jove heroi mitològic de l'Antiga Grècia From Wikipedia, the free encyclopedia
Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γᾰνῠμήδης Gănўmḗdēs; en llatí Gănўmēdēs, is) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.
Bust de Ganimedes del Museu del Louvre (París), datat del segle II | |
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia grega |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | Coper |
Nacionalitat | Troia |
Família | |
Mare | Cal·lírroe |
Pare | Tros |
Germans | Ilos i Assàrac |
Altres | |
Símbol | Ganymede with eagle (en) |
Generalment era considerat (i així ho explica Homer) el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània. Algunes versions el fan fill de Laomedont, el fill d'Ilos, o bé fill d'Ilos, o d'Assàrac, o d'Erictoni, que en la versió habitual hauria estat el seu avi.
En Homer els déus es van endur Ganimedes a l'Olimp i el van fer el coper de Zeus perquè era «el més bell dels mortals».[1] En versions posteriors esdevé amant de Zeus.
Un dia Ganimedes, encara adolescent, pasturava els ramats del seu pare a les muntanyes que vorejaven la ciutat de Troia. Zeus se n'enamorà, el raptà i el va conduir a l'Olimp. A l'Olimp, Ganimedes era el catamita de Zeus i el servia com a coper, omplint la copa del déu i abocant-li el nèctar o l'ambrosia, reemplaçant en aquesta funció Hebe, la divinitat de la joventut. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus. La gelosia que provoca en ella és una de les causes del seu ressentiment contra els troians.[2]
Sobre la manera en què es van endur Ganimedes, hi ha diferents tradicions. De vegades es diu que Zeus va raptar el noi, enviant el seu ocell predilecte, l'àliga, que amb les urpes se l'emportà volant.[3] O bé va ser Zeus mateix, transformat en àliga.[4] Altres versions diuen que el raptor havia estat Minos, Tàntal o Eos (l'Aurora). El lloc del rapte també varia. Normalment Ganimedes és raptat al mont Ida, vora la ciutat de Troia, però també es diu que ho va ser a Creta, o a Eubea, o a Mísia, a la ciutat d'Harpagion. El nom d'aquesta ciutat evoca la idea de «rapte».
El seu pare Tros va suplicar a Zeus que li tornés el fill, però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l'aigua com a compensació per Ganimedes.[5] Altres versions diuen que li va regalar un cep d'or fabricat per Hefest.
L'àguila que el transportà per l'aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes va ser adaptat com a Aquari per l'horòscop occidental.
Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.[6]
En la mitologia grega, Ganimedes és fill de Tros de Dàrdans,[7][8][9] del qual suposadament deriva el nom «Troia», ja sigui per la seva dona Callirrhoe, filla del déu del riu Escamandre,[10][11][12] o Acallaris, filla d'Eumedes.[13] Segons l'autor, és germà d'Ilos, Assàrac, Cleopatra o Cleomestra.[14]
Altres detalls sobre Ganimedes també difereixen. Alguns autors l'anomenaven fill de Laomedó[15][16] mentre que altres l'anomenaven fill d'Ilus.[17] També és conegut a les històries com Dàrdan,[18] Erictoni,[19] o Assaracus.[20]
Relació | Noms | Fonts | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Homer | Himnes homèrics | Eurípides | Diodor | Ciceró | Dionís | Apol·lodor | Higinus | Dictís | Climent | Suda | Tzetzes | ||
Filiació | Tros ♂ | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | |||||
Acallaris ♀ | ✓ | ||||||||||||
Callirhoe ♀ | ✓ | ||||||||||||
Laomedon ♂ | ✓ | ✓ | |||||||||||
Erichtoni ♂ | ✓ | ||||||||||||
Assaracus ♂ | ✓ | ||||||||||||
Dardanus ♂ | ✓ | ||||||||||||
Ilus ♂ | ✓ | ||||||||||||
Germans | Ilus | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | |||||||
Assaracus | ✓ | ✓ | ✓ | ✓ | |||||||||
Cleòpatra | ✓ | ||||||||||||
Cleomestra | ✓ |
El mite de Ganimedes apareix a la vida quotidiana, justificant objectes votius o funeraris.
En escultura, una de les representacions més famoses de Ganimedes és el grup esculpit per Leocares al segle iv aC, admirat per Plini el Vell.[21] Leochares [es va adonar] d'una àguila conscient del que s'emporta a Ganimedes i per a qui. Perdona l'adolescent posant les urpes a la seva roba.[22] Aquesta delicadesa de l'àguila va ser sovint elogiada després: Estrató de Sardes ho evoca en un dels seus epigrames,[23] igual que Marcial.[24]
La llegenda de Ganimedes també va inspirar el grup de terracota de Zeus raptant Ganimedes, probablement d'origen corinti, allotjat al Museu Arqueològic d'Olímpia: és un dels rars exemples de gran escultura de terracota, i una representació escultòrica molt rara de la parella on Zeus apareix en forma humana.
El rapte de Ganimedes també està present en alguns mosaics romans, inclòs el Mosaic de divinitats que decora una habitació de la vil·la gallo-romana d'Orbe-Boscéaz,[25] la de Viena,[26] o les del segle iii trobades a Sousse a Tunísia el segle xix.[27]
En la ceràmica grega antiga, el tema de Ganimedes es reprèn amb freqüència, el més sovint als cràters, aquests gerros en què es barrejava aigua i vi amb motiu de banquets (simposis), celebrats entre homes, durant els quals els convidats haurien competit en imaginació per celebrar els mèrits dels seus respectius eròmenos.
Entre els més famosos hi ha el crater de figures vermelles del pintor de Berlín: d'una banda, Zeus es mostra en plena persecució; de l'altra, Ganimedes juga amb un cèrcol, símbol de la seva joventut. «A més, la presència d'un gall a la mà representa el regal amorós que es donen les parelles que apareixen als gerros i expressa el naixent joc de seducció entre Zeus i Ganimedes».[28]
El motiu del gall està extret del tondo d'un famós cílix del pintor de Pentesilea, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Ferrara: Ganimedes, fugint, es gira cap a Zeus, que l'acaba d'agafar.
« | El meu primer pensament, el meu primer flash va ser que era una dona preciosa... L'àngel era preciós, amb un rostre dominat per uns ulls verds immensos i lluents i emmarcat per anells daurats, i amb la boca arqueada i els llavis plens i les dents blanques brillants. I només aleshores, només després d'haver sentit aquell primer brot de luxúria carnal improbable, se'm va ocórrer que aquest àngel era un home.[31] | » |
Ganimedes rep el nom de diversos autors grecs i romans antics:
Himnes homèrics – Himne V, a Afrodita, 203-217;
Eurípides - Ifigènia a Aulis 1051;
Diodor de Sicília – La Biblioteca d'Història 4.75.3;
Quint Esmirnaeus - Caiguda de Troia 8.427; 14.324;
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.