empresa que gestiona una part important dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona (metro i bus) From Wikipedia, the free encyclopedia
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona. Actua com a unitat gestora i la marca comercial sota la qual operen les empreses municipals de transport públic de Barcelona: Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB), que gestiona la xarxa de metro; i Transports de Barcelona S.A., responsable de la gestió dels autobusos. Ambdues empreses mantenen estructures independents, però TMB dissenya les línies estratègiques principals.[1] La finalitat de TMB és oferir serveis de transport col·lectiu a la ciutat de Barcelona i a diversos municipis dels voltants. També inclou les empreses Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A., que gestiona el telefèric de Montjuïc; Transports Metropolitans de Barcelona, S.L., que gestiona productes tarifaris per mitjà de la plataforma de comerç electrònic Barcelona Smart Moving i altres serveis de transport, així com la Fundació TMB, que vetlla pel patrimoni històric de l'organització.[2] Les oficines centrals de l'empresa estan situades a la Zona Franca de Barcelona.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | negoci empresa | ||||
Indústria | transport públic | ||||
Forma jurídica | empresa estatal | ||||
Història | |||||
Creació | 1979, Barcelona | ||||
Activitat | |||||
Membre de | International Bus Benchmarking Group | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Treballadors | 8.204 (2019) | ||||
Propietat de | Àrea Metropolitana de Barcelona | ||||
Lloc web | tmb.cat | ||||
L'octubre de 1952 el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord en què es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, i que afectà el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[3][4][5]
El 1958 l'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava una bona part.[6] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, i així es va crear Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[7]
El 1978 la infraestructura del metro de FMB passa a dependre de la Generalitat de Catalunya.
Fruit de la coordinació del transport públic a Barcelona i de la municipalització de les empreses de transport, FMB i Tramvies de Barcelona, reanomenat Transports de Barcelona, van començar l'explotació conjunta el 1979 sota el nom de Transports Municipals de Barcelona (TMB). Posteriorment, va canviar de nom a Transports Metropolitans de Barcelona.[8] (TMB)[9] que es va inaugurar el mateix any que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Anys després, el 1986, Transports Municipals de Barcelona (TMB) passa a denominar-se Transports Metropolitans de Barcelona.[9]
El Telefèric de Montjuïc es va posar en servei el 1970, reemplaçant una secció superior del funicular de Montjuïc, que es va incorporar a TMB l'any 2002.[10] el 1970, reemplaçant una secció superior del Funicular de Montjuïc. La xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona que complementa la xarxa de Bus de TMB va entrar en funcionament en una primera fase l’1 d'octubre de 2012.[11][12]
Les tarifes de l'ATM permeten la lliure circulació per tota la xarxa de transports públics que ofereix, sense haver de pagar per cada trajecte. Cal tenir present que la xarxa de l'ATM és molt extensa i compta amb diferents nivells (zones) segons la distància del destí que influeix directament en el preu del bitllet. Altres tarifes, com per exemple el bitllet senzill, no estan integrades i cada servei escull el preu que fixa. TMB disposa de tarifes exclusives per als serveis de bus urbà de Barcelona, metro de Barcelona, Funicular de Montjuïc, Telefèric de Montjuïc, Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau.
El febrer de 2016 l'empresa va tenir un conflicte laboral, que va provocar una vaga de metro durant la celebració del Mobile World Congress. Un dels punts del conflicte era l'opacitat dels sous de l'alta direcció, especialment en aquells contractes “fora de conveni”.[14]
En total, diversos directius de l'empresa tenien sous superiors al d'alcaldia,[15] i, arran de les queixes de mitjans i sindicats, l'organisme va penjar l'agost de 2016 un portal de transparència amb informació sobre els sous base i els màxims bruts anuals dels empleats. La Vanguardia va realitzar una queixa formal, i finalment el març de 2017 va publicar la llista amb els sous d'alta direcció de l'empresa.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.