història de l'humor al llarg del temps From Wikipedia, the free encyclopedia
Una història de l'humor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats. Els treballs indicats poden ser generals o particulars. En aquest darrer cas, dedicats a un gènere, un autor, una època o una cultura determinada.[1][2][3][4][5][6][7]
Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8][9] cal tenir-ne en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma… i molts altres.
Segons alguns testimonis, hi ha exemples d'humor en texts sumeris[2] i assiris.[10] També hi ha documents gràfics i escrits en la cultura de l'antic Egipte.[11]
Una de les formes més conegudes d'humor és la comèdia grega.[12] Cal tenir en compte també l'existència d'un llibre d'acudits d'aquell període (Philogelos) i les representacions gràfiques divertides que s'han conservat en la ceràmica pintada.[3]
Aristòtil va tractar de la comèdia a la seva Poètica[13][14] i feu nombroses referències a l'humor (humor refinat, aplicat amb moderació en moments escaients; humor groller, exagerat i expressat en ocasions inoportunes).[15]
De manera semblant als grecs, els romans conrearen la comèdia. Cal destacar-ne dos autors: Plaute[16] i Terenci.[17]
Un gènere satíric nou, l'epigrama, fou inventat i practicat per Marc Valeri Marcial. Alguns dels seus poemes són una mostra d'humor al més alt nivell.[18][19]
L'única novel·la llatina conservada íntegrament, Les Metamorfosis de Luci Apuleu, presenta diverses anècdotes còmiques.[20]
Un altre gènere d'invenció romana fou la sàtira, si més no en el nom "satura", en llatí.[21]
Les obres amb aspectes humorístics formen una part petita, però significativa, de la literatura medieval. Hi ha estudis diversos[22] sobre aspectes concrets de l'humor en aquest període. Les obres (i els autors) més importants han estat comentades i citades pels especialistes:
De l'humor oral de l'època considerada hi ha nombroses referències i pocs documents conservats. Alguns predicadors empraven figures i històries amenes (a vegades de tons prou apujats) en els seus sermons religiosos. La idea era, probablement, atraure l'atenció dels fidels divertint-los una mica entre els feixucs consells morals i teològics.
Una mena d'humor oral estable el produïen els bufons en les corts reials i castells nobiliaris. Es tractava d'una comicitat a dues bandes: el bufó exposava acudits o donava rèpliques enginyoses, però era la víctima fàcil de facècies i crítiques dels altres.
L'humor itinerant anava a càrrec de trobadors, goliards i còmics ambulants.
En l'escultura en pedra (capitells i gàrgoles) i obres de fusta tallada de l'arquitectura religiosa i civil hi ha exemples de representacions escatològiques i eròtiques que alguns relacionen amb l'humor.[25][26][27]
En tota mena de manuscrits, incloent-hi les obres religioses (que eren les més nombroses) hi ha mostres d'humor gràfic o notes còmiques. Els dibuixos poden trobar-se en les caplletres, els motius de decoració o en els marges de pàgina. La denominació genèrica i plural de tot el que no forma part del text principal són les "marginalia".[28] Els motius "humorístics" són sovint escatològics, representacions de monstres i bèsties fantàstiques, o pornogràfics.[29][30][31][32]
Hi ha algunes notes biogràfiques de persones famoses que expliquen anècdotes humorístiques o frases ocurrents o enginyoses. Exemples:
En aquesta època hi ha dos canvis íntimament relacionats: la difusió de la impremta a Europa i el Renaixement. Aquests canvis determinen una revolució en la producció d'obres humorístiques (o amb continguts parcialment humorístics) i en el consum i concepte social de l'humor.[37] L'humor simple i barroer medieval es transforma en un humor més sofisticat i refinat.[38] L'humor que acompanya, de forma evident o subtil, algunes obres considerades “serioses” en facilita la comprensió i les situa de manera més encertada en una escala de valors. Una obra “completament” seriosa podria dir-se que se situa en un nivell superior, intocable i inabastable.[7]
L'humanista Giovanni Pontano, membre actiu de la cort d'Alfons el Magnànim de Nàpols -en la seva obra De Sermone- va definir l'home ideal d'aquella època: “vir doctus et facetus” (“home savi i divertit”).[39][40]
L'escena dramàtica conté moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar obres de teatre (comèdies o tragicomedies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat més amunt, entre els altres escriptors.
Els films amb elements humorístics poden ser de diversos graus. Pel fet que les comèdies cinematogràfiques acostumen a ser el resultat de diverses persones (societat productora, productor, director, guionista, actors, redactor de diàlegs, maquillatge, efectes especials, etc.) treballant en equip, la llista d'humoristes cinematogràfics queda substituïda per una de pel·lícules ordenades per l'any de l'estrena. En cada cas, l'article pot recordar els responsables més importants (particularment el director i actors més importants) que haurien de consultar-se en l'article específic del film.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.