Remove ads
From Wikipedia, the free encyclopedia
Emilio Cotarelo y Mori (A Veiga, 1 de maig de 1857 – Madrid, 27 de gener de 1936), musicòleg, bibliògraf, cervantista i crític i historiador literari espanyol, pare del també escriptor i erudit Armando Cotarelo Valledor (1879-1950).
Nom original | (es) Emilio Cotarelo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r maig 1857 A Veiga (Astúries) |
Mort | 27 gener 1936 (78 anys) Madrid |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
25 gener 1930 – 15 febrer 1930 | |
Senador del Regne | |
7 desembre 1919 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Reial Acadèmia Espanyola | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Oviedo |
Activitat | |
Ocupació | Musicòleg i bibliògraf |
Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1900–1936) |
Família | |
Fills | Armando Cotarelo Valledor |
Va estudiar dret civil i canònic en la Universitat d'Oviedo. Va exercir l'advocacia, però la va abandonar per consagrar-se als estudis històrics i la producció literària. Va ser deixeble i seguidor de Marcelino Menéndez Pelayo. Va publicar diversos escrits en La España Moderna, Revista Contemporánea i Revista Crítica d'Història i Literatura, i articles en periòdics com El Debate, El Sol i uns altres. El gruix de la seva producció van ser els estudis crítics i erudits, però també va publicar un parell de novel·les històriques el 1912: El hijo del Conde-Duque i Herenio.
En 1897 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola, en la qual va arribar a ocupar (1913) el càrrec de secretari perpetu.[1] A part d'altres importants treballs biobibliogràfics sobre història de la poesia i prosa espanyola segons la metodologia del Positivisme, es va convertir en un gran expert en teatre espanyol des dels Segles d'Or al XIX i va editar moltes de les seves obres amb portentosa erudició; no va descurar tampoc la documentació i la biografia dels actors i actrius espanyols de tots els temps i igualment va editar, va estudiar i va anotar una famosa col·lecció de novel·les cortesanes en dotze volums, la Col·lecció selecta d'antigues novel·les espanyoles (Madrid: Llibreria de la Vídua de Rico i Llibreria dels Bibliòfils Espanyols, 1906-1909) i va estudiar la història de la cal·ligrafia i del teatre musical espanyol (sarsuela, òpera, tonadillas, balls). Va ser premiat amb medalla d'or en l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona el 1929 pels seus treballs històrics sobre el teatre espanyol del segle xvii. El 1919 va ser designat Senador per la Real Acadèmia Espanyola, càrrec que va ocupar durant tres legislatures, fins a 1923.[2]
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva gran part de les seves obres. El seu fons conserva 3.000 títols que formen una unitat tipològica pel que fa a l'anomenat "teatre menor" en edicions rares del segle xvii, sovint també amb les anotacions i comentaris en bolígraf del autor.[3][4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.