constel·lació From Wikipedia, the free encyclopedia
El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure. Des dels Països Catalans (incloent-hi Europa central) només es pot veure la part més septentrional de la constel·lació, en el moment del trànsit pel meridià, al començament de l'estiu.
 Llop .svg?lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 | |
| Nom en llatí | Lupus |
| Abreviatura | Lup |
| Genitiu | Lupi |
| Simbologia | el Llop |
| Ascensió recta | 15 |
| Declinació | −43 |
| Àrea | 334 graus quadrats Posició 46a |
| Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 3 |
| Estel més brillant | α Lupi (2,3m) |
| Limita amb | |
| Visible a latituds entre +35° i −90°. Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. | |
Lupus és una petita constel·lació que, sense tenir cap estrella extremadament brillant, conté al voltant d'una trentena d'estrelles de segona i tercera magnitud, incloent un nombre de estrelles binàries o múltiples. La més brillant entre elles, α Lupi, ocasionalment és coneguda com Kakkab[1] o Men. És una gegant blava de tipus espectral B1.5III[2] amb una massa 10 vegades més gran que la del Sol.[3] És una variable Beta Cephei la brillantor del qual fluctua entre magnitud 2,29 i 2,34.[4] La segona estrella més brillant, β Lupi, és també una geganta blava de tipus B2III[5] de 8 masses solars[3] distant 524 anys llum del sistema solar. Les dues estrelles, així com moltes altres d'aquesta constel·lació, formen part d'una associació estel·lar OB anomenada subassociació «Centaurus Superior-Lupus» o UCL,[6] al seu torn englobada a la gran associació Scorpius-Centaurus.
La tercera estrella quant a brillantor és γ Lupi, ocasionalment anomenada Thusia, un sistema binari format per una subgegant blanc-blava de tipus B2IV d'unes 6.900 vegades més lluminosa que el Sol[7] i una estrella de la seqüència principal també de tipus B. El període orbital d'aquest sistema és de 190 anys, sent l'òrbita notablement excèntrica.[8] És també membre de l'associació estel·lar UCL, igual que ε Lupi i η Lupi,[6] sistemes estel·lars triples la component principal dels quals també té tipus espectral B.[9][10]
χ Lupi és una binària espectroscòpica la component principal de la qual —una subgegant blanc-blava de tipus B9IV— mostra en el seu espectre uns continguts especialment alts de certs elements com platí, or i mercuri; en concret, l'abundància d'aquest darrer element és 200.000 vegades més elevada que al Sol.[11]
Una altra estrella d'interès és ν² Lupi, anàleg solar de tipus espectral G4V que es troba a 47,5 anys llum de la Terra. A diferència del Sol, és una estrella antiga amb una edat superior als 10.000 milions d'anys.[12][13] Al seu voltant orbiten tres planetes de tipus «superterra» a una distància compresa entre 0,1 i 0,4 ua.[14] També amb un sistema planetari, Gliese 588 és nana vermella de tipus M2.5V[15] distant 19 anys llum de la Terra.[16] Al voltant de g Lupi —estrella de la seqüència principal de tipus F— s'ha detectat un disc circumestel·lar de restes, del qual s'ha obtingut una imatge amb l'instrument ACS del telescopi espacial Hubble.[17]
Entre les variables de la constel·lació hi ha GQ Lupi, estrella T Tauri amb un acompanyant subestelar del qual s'obté una imatge directa amb el telescopi VLT.[18] Altres estrelles T Tauri a la constel·lació són RU Lupi, joveníssima estrella amb una edat de només 2 o 3 milions d'anys[19] envoltada per un disc circumestel·lar de pols i que mostra variacions de brillantor aleatòries, i IM Lupi, l'edat de la qual s'estima entre 100.000 i 10 milions d'anys.[20] En canvi, GG Lupi és una binària eclipsant de magnitud 6,0 formada per dues estrelles calentes de tipus B7V i B9V; a l'eclipsi principal, la seva brillantor decau 0,51 magnituds i al secundari 0,31 magnituds al llarg d'un període d'1,8496 dies.[21]
II Lupi, una altra variable de la constel·lació, és una freda estrella de carboni del qual temperatura efectiva és de només 2400 K. Catalogada com a variable Mira, la seva fluctuació de brillantor a banda H és de 1,6 magnituds[22] i el seu període de pulsació de 575 dies.[23] Z Lupi és també una estrella de carboni amb una temperatura superficial de 3.288 K.[24]
En aquesta constel·lació també es troba la Nebulosa Retina (IC 4406), nebulosa planetària de forma cilíndrica. El gas i pols que brollen de la estrella moribunda creen una estructura de «donut» al seu voltant, de la qual només veiem un costat;[25] al seu centre se situa una estrella de Wolf-Rayet amb una temperatura de 125.000 K.[26] Una altra nebulosa planetària, NGC 5882, posseeix una forma aproximadament el·líptica amb diversos grumolls de material ionitzat i està envoltada per una regió més gran que s'estén fins a tres vegades el diàmetre de la nebulosa principal.[27] La seva estrella central té una temperatura al voltant de 70.000 K. D'acord a la paral·latge mesurada per l'observatori espacial GAIA, NGC 5882 es troba a 6430 anys llum de la Terra.[28]
A Lupus es poden observar alguns cúmuls estel·lars. NGC 5822 és un cúmul obert que es troba a 2.700 anys llum i l'edat del qual és de 950 milions d'anys.[29] NGC 5986 és un cúmul globular amb dues estrelles de tipus espectral A-F molt lluminoses;[30] distant 34.000 anys llum de la Terra, es mou en una òrbita irregular i molt excèntrica al voltant del centre de la galàxia.[31] Així mateix, NGC 5927 és un cúmul globular ric en metalls[32] distant 25.100 anys llum. A prop del límit amb Centaurus es localitza el cúmul NGC 5824, l'edat estimada del qual és de 12.800 milions d'anys.[33]
L'any 1006 es va observar a Lupus la supernova SN 1006. Descrita per astrònoms xinesos i àrabs, la seva brillantor va arribar a aconseguir magnitud -7,5, sent el succés estel·lar de major magnitud visual registrat en la història. D'acord amb Alí ibn Ridwan, astròleg i astrònom que va observar l'esdeveniment, la intensitat de la seva llum va arribar a ser una mica més d'una quarta part de la llum de la Lluna.[34]
L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és α Lupi, una gegant blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys llum, la seva magnitud absoluta és -3,83, és aproximadament 2.800 vegades més brillant que el Sol i 18 cops més grossa.
α Lupi és una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un període de 0,259847 dies.
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys llum) | Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Lup | 2,30 | -3,83 | 548 | B1.5III |
| β Lup | 2,68 | -3,35 | 524 | B2III |
| γ Lup | 2,80 | -3,40 | 567 | B2IV |
| δ Lup | 3,22 | -2,75 | 510 | B1.5IV |
| ε Lup | 3,37 | -2,58 | 504 | B2IV-V |
| ζ Lup | 3,41 | 0,65 | 116 | G8III |
| η Lup | 3,42 | -2,48 | 493 | B2.5IV |
| ι Lup | 3,55 | -1,61 | 352 | B2.5IV |
| φ¹ Lup | 3,57 | -1,43 | 327 | K5III |
| κ¹ Lup | 3,88 | 0,14 | 182 | B9V |
| c Lup | 3,97 | -0,03 | 206 | B9.5III-IV |
| ρ Lup | 4,05 | -0,84 | 310 | B5V |
| λ Lup | 4,07 | -1,41 | 407 | B3V |
| θ Lup | 4,22 | -1,28 | 411 | B2.5Vn |
| μ Lup | 4,27 | -0,48 | 291 | B8V |
| ο Lup | 4,32 | -1,16 | 408 | B5IV |
| τ² Lup | 4,33 | -0,59 | 314 | A7:+L... |
| ω Lup | 4,34 | 0,10 | 230 | K4.5III |
| 2 Lup | 4,35 | -0,53 | 308 | K1II/III |
| σ Lup | 4,44 | -1,79 | 574 | B2III |
| φ² Lup | 4,54 | -1,81 | 606 | B4V |
| d Lup | 4,55 | -1,07 | 434 | B3IVp |
| τ¹ Lup | 4,56 | -2,95 | 1036 | B2IV |
| k Lup | 4,60 | -0,70 | 374 | A0V |
| g Lup | 4,64 | 3,42 | 57 | F5IV-V |
| ψ¹ Lup | 4,66 | 0,28 | 245 | G8/K0III |
| π¹ Lup | 4,72 | -1,20 | 497 | B5V |
| ψ² Lup | 4,75 | -0,67 | 396 | B5V |
| HR 5364 | 4,78 | 1,49 | 149 | F0IV |
| π² Lup | 4,82 | -1,10 | 497 | B5IV |
| e Lup | 4,83 | -0,89 | 454 | B3IV |
| HR 5967 | 4,90 | -1,14 | 527 | B6III/IV |
| 1 Lup | 4,91 | -2,81 | 1141 | F3III |
| HR 5943 | 4,99 | -0,34 | 380 | G8III |
| ν¹ Lup | 4,99 | 2,32 | 111 | F8V |
| HR 5607 | 5,13 | -0,13 | 367 | G8III |
| ξ¹ Lup | 5,14 | 1,21 | 200 | A3V |
| HR 5667 | 5,15 | -2,83 | 1284 | F:+... |
| b Lup | 5,22 | 0,72 | 259 | G6III |
| h Lup | 5,23 | 0,63 | 271 | G8/K0III |
| HR 5742 | 5,26 | -1,91 | 886 | K4III |
| υ Lup | 5,36 | 0,00 | 385 | Ap... |
| HR 5413 | 5,38 | 1,21 | 223 | A1V |
| c Lup | 5,38 | 1,27 | 216 | A2III |
| HR 5450 | 5,39 | -2,67 | 1337 | K0III |
| HR 5784 | 5,44 | -1,09 | 659 | M0III |
| HR 5595 | 5,45 | 0,30 | 350 | B3V |
| HR 5637 | 5,45 | -3,52 | 2026 | G2Ib/II |
| HR 5736 | 5,46 | -0,08 | 419 | B5V |
N.B.: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[35]
Lupus és travessada per la seva part sud per la Via Làctia.
Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.
El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Segons una altra versió, Licàon era el rei de l'Arcàdia i va implantar el culte a Zeus, però aquest es va enfadar amb ell, perquè li va sacrificar un nen, i per castigar-lo el va convertir en llop (constel·lació del Llop).[36]
Formava part de les constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.
L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).
Segons els registres, durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat començà a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el Conqueridor.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
