproximació. Barcelona:Edhasa,1981. ISBN 978-84-350-0314-8.
Carandell, Josep Maria;Aymerich, Pilar;Capmany, Maria Aurèlia;Colita. L'Eixample de Barcelona. Barcelona:HMB,1982. ISBN 978-84-86054-03-8.
«Exposición. Colegio de Arquitectos. Barcelona. "Miró otro". Mirosadik (comic)».Mosca información de las editoriales Edicions 62, Editorial Lumen, Editorial Seix Barral,1969.
Colita;Permanyer, Lluís. Els Interiors d'illa de l'Eixample. Barcelona:ProEixample,2003. ISBN 978-84-7609-629-1.
Caballero Bonald, José Manuel;Colita. Luces y sombras del flamenco. Barcelona:Fundación José Manuel Lara,2006. ISBN 978-84-96556-81-2.
Colita. Masies del Prat. Prat de Llobregat:Ajuntament del Prat de Llobregat, Regidoria de Cultura,1989.
Miserachs, Xavier;Colita;Bohigas, Oriol;Colita;Bohigas, Oriol;Colita;Bohigas, Oriol. Memòries de Barcelona. Barcelona:Lupita Books,2008. ISBN 978-84-934577-3-0.
Colita;Maspons, Oriol. El Museu Episcopal de Vic: la construcció d'un museu. Barcelona:Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura,2002. ISBN 978-84-393-5772-8.
Colita;Vicent, Manuel;Vicent, Manuel;Vicent, Manuel. Piel de toro. Barcelona:Edhasa,2005. ISBN 978-84-350-6507-8.
Colita;Maspons, Oriol;Miserachs, Xavier;Maspons, Oriol;Miserachs Ribalta, Xavier;Maspons, Oriol;Miserachs, Xavier. Portuarium. Barcelona:Departament de Comunicació de l'Autoritat Portuària de Barcelona,1997.
Colita;Maspons, Oriol. Portuarium. Barcelona:Departament de Comunicació de l'Autoritat Portuària de Barcelona,2000.
Colita;Colita;Moix, Ana María. El Serrat de Colita: 1968-1998. Cornellà de Llobregat:Ajuntament de Cornellà de Llobregat,1999.
