guionista i dibuixant de còmics From Wikipedia, the free encyclopedia
Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936 - Barcelona, 15 de juliol de 2023) fou un prolífic autor de còmics català.[2][3] Fou el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1936 Barcelona (Segona República Espanyola) |
| Mort | 15 juliol 2023 (87 anys) Barcelona |
| Sepultura | incinerat al Cementiri de Montjuïc (Barcelona)[1] |
| Activitat | |
| Camp de treball | Humor |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | autor de còmic (1953–), dibuixant, guionista de còmics, escriptor, dibuixant |
| Activitat | 1952 - 2023 |
| Gènere | Còmic |
| Moviment | Escola Bruguera |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
  
 | |
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions d'exemplars,[4] un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès.[5] Així, Ibáñez s'ha convertit en un dels autors més importants de la història del còmic i en l'autor català que ha aconseguit vendre més exemplars de les seves obres.
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, quatre mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil, en una família de classe treballadora, fill de pare alacantí i mare andalusa. Després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en el Banco Nacional de Credito mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1958 apareix la primera entrega de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito. Des de llavors i durant la dècada dels 60 Ibáñez va crear alguns dels seus millors personatges per a diferents revistes de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito núm. 1418, 7 de juliol de 1958), 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961), El botones Sacarino (DDT, 1963), Rompetechos (Tío Vivo, 1964) i Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).
Durant la dècada dels 60 Ibáñez esdevé l'autor més popular i prolífic de l'editorial Bruguera, mostra d'això és el fet que a partir dels anys 70 la capçalera estrella de la casa serà la revista Mortadelo, mentre que a la resta de revistes el personatge de portada serà un d'Ibáñez, com El botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio. En aquesta època Ibáñez arribaria a dibuixar i guionitzar més de 20 pàgines setmanals. Inclús malgrat aquest esforç, l'editorial demandava més pàgines dels seus personatges, sobretot Mortadel·lo i Filemó, així que, a desgrat del mateix Ibáñez, la direcció de Bruguera va contractar nous dibuixants perquè feren historietes apòcrifes de les seues creacions, que ell mai va signar. Malgrat això, Ibáñez va continuar escrivint les històries llargues de Mortadel·lo i Filemó (aquelles més rendibles per a Bruguera, ja que es venien a Espanya, però també al mercat estranger) fins que va abandonar l'editorial, poc abans que fes fallida.
El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo. Bruguera s'havia quedat amb els drets dels seus personatges, de manera que l'Ibáñez va haver de crear nous personatges per a la revista Guai!: així van néixer Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo i 7, Rebolling Street.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, empresa "hereva" dels drets de Bruguera, quebrada en 1986, i des de llavors segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa va anar afegint als còmics, progressivament, elements d'actualitat o de modes de l'època,[6] aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona pel conjunt de la seva obra i el 2001 se li atorgà la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.
Fins a l'any 2014 vivia a Lliçà d'Amunt, al barri de Can Salgot.
Una part dels còmics originals de la seva etapa a l'Editorial Bruguera es van cedir a l'Ajuntmament de Parets del Vallès, juntament amb la masia Can Cot amb la condició de crear el museu del còmic i exhibir-los, actualment aquests còmics estan emmagatzemats en unes dependències municipals, la resta van desaparèixer durant la venda de la impremta que tenia el Grupo Z Grupo Zeta al mateix municipi, on hi havia l'arxiu de l' Editorial Bruguera.[7]
Després de la seva mort, l’Ajuntament de Barcelona li va retre un homenatge pòstum instal·lant uns semàfors amb les siluetes dels seus personatges més coneguts, Mortadel·lo i Filemó.[8]
El mateix Ibáñez es va caricaturitzar nombroses vegades en les seves historietes, arribant a ser un personatge principal en algunes, com si fos un personatge més.
Era habitual que es rigués d'ell mateix, presentant-se com un individu envanit que cobra molts diners per dibuixar i també (això potser més proper a la realitat) que treballa moltíssim, encara que els seus propis personatges feien burla de la seva capacitat per a dibuixar bé. També era habitual, en els seus temps en l'Editorial Bruguera que, en nombrosos especials, la redacció fos caricaturitzada i els treballadors i dibuixants més coneguts exercissin de personatges en una trama historietística.
En alguna de les historietes més recordades on es parodiava la redacció, Ibáñez també feia acudits sobre l'avançada edat dels seus companys dibuixants. De fet, per l'estima i compenetració que tenia amb aquests dibuixants, com Raf i Escobar, s'han d'entendre aquests acudits, no com una broma, sinó com un homenatge als seus amics. De fet, els últims anys, amb la desaparició dels seus companys historietistes, el mateix Ibáñez es va caricaturitzar i va fer acudits a les seves historietes sobre la seva pròpia edat.
Molts personatges d'Ibáñez varen tindre una vida efímera. Alguns varen aparèixer només ocassionalment o bé a publicacions de poca circulació. Entre aquests cal mencionar:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
