Congregació de la doctrina de la Fe
(1968-2022) Congregació Catòlica, institució de la Cúria Romana i successora del Sant Ofici From Wikipedia, the free encyclopedia
La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica,[1] està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Congregació de la Cúria Romana |
| Història | |
| Reemplaça | Sagrada Congregació del Sant Ofici |
| Creació | 21 juliol 1542 |
| Reemplaçat per | Dicasteri per a la Doctrina de la Fe |
Esdeveniment significatiu | |
| investigació
| |
| Localització dels arxius | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Víctor Manuel Fernández (2023–) |
| Prefecte | Víctor Manuel Fernández |
| Lloc web | vatican.va… |
Aquesta Congregació és la successora de l'antiga "Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició", [lower-alpha 1] fundada per Pau III el 1542 sota la influència del cardenal Giovanni Pietro Carafa, qui anys més tard va esdevenir papa Pau IV. Durant el seu pontificat el Sant Ofici va convertir-se en la seva arma més poderosa.[1] Reanomenada per Sant Pius X el 1908 com a "Sagrada Congregació del Sant Ofici" i a la qual Pau VI el 1965 va donar el seu nom actual,[2] encara que ha estat antecedit amb el terme Sagrada (Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe)[3] fins a la reforma del codi de Dret canònic de 1983, que ho va excloure dels noms de les congregacions vaticanes.
Comptava amb vint-i-cinc membres — cardenals, arquebisbes i bisbes — i va estar presidida des de 1981 pel cardenal Joseph Ratzinger, fins que en l'últim conclave aquest fou escollit com a papa, Benet XVI que va nomenar com successor a la presidència l'arquebisbe nord-americà William Joseph Levada el 13 de maig de 2005, qui després fos també elevat a la categoria de cardenal al Consistori del 24 de març de 2006. Levada ja era membre d'aquesta congregació des de 1976.
Des de la fundació fins al segle xix
La Congregació per a la Doctrina de la Fe va ser fundada el 21 de juliol de 1542 pel Papa Pau III amb la constitució apostòlica Licet ab initio inicialment sota el nom de "Sagrada Congregació de la Inquisició Romana i Universal" i per tal de «mantenir i defensar la integritat de fe, examinar i proscriure els errors i les falses doctrines.» Aquest organisme va substituir la institució eclesiàstica coneguda a l'edat mitjana com la Inquisició.
El 1571 el Pius V va crear la Congregació per a la reforma de l'Índex de llibres prohibits per tal d'actualitzar la llista de llibres prohibits: una competència primer atribuïda a la Inquisició, que es va dur després per aquest nou departament durant més de tres segles.
L'abast dels inquisidors romans era tota l'Església catòlica, però la seva acció, excepte en alguns casos (com el cardenal anglès Reginald Pole), es limitava gairebé exclusivament a Itàlia. En poc temps aquest tribunal va esdevenir el més important dins de la catolicitat: es podia apel·lar la condemna d'altres tribunals, servint com l'última instància d'apel·lació en els judicis d'heretgia i va servir com una part important de la Contrareforma. També es va convertir en una mena de supervisor de la tasca dels tribunals locals.
En casos específics, la Inquisició va fer ús de l'assessorament de professionals externs (especialment els teòlegs i experts en dret canònic, sinó també científics, com en el cas de Galileu).
No tots els processos per a heretgia, ateisme i altres desviacions de la fe catòlica van ser gestionats per la Inquisició. A França, per exemple, en el marc de l'antic règim, els ateus i blasfems van ser jutjats per tribunals civils.
Entre els noms famosos acusats per la Inquisició: Francesco Patrizi, Giordano Bruno, Tommaso Campanella, Gerolamo Cardano, Giovanni Antonio Caracciolo, Galileo Galilei (veure procés de Galileo Galilei), i també el procés a Giuseppe de Simone.
El segle XX
En 1908 el Papa Pius X va reorganitzar la Congregació i va canviar-li el nom pel de Sacra Congregació del Sant Ofici.[4] En 1917 el Sant Ofici va rebre novament la competència sobre l'Índex de llibres prohibits, perquè fos actualitzat, retirant-lo de la Congregació de l'Índex, la qual va ser suprimida.
El 7 de desembre de 1965 el Papa Pau VI va redefinir i ampliar les competències i l'estructura de la Congregació, i canviant l'antic nom de Sant Ofici per l'actual mitjançant el motu proprio Integrae servandae. Fins al 1968, el prefecte de la Congregació era el Papa, el qual, però, poques vegades s'exercí aquesta funció, delegant aquesta tasca a un cardenal, amb el títol de secretari. A partir d'aquesta data el títol de prefecte va passar al cardenal col·locat al capdavant del departament i la secretària és el segon càrrec més alt en l'ordre d'importància de la congregació.
Pau VI després va treballar l'última reforma de la Congregació, i va canviar el seu nom pel de Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, actualitzant els mètodes utilitzats per a l'examen de les doctrines, i donant preferència a la naturalesa positiva de la correcció d'errors de la pena de convicció, sobre la base que "la fe es defensa millor promovent la doctrina".[5] En aquesta lògica de fet es va ser abolir l'Índex de llibres prohibits, l'última edició del qual va ser publicada el 1948 sota el Papa Pius XII.
El 1983, quan entrà en vigor el nou Codi de Dret Canònic, l'adjectiu sagrat va ser eliminat dels noms de totes les congregacions de la cúria,[lower-alpha 2] de manera que el dicasteri va adoptar el seu nom actual, la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
En 1988, amb la Constitució Apostòlica Pastor Bonus, Joan Pau II, torna a definir novament les competències, especificant la funció, la competència i les regles de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.[6]
L'organització i les tasques realitzades per la Congregació s'especifiquen a la Constitució Pastor Bonus de Joan Pau II (núms. 48-55).
La Congregació per a la Doctrina de la Fe es compon d'un col·legi de cardenals i bisbes al capdavant de la qual es col·loca el cardenal prefecte, assistit pel secretari i el sotssecretari. La força de treball es compon d'alguns funcionaris coordinats pel Cap d'Oficina: tracten els temes a seguir en funció de la seva experiència i les diferents necessitats de la Congregació.
La Congregació és una eina en les mans del Papa, i es posa al servei de l'Església per a la preservació i promoció de la fe.Per tant, la tasca de la Congregació és «promoure i salvaguardar la doctrina sobre la fe i la moral a tot el món catòlic»,[7] «fomentar els estudis dirigits a augmentar la comprensió de la fe»,[8] donar suport als bisbes «en l'exercici de la tasca per a la qual són com autèntics mestres i doctors de la fe, i pel que són necessaris per preservar i promoure la integritat de la fe».[9]
Les competències de la Congregació, en particular, cobreixen els següents aspectes:
- les qüestions sobre la doctrina de la fe i la vida moral;
- l'examen de les noves teories en matèria dogmàtica i moral;
- la correcció i la possible condemna de doctrines contràries als principis de la fe;
- el judici sobre els documents d'altres dicasteris pel que té relació a la pròpia competència;
- l'examen dels delictes contra la fe, la moral i la celebració dels sagraments;
- la promoció i organització dels estudis i conferències.
Això inclou la investigació de delictes greus; és a dir, els actes que l'Església Catòlica considera com sent els més greus delictes: delictes contra l'Eucaristia i en contra de la santedat del sagrament de la Penitència, i els delictes contra el sisè manament ("No cometràs adulteri") comesos per un clergue contra una persona sota l'edat de divuit anys. Aquests crims, d'acord amb el motu proprio del 2001 Sacramentorum sanctitatis tutela estan sota la competència de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En efecte, és el "promotor de justícia" que s'ocupa de, entre altres coses, la qüestió dels sacerdots acusats de pedofília.[10][11][lower-alpha 3]
Dins la Congregació per a la Doctrina de la Fe estan la Comissió Teològica Internacional, la Pontifícia Comissió Bíblica i la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei. El prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe éspresident ex officio d'aquestes comissions.
La Congregació per a la Doctrina de la Fe realitzen assemblees plenàries bianuals, i documents de temes sobre qüestions doctrinals, disciplinàries i sacramentals que a vegades inclouen notificacions relatives als llibres de teòlegs catòlics (per exemple, Hans Küng, Charles Curran o Leonardo Boff) que jutja contrari a la doctrina de l'Església.[15] El treball de la congregació es divideix en tres seccions:
- L'oficina doctrinal
S'ocupa dels assumptes relacionats amb la promoció de la doctrina de la fe i la moral. Per tant, té cura de la preparació de documents de promoció de doctrina, intervé en la confrontació de les posicions divergents de l'ensenyament del Magisteri, l'examen dels escrits i opinions que apareixen contraris a la recta fe, la consideracióde de sol·licituds del nihil obstat per a cites i honors, i té cura de l'aspecte doctrinal en l'examen dels documents d'altres dicasteris.
- L'oficina disciplinària
Tracta els anomenats delictes contra la fe, contra la moral i a la celebració dels sagraments. També investiga qualsevol cas de pseudomisticisme, les aparicions, visions i suposats missatges atribuïts a l'origen sobrenatural, l'espiritisme, la màgia i la simonia. S'ocupa d'admissió al sacerdoci dels exministres no catòlics, rehabilitacions de l'exercici de l'ordre sagrat, d'absolucions per l'excomunió reservades a la Santa Seu. Examinar les sol·licituds del nihil obstat per a la introducció de les causes de Canonització.
- L'oficina matrimonial
Es tracta delprivilegium fidei. S'interessa per les causes de divorci in favorem fidei i altres aspectes del vincle matrimonial vinculat a la validesa del sagrament.Un representant especial amb les funcions del Cap d'oficina controla les sol·licituds de dispensa del celibat sacerdotal abans de 1989 i encara pendent, la reintegració dels sacerdots.
Les reunions dels consultors, grups d'experts catòlics que assisteixen als treballs de la Congregació, es duen a terme setmanalment, i les seves opinions i anàlisis són discutits pel Col·legi dels cardenals de la Congregació amb vot deliberatiu. Cada decisió està subjecta a l'aprovació final del Papa en una audiència especial.
La congregació es reuneix en sessió ordinària cada mes, i en sessió plenària almenys un cop l'any.
Els membres de la Congregació són (a partir del 2013):
- Prefecte: cardenal Gerhard Ludwig Müller
- Secretari: arquebisbe Lluís Francesc Ladaria Ferrer
- Subsecretari: Monsenyor Joseph Augustine Di Noia
- Secretari: Mons. Giacomo Morandi
- Promotor de Justícia: Don Robert W. Oliver
- 25 membres:
- Cardenal George Alencherry
- Cardenal John Onaiyekan
- Cardenal Pietro Parolin
- Cardenal Ricardo Blázquez
- Cardenal Angelo Scola
- Cardenal Angelo Amato
- Cardenal Peter Turkson
- Cardenal Kurt Koch
- Cardenal Marc Ouellet
- Cardenal Fernando Filoni
- Cardenal Francesco Coccopalmerio
- Cardenal Donald Wuerl
- Cardenal Giovanni Battista Re
- Cardenal Tarcisio Bertone S.D.B.
- Cardenal Christoph Schönborn O.P.
- Cardenal Crescenzio Sepe
- Cardenal Jean-Pierre Ricard
- Cardenal Antonio Cañizares Llovera
- Cardenal Leonardo Sandri
- Arquebisbe Anthony Fisher
- Arquebisbe Walmor Oliveira de Azevedo
- Arquebisbe Charles Scicluna
- Arquebisbe Roland Minnerath
- Arquebisbe Salvatore Fisichella
- Arquebisbe Stanisław Gądecki
- Bisbe Rudolf Voderholzer
- 28 consultors
- 33 membres de personal
Cronologia de prefectes
De 1542 a 1602 amb el títol de "Gran Inquisidor", des de 1602 a 1965 amb el títol de secretari (com a cap del departament hi havia el Papa), des de 1965 fins a l'actualitat, amb el títol de prefecte.
- Cardenal Gian Pietro Carafa † (1542 - 1555 elegit papa)
- Cardenal Antonio Michele Ghisleri † (1558 - 1566 elegit papa)
- Cardenal Scipione Rebiba † (1573 - 1577 mort)
- Cardenal Giacomo Savelli † (1577 - 1587 mort)
- Cardenal Giulio Antonio Santori † (1587 - 1602 mort)
- Cardenal Camillo Borghese † (1602 - 1605 elegit papa)
- Cardenal Pompeo Arrigoni † (1605 - 1616 mort)
- Cardenal Giovanni Garzia Millini † (1616 - 1629 mort)
- Cardenal Antonio Marcello Barberini † (1629 - 1633)
- Cardenal Francesco Barberini † (1633 - 1679 mort)
- Cardenal Cesare Facchinetti † (1679 - 1683 mort)
- Cardenal Alderano Cybo † (1683 - 1700 mort)
- Cardenal Galeazzo Marescotti † (1700 - 1716 renuncià)
- Cardenal Fabrizio Spada † (1716 - 1717 mort)
- Cardenal Niccolò Acciaiuoli † (1717 - 1719 mort)
- Cardenal Francesco del Giudice † (1719 - 1725 mort)
- Cardenal Fabrizio Paolucci † (1725 - 1726 mort)
- Cardenal Pietro Ottoboni † (1726 - 1740 mort)
- Cardenal Tommaso Ruffo † (1740 - 1753 mort)
- Cardenal Neri Maria Corsini † (1753 - 1770 mort)
- Cardenal Giovanni Francesco Stoppani † (1770 - 1774 mort)
- Cardenal Ludovico Maria Torriggiani † (1775 - 1777 mort)
- Cardenal Carlo Rezzonico † (1777 - 1799 mort)
- Cardenal Leonardo Antonelli † (1800 - 1811 mort)
- Cardenal Giulio Maria della Somaglia † (1814 - 1830 mort)
- Cardenal Bartolomeo Pacca † (1830 - 1844 mort)
- Cardenal Vincenzo Macchi † (1844 - 1860 mort)
- Cardenal Costantino Patrizi Naro † (1860 - 1876 mort)
- Cardenal Prospero Caterini † (1876 - 1881 mort)
- Cardenal Antonio Maria Panebianco † (1882 - 1883 renuncià)
- Cardenal Luigi Bilio, C.R.S.P. † (1883 - 1884 mort)
- Cardenal Raffaele Monaco La Valletta † (1884 - 1896 mort)
- Cardenal Lucido Maria Parocchi † (1896 - 1903 mort)
- Cardenal Serafino Vannutelli † (1903 - 1908 nomenat degà del Col·legi cardenalici)
- Cardenal Mariano Rampolla del Tindaro † (1908 - 1913 mort)
- Cardenal Domenico Ferrata † (3 de gener de 1914 - 10 d'octubre de 1914 nomenat secretari d'estat)
- Cardenal Rafael Merry del Val † (14 d'octubre de 1914 - 26 de febrer de 1930 mort)
- Cardenal Donato Raffaele Sbarretti Tazza † (4 de juliol de 1930 - 1d'abril de 1939 mort)
- Cardenal Francesco Marchetti Selvaggiani † (30 d'abril de 1939 - 13 de gener de 1951 mort)
- Cardenal Giuseppe Pizzardo † (16 de febrer de 1951 - 12 d'octubre de 1959 nomenatcardenalbisbe d'Albano)
- Cardenal Alfredo Ottaviani † (7 de novembre de 1959 - 1965 nomenat pro-prefecte del mateix dicasteri)
- Cardenal Alfredo Ottaviani † (1965 - 6 de gener de 1968 renuncià) (pro-prefecte)
- Cardenal Franjo Šeper † (8 de gener de 1968 - 25 de novembre de 1981 jubilat)
- Cardenal Joseph Ratzinger (25 de novembre de 1981 - 2 d'abril de 2005 elegit papa Benet XVI)[16]
- Cardenal William Joseph Levada (13 de maig de 2005 - 2 de juliol de 2012 jubilat)
- Cardenal Gerhard Ludwig Müller, 2 de juliol de 2012 - 2 de juliol de 2017
- Arquebisbe Lluís Francesc Ladaria Ferrer , S.J., des del 2 de juliol de 2017[17]
Cronologia dels assessors
- Monsenyor Raffaele Monaco La Valletta † (25 de gener de 1859 - 13 de març de 1868 creat cardenal)
- Monsenyor Francesco Segna † (20 de juny de 1893 - 18 de maig de 1894 creat cardenal)
- Arquebisbe Casimiro Gennari † (15 de novembre de 1895 - 15 d'abril de 1901 creat cardenal)
- Monsenyor Giovanni Battista Lugari † (11 de gener de 1902 - 27 de novembre de 1911 creat cardenal)
- Arquebisbe Domenico Serafini, O.S.B. † (30 de novembre de 1911 - 25 de maig de 1914 creat cardenal)
- Arquebisbe Donato Raffaele Sbarretti Tazza † (8 de juny de 1914 - 4 de desembre de 1916 creat cardenal)
- Monsenyor Carlo Perosi † (8 de desembre de 1916 - 21 de juny de 1926 creat cardenal)
- Monsenyor Nicola Canali † (27 de juny de 1926 - 16 de desembre de 1935 creat cardenal)
- Monsenyor Alfredo Ottaviani † (19 de desembre de 1935 - 12 de gener de 1953 creat cardenal)
- Arquebisbe Gabriel Acacius Coussa, B.A. † (15 de gener de 1953 - 4 agosto 1961 nomenat pro-secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals)
- Arquebisbe Pietro Parente † (23 d'octubre de 1959 - 7 de desembre de 1965 nomenat secretaridel mateix dicasteri)
Cronologia dels secretaris
Des de 1965 el prefecte prengué el càrrec anteriorment en mans directament del Papa, mentre que la tasca del secretari passa normalment a mans d'un arquebisbe.
- Cardenal Pietro Parente † (7 de desembre de 1965 - 1967 jubilat)
- Cardenal Paul-Pierre Philippe † (29 de juny de 1967 - 6 de març de 1973 nomenat prefecte de la Congregació per a les Esglésies Orientals)
- Arquebisbe Jean Jérôme Hamer † (14 de juny de † 1973 - 8 d'abril de 1984 nomenat prefecte de la Congregació pels Instituts de vida consagrada)
- Arquebisbe Alberto Bovone † (5 d'abril de 1984 - 13 de juny de 1995 nomenat prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants)
- Arquebisbe Tarcisio Bertone, S.D.B. (13 de juny de 1995 - 10 de desembre de 2002 nomenatarquebisbe de Gènova)
- Arquebisbe Angelo Amato, S.D.B. (19 de desembre de 2002 - 9 de juliol de 2008 nomenat prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants)
- Arquebisbe Lluís Francesc Ladaria Ferrer , S.J., des del 9 de juliol de 2008
Cronologia dels secretaris adjunts
- Cardenal Alfredo Ottaviani (15 de gener de 1953 - 7 de novembre de 1959 nomenat substituts pels afers generals de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu)
...
- Arquebisbe Joseph Augustine Di Noia, O.P., des del 21 de setembre de 2013
Cronologia dels sotssecretaris
- Monsenyor Charles Moeller † (1966 - 1973 renuncià)
- Arquebisbe Alberto Bovone † (21 de maig de 1973 - 12 de maig de 1984 nomenat secretari delmateix dicasteri)
- Prevere Jozef Zlatňanský (1984 - 11 de juny de 1997 nomenat secretari de la Commissió interdicasterial per a l'Església a l'Europa oriental)
- Prevere Gianfranco Girotti, O.F.M. Conv. (11 de juny de 1997 - 16 de febrer de 2002 nomenat regent de la Penitencieria apostòlica)
- Prevere Joseph Augustine Di Noia, O.P., (4 d'abril de 2002 - 16 de juny de 2009 nomenat secretari de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments)
- Monsenyor Damiano De març detto Caotorta (20 de juny de 2009 - 27 d'octubre de 2015 jubilat)
- Monsenyor Giacomo Morandi, des del 27 d'octubre de 2015
- D'aquí provenen els nom d'Inquisició Romana o de Santa Inquisició, termes posteriorment popularment emprats en referència als tribunals del segle xvi contra la bruixeria i l'heretgia.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
