Elwin Bruno Christoffel

Elwin Bruno Christoffel (10 de novembre de 1829 a Montjoie, Regne de Prússia, Confederació Germànica – †15 de març de 1900 a Estrasburg, França) fou un físic i matemàtic alemany.

Elwin Bruno Christoffel

Biografia
Naixement	10 novembre 1829 Monschau (Alemanya)
Mort	15 març 1900 (70 anys) Estrasburg (França)
Residència	Alemanya, Suïssa
Nacionalitat	Alemanya
Formació	Universitat Humboldt de Berlín
Director de tesi	Ernst Kummer
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial
Lloc de treball	Berlín Zúric Estrasburg
Ocupació	Geometria diferencial
Ocupador	Universitat Tècnica de Berlín ETH Zürich
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències KStV Askania-Burgundia Berlin
Influències	Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Obra
Obres destacables Símbols de Christoffel
Estudiant doctoral	Paul Epstein i Fujisawa Rikitarō (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 43] Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 43a]

Biografia i obra

Elwin Bruno Christoffel assistí al Jesuit Gymnasium (institut d'ensenyament secundari en alemany) i al Friedrich-Wilhelms Gymnasium a Colònia, i més tard estudià a la Universitat Humboldt de Berlín, on coincidí, per exemple, amb Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, i on es doctorà el 1856 amb una tesi sobre el moviment de l'electricitat en cossos homogenis. L'any 1859, Christoffel es convertí en privatdozent a la Universitat Humboldt, i el 1862 li fou concedida una càtedra a l'Escola Federal Politècnica de Zurich que havia quedat vacant per la marxa de Richard Dedekind. Després de traslladar-se el 1869 a la Gewerbeakademie a Berlín, que ara forma part de la Universitat Tècnica de Berlín, pocs anys després, el 1872, passaria a ser professor a la Universitat d'Estrasburg, on va romandre fins que es retirà el 1894.

Christoffel treballà en transformacions conformes, en la teoria del potencial, en la teoria d'invariants, en l'anàlisi tensorial, en la física matemàtica, en geodèsia i en les ones de xoc. Els símbols de Christoffel, el tensor de curvatura de Riemann-Christoffel i la transformació de Schwarz-Christoffel reben aquests noms en ell seu honor.

Referències

• Butzer, Paul Leo; Fehér, F. E. B. Christoffel : The influence of his work and the physical sciences. Basel, Stuttgart: Birkhäuser, 1981. ISBN 3-7643-1162-2.
• Carl Friedrich Geiser, Ludwig Maurer: Elwin Bruno Christoffel, Mathematische Annalen 54, 1901, pàgs. 329–341 (obituari)
• Wilhelm Windelband: Zum Gedächtniss Elwin Bruno Christoffel's, Mathematische Annalen 54, 1901, pàgs. 341–344 (obituari)
• Wilhelm Süss: Christoffel, Elwin Bruno. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 3, Duncker & Humblot, Berlin 1957, pàg. 241.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Elwin Bruno Christoffel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Elwin Bruno Christoffel al Mathematics Genealogy Project.

• Verzeichnis der hinterlassenen Büchersammlung des Herrn Dr. Elwin Bruno Christoffel Arxivat 2010-09-10 a Wayback Machine.
• Digitalisierte Werke von Christoffel - SICD Univ. d'Estrasburg Arxivat 2012-01-14 a Wayback Machine.
• Retrat a la ETH-Bibliothek Arxivat 2010-01-17 a Wayback Machine.