Companyia General dels Ferrocarrils Catalans

Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
Dades
Tipus	Societat Anònima
Indústria	transport públic
Camp de treball	Ferrocarril
Forma jurídica	societat anònima
Història
Reemplaça	Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga ; Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya
Creació	4 juliol 1919
Data de dissolució o abolició	1976
Reemplaçat per	Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Governança corporativa
Seu	Barcelona;

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) va ser una empresa privada ferroviària catalana que va explotar, entre els anys 1919 i 1976, les línies de tren d'ample ferroviari mètric que discorrien entre el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Bages i el Berguedà, conegudes popularment com el Carrilet. En l'actualitat la part que encara existeix d'aquestes línies és explotada per l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per a transport de passatgers (Línia Llobregat-Anoia) i mercaderies.

Dades ràpides Dades, Tipus ...

Tanca

Thumb — Esquema de les línies l'any 1919

La companyia es va crear el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents línies: Camins de Ferro del Nord-est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Català (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Berguedà). Tanmateix, aquesta última societat va subsistir fins a 1978 com una empresa independent participada per la CGFC juntament amb diversos accionistes.

El 1924, la CGFC va inaugurar la construcció que havia fet del tram entre Martorell i Manresa amb l'objectiu d'unificar la línia de Barcelona a Igualada amb la de Manresa a Guardiola. També va obrir el mateix any el tram ferroviari entre les mines de sals potàssiques de Súria i Manresa per al transport de mercaderies. El 1926 la CGFC va construir l'estació soterrada de Plaça Espanya de Barcelona des de l'antiga estació de la Magòria. El 1926 també obre al trànsit de mercaderies a Barcelona un ramal entre la Bordeta i l'Estació de Vilanova o del Morrot.

El 1936, la CGFC és col·lectivitzada i gestionada per un comitè obrer de la UGT i la CNT i, amb l'arribada de les tropes franquistes a Catalunya, el 1939 els anteriors propietaris agafen de nou el control de l'empresa. Durant els enfrontaments a la Guerra Civil molts trams, instal·lacions i materials van quedar malmesos i alguns no es van rehabilitar mai més, com és el cas de l'enllaç a Manresa entre l'estació de CGFC i la de Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, actualment d'Adif. Als anys 50 van començar a arribar les primeres unitats dièsel a la línia i el 1961 es va electrificar el tram entre Sant Boi de Llobregat i Pallejà. L'empresa perllongà l'electrificació el 1971 fins a Monistrol de Montserrat.

Els problemes econòmics que arrossegava la CGFC van fer que entre 1972 i 1973 es tanqués el servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Berguedà. La construcció de l'embassament de la Baells, que afectava de ple el traçat de la línia, va servir com a motiu perquè el 2 de maig de 1972 circulés l'últim servei entre les estacions de Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga. La construcció del Túnel del Cadí i la consegüent reforma de l'Eix del Llobregat van servir també com a argument per eliminar el tram entre Sallent i Olvan, per on circulava la línia seguint la carrera C-1411. L'últim trajecte de passatgers entre Olvan-Berga i Manresa es va fer el 30 de juny de 1973 i només va restar des d'aleshores en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potàssiques.

Els problemes financers, però, van continuar i van provocar que l'empresa es declarés en fallida. El 1976 l'Estat va haver d'intervenir i la companyia pública FEVE es va fer càrrec de l'explotació provisional de la línia, però just l'any següent va anunciar el possible tancament del tram Martorell-Igualada. El 5 de setembre de 1979 el restaurat Parlament de Catalunya va aprovar en una de les seves primeres decisions la creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa pública que va absorbir la CGFC juntament també amb la companyia privada Ferrocarrils de Catalunya per a assumir així la gestió de les línies del Llobregat i el Vallès.

Durant la dècada de 1920, la companyia va realitzar diferents estudis per perllongar la línia des de Guardiola de Berguedà fins a Puigcerdà, la Seu d'Urgell i Olot.

La CGFC va disposar d'un ampli parc de material rodant, arribant a disposar desenes de locomotores de vapor, elèctriques i dièsel; diversos automotors elèctrics i dièsel; un ampli parc de cotxes de viatgers; i centenars de vagons de mercaderies, doncs la seva principal activitat era aquesta, més que la de transport de viatgers. Alguns d'aquests vehicles procedien de les antigues empreses que van formar la CGFC, i d'altres els va adquirir la companyia directament.