empresa pública de la Generalitat de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus. També gestiona el cremallera de la Vall de Núria, el de Montserrat, i funiculars. A més, l'empresa és propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.
L'empresa actualment està estructurada en dues unitats de negoci:[1]
La seu de FGC es troba al carrer Cardenal Sentmenat, en un edifici inaugurat el 2008 entre els carrers de Cardenal Sentmenat, Vergós i la Via Augusta, al barri de Sarrià (Barcelona), on hi havia els tallers de FGC. A Rubí es troba el Centre Operatiu (COR) i el Centre de Comandament Integrat (CCI),[2] mentre que el Centre d'Atenció al Pensionista (CAP) es troba al carrer d'Avenir, 6, del barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.[3]
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es va constituir el 5 de setembre de 1979 amb la intenció que aquesta corporació explotés els ferrocarrils que eren de titularitat pública de Catalunya. Així es va convertir en la primera empresa pública que creava la Generalitat de Catalunya restaurada.
Per entendre per què FGC va passar a controlar aquests ferrocarrils cal remuntar-se a la dècada de 1970, per una banda dues empreses privades, el tàndem de Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) i Ferrocarrils de Catalunya S.A. (FCC), gestionaven la línia Barcelona-Vallès, els quals l'havien construït, però en aquesta dècada van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l'augment de les despeses d'explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques i sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes però l'Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya (propietaria del FSB) van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.[8]
El 17 de juny de 1977 per Reial Decret es van transferir les línies a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) de forma provisional, mentre el Ministeri d'Obres Públiques del Govern d'Espanya, la Diputació de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona estudiaven el règim d'explotació d'aquesta xarxa.[9]
Amb la reinstauració de la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya va traspassar a la Generalitat de Catalunya la gestió de les línies explotades per FEVE a Catalunya, gestionant així els Ferrocarrils de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) fins que es va crear el 1979 l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la qual integrava el 7 de novembre a la seva xarxa aquests ferrocarrils.[10]
L'actual línia Barcelona-Vallès està formada pels ferrocarrils que van construir Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Ferrocarrils de Catalunya: un, de Barcelona a Sarrià, inaugurat el 23 de juny de 1863; i l'altre, de Sarrià a Terrassa i Sabadell, inaugurat el 1921.[4] L'allargament d'andanes a la Plaça Catalunya (Línia Barcelona-Vallès) va permetre millorar la freqüència de pas, juntament amb la compra de 15 trens nous en 2018 per 100 milions d'euros amb l'objectiu de duplicar la freqüència dels trens a la línia Barcelona-Vallès, operatius al 2021.[11]
L'actual línia Llobregat-Anoia està formada per la xarxa de l'antiga societat de Ferrocarrils Catalans (Companyia General dels Ferrocarrils Catalans S.A., CGFC) que s'havia constituït per unir les tres companyies creadores de bona part d'aquesta xarxa: Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga, Ferrocarril Central Catalán i Camino de Hierro del Nordeste de España. Aquesta antiga xarxa de CGFC era anomanada el Carrilet o línia Catalans.[12]
La Línia Lleida - la Pobla de Segur és només una secció d'una gran línia internacional de 850 km que havia d'unir Baeza amb la comuna francesa de Sent Gironç, passant per Albacete, Utiel i Terol.
El primer tram, de Lleida a Balaguer, fou construït per l'Estat Espanyol i inaugurat l'1 de febrer de 1924. Aquest va passar a dependre d'Explotació de Ferrocarrils per l'Estat. El 9 de maig de 1941 sortí una ordre ministerial que transferia la línia a RENFE. Aquesta es feu efectiva el 30 de juny de 1941.[13] Aleshores RENFE començà a prolongar la línia en previsió de fer-la arribar fins a Sent Gironç. Així doncs, el 13 de novembre de 1951 s'inaugurà l'arribada del tren a la Pobla de Segur, però el tren ja no arribaria més lluny. L'any 1962, per recomanació del Banc Mundial,[14] l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i concentrar-se en la millora de les ja operatives. El 30 de setembre de 1984 el consell de ministres decidí clausurar la línia pel fet de ser altament deficitària. Mai no es produí gràcies al fet que la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya sufragaren el deute. Des d'aleshores s'havia plantejat la transferència, i no s'arribà a un acord fins al 2004. La línia passà a ser propietat de FGC a partir del 31 de desembre de 2004.[13]
Des del 25 de juliol de 2016 la línia passa a ser operada per FGC amb la incorporació de 2 unitats de la sèrie 331.
Les línies dels trens de servei suburbà de FGC funcionen com a metro completant els serveis del metro de Barcelona, i travessen Barcelona i l'Àrea metropolitana de Barcelona, funcionant com un servei d'alta freqüència integrat tarifàriament. El sistema de numeració d'aquestes línies es divideix en:
Servei | Inici | Fi |
---|---|---|
Serveis metropolitans | ||
BCN - Pl. Catalunya | Sarrià | |
BCN - Pl. Catalunya | Avinguda Tibidabo | |
BCN - Pl. Espanya | Molí Nou | Ciutat Cooperativa | |
Sarrià | Reina Elisenda | |
Línia Barcelona-Vallès | ||
BCN - Pl. Catalunya | Terrassa-Nacions Unides | |
BCN - Pl. Catalunya | Sabadell-Parc del Nord | |
Línia Llobregat-Anoia | ||
BCN - Pl. Espanya | Can Ros | |
BCN - Pl. Espanya | Olesa de Montserrat | |
BCN - Pl. Espanya | Martorell-Enllaç | |
BCN - Pl. Espanya | Quatre Camins | |
BCN - Pl. Espanya | Manresa | |
BCN - Pl. Espanya | Manresa (semidirecte) | |
BCN - Pl. Espanya | Igualada | |
BCN - Pl. Espanya | Igualada (semidirecte) | |
Línia Lleida - la Pobla de Segur | ||
Lleida Pirineus | Balaguer | |
Lleida Pirineus | La Pobla de Segur |
La línia Llobregat-Anoia, a més del transport de viatges té un important trànsit de mercaderies. Per una part transporta potassa i sals des de les mines de Súria i Sallent fins a Martorell i el Port de Barcelona, i per l'altra des del 2008 el cotxes des de la factoria SEAT de Martorell fins al Port de Barcelona.
Les dades de la xarxa de FGC l'any 2022 són les següents:[15]
Línies Metropolitanes
Línia Lleida - la Pobla de Segur
Explotació Vall de Núria
|
Explotació Montserrat
Ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat
|
Coincidint amb el 25è aniversari de la data de creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, el 5 de setembre de 1979, el Palau Robert inaugurà el 2004 l'exposició "25 anys de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", que es va fer en col·laboració amb la mateixa empresa, que va ser també la primera empresa pública que va tenir la Generalitat de Catalunya.
L'exposició recull l'evolució de 25 anys d'història de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb fotografies, objectes singulars i elements audiovisuals van permetre deixar constància de les transformacions viscudes durant aquest període d'anys que van servir per adequar les instal·lacions, els equipaments, les estacions i el material mòbil a les necessitats dels clients i als nous requeriments del transport públic. L'exposició també va incloure fotografies d'esdeveniments que han fet història en aquests 25 anys d'empresa i d'altres imatges que permeten comprovar el salt qualitatiu que s'ha produït tant en la renovació dels material mòbil com en la de les estacions i el seu entorn urbà.[24]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.