Europa (satèl·lit)
satèl·lit del planeta Júpiter / From Wikipedia, the free encyclopedia
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gros de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar. Fou descobert l'any 1610 per Galileo Galilei[3] i batejat en honor d'Europa, filla del rei de Tir que esdevengué una de les amants de Zeus. Progressivament les millors observacions d'Europa s'han produït al llarg dels segles pels telescopis terrestres, i per sobrevols de sondes espacials a partir de la dècada de 1970.
Europa | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Tipus | satèl·lit de Júpiter i satèl·lit regular | ||||||
Descobert per | Galileu Galilei Simon Marius | ||||||
Data de descobriment | 8 gener 1610 , Universitat de Pàdua | ||||||
Epònim | Europa | ||||||
Cos pare | Júpiter | ||||||
Època | 8 de gener de 2004 | ||||||
Dades orbitals | |||||||
Apoàpside | 676.938 km | ||||||
Periàpside | 664.862 km | ||||||
Semieix major a | 671.100 km | ||||||
Excentricitat e | 0,009 | ||||||
Període orbital P | 3,55 d | ||||||
Velocitat orbital mitjana | 13,740 km/s | ||||||
Inclinació i | 0,47 ° ↔ Júpiter | ||||||
Característiques físiques i astromètriques | |||||||
Radi | 1.560,8 km | ||||||
Magnitud aparent (V) | 5,29 (banda V) | ||||||
Massa | 47,986 Yg[1] | ||||||
Densitat mitjana | 3,013 g/cm³ | ||||||
Gravetat superficial equatorial | 1,314 m/s² | ||||||
Velocitat d'escapament | 2,025 km/s | ||||||
Albedo | 0,64 | ||||||
Temperatura de superfície |
| ||||||
Pressió superficial | 1 μPa | ||||||
Composició atmosfèrica | Molt tènue. Oxigen 100% | ||||||
Part de | Satèl·lits galileians | ||||||
Format per |
Lleugerament més petit que la Lluna, Europa està primordialment compost de roca de silicat, té una escorça de gel[4] i probablement un nucli de ferro i níquel. Té una atmosfera tènue composta sobretot d'oxigen. La seva superfície està estriada d'esquerdes i ratlles, mentre que els cràters hi són infreqüents. Té la superfície més llisa de qualsevol sòlid conegut del sistema solar.[5] Les aparents joventut i llisor de la superfície han conduït a la hipòtesi que existeix un oceà d'aigua a sota, el qual podria servir de llar a vida extraterrestre.[6] Aquesta hipòtesi proposa que la calor de l'acceleració de marea manté l'oceà en estat líquid i provoca una activitat geològica similar a la tectònica de plaques.[7] El 8 de setembre de 2014, la NASA reportà haver trobar proves que suportaven la hipòtesi de la tectònica de plaques a la closca gelada d'Europa (el primer signe de tal activitat geològica a un altre planeta).[8] El 12 de maig de 2015 els científics anunciaren que la sal marina d'un oceà subterrani podria ser la causant d'alguns trets geològics d'Europa, suggerint que l'oceà interactua amb el fons marí. Això pot ser important per determinar si Europa podria ser habitable.[9]
El desembre de 2013, la NASA reportà la detecció de minerals argilosos (concretament fil·losilicats) a l'escorça gelada d'Europa.[10] A més, el telescopi espacial Hubble va detectar plomalls de vapor d'aigua similars al del satèl·lit saturnià Encèlad; es creu que és degut a crioguèisers en erupció.[11]
La sonda Galileo, llançada el 1989, va proveir la informació coneguda d'Europa fins avui. Cap nau espacial ha aterrat encara a Europa, però les seves característiques intrigants han conduït a diverses propostes d'exploració ambicioses. El Jupiter Icy Moon Explorer (JUICE) de l'Agència Espacial Europea és una missió a Ganimedes que es llançarà el 2023 i sobrevolarà dues vegades Europa.[12][13] L'Europa Clipper previst per la Nasa s'hauria de llançar el 2024.[14]