Ganimedes (satèl·lit)
satèl·lit del planeta Júpiter / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera. És el setè satèl·lit de Júpiter quant a proximitat[5] i el tercer dels satèl·lits galileans. Completa una òrbita de set dies aproximadament i participa en una ressonància orbital 1:2:4 amb els satèl·lits Europa i Io, respectivament. Té un diàmetre de 5.268 km, un 8% major que el del planeta Mercuri tot i tenir només un 45% de la seva massa.[6] El seu diàmetre és un 2% major que el satèl·lit de Saturn Tità, el segon més gros del sistema solar. També té la major massa de tots els satèl·lits planetaris, amb 2,02 vegades la massa de la Lluna.[7] A més, és el 9è objecte més gros del sistema solar i el més gros sense una atmosfera substancial.
Ganimedes | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Imatge de l'hemisferi antijovià de Ganimedes feta per la sonda Galileo (amb el contrast millorat). Les superfícies més clares, com ara la dels impactes recents, el terreny acanalat i el casquet polar blanquinós nord a la part superior dreta, estan enriquits en gel d'aigua. | |||||||
Altres designacions | Jupiter III | ||||||
Tipus | satèl·lit de Júpiter, satèl·lit de massa planetària i satèl·lit regular | ||||||
Descobert per | Galileu Galilei[1] Simon Marius[1] | ||||||
Data de descobriment | 7 gener 1610[2] i 1610[1] | ||||||
Epònim | Ganimedes | ||||||
Cos pare | Júpiter | ||||||
Dades orbitals | |||||||
Apoàpside | 1.071.600 km | ||||||
Periàpside | 1.069.200 km | ||||||
Semieix major a | 1.070.400 km | ||||||
Excentricitat e | 0,0013 | ||||||
Període orbital P | 7,15 d | ||||||
Velocitat orbital mitjana | 10,880 km/s | ||||||
Inclinació i | 2,214 ° | ||||||
Característiques físiques i astromètriques | |||||||
Radi | 2.634,1 km 2.631 km[1] | ||||||
Magnitud aparent (V) | 4,61 (banda V) | ||||||
Àrea de superfície | 87.000.000 km² | ||||||
Massa | 148,148 Yg[3] | ||||||
Densitat mitjana | 1,936 g/cm³ | ||||||
Gravetat superficial equatorial | 1,428 m/s² | ||||||
Velocitat d'escapament | 2,741 km/s | ||||||
Obliqüitat | 0.33° | ||||||
Albedo | 0,43 | ||||||
Temperatura de superfície |
| ||||||
Composició atmosfèrica | oxigen 100% | ||||||
Part de | Satèl·lits galileians | ||||||
Format per |
Ganimedes està compost de roca de silicat i gel, aproximadament a parts iguals.[8] És un cos plenament diferenciat, amb un nucli líquid ric en ferro i un oceà intern que podria contenir més aigua que tots els oceans de la Terra junts.[9][10][11][12][13] La seva superfície consta de dos tipus principals de terreny: les regions fosques, saturades de cràters d'impacte i de més de quatre mil milions d'anys d'antiguitat, que cobreixen prop d'un terç del satèl·lit; i les regions més clares, alternades de crestes i valls i lleugerament menys antigues, que cobreixen la resta. El motiu de la geologia interrompuda del terreny clar no se sap amb certesa, però segurament es deu a activitat tectònica evocada per un escalfament de marea.[14]
La magnetosfera de Ganimedes es va crear probablement a través de la convecció del seu nucli de ferro líquid.[15] L'exigua magnetosfera del satèl·lit queda reduïda pel camp magnètic de Júpiter, molt més prominent, per la qual cosa només s'observa com a pertorbacions locals de les línies de camp. El satèl·lit té una atmosfera prima d'oxigen que inclou O, O₂ i possiblement O₃ (ozó).[16] En molt menor grau, els àtoms d'hidrogen també són un component atmosfèric. No s'ha conclòs si el satèl·lit té una ionosfera associada a l'atmosfera.[17]
El descobriment de Ganimedes s'acredita a Galileo Galilei, que va ser el primer a observar-lo el 7 de gener de 1610.[18][19][20] L'astrònom Simon Marius aviat suggerí el seu nom, en honor de Ganimedes, el coper dels déus grecs i l'amant de Zeus.[21] D'ençà de Pioneer 10, les sondes han pogut observar Ganimedes de prop.[22] Les sondes del Voyager afinaren les mesures de la seva mida, mentre que el Galileo descobrí els seus oceà subterrani i camp magnètic. La pròxima missió planejada pel sistema jovià és el llançament del Jupiter Icy Moon Explorer (JUICE) de l'Agència Espacial Europea, previst pel 2022. Després de sobrevolar els tres satèl·lits galileans glaçats, la sonda entrarà en òrbita al voltant de Ganimedes.[23]