Església Catòlica Romana
conjunt de 24 comunitats cristianes en comunió amb el papa / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Església Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme. El 2019 hi havia gairebé 1.100 milions de catòlics batejats arreu del món.[1] És una de les institucions internacionals més antigues i grans del món i ha tingut un paper destacat en la història i el desenvolupament de la civilització occidental. Es compon de 24 esglésies sui iuris, incloent-hi l'Església Llatina i 23 esglésies catòliques orientals, que es divideixen en gairebé 3.500 diòcesis i eparquies arreu del món. El bisbe de Roma, designat amb el títol de «papa», és el cap del catolicisme, mentre que el bisbat de Roma, o Santa Seu, és l'autoritat governant central de l'església. L'òrgan administratiu de la Santa Seu, la cúria romana, té la seu a la Ciutat del Vaticà, una ciutat estat enclavada a Roma que té el papa com a cap d'estat.
Església catòlica apostòlica romana | |
Basílica de Sant Pere, al Vaticà. | |
| |
Organització i dret
Santa Seu • Cúria Pontifícia • Ciutat del Vaticà • Col·legi Cardenalici | |
Papa (Francesc) | |
Revelació • Tradició • Bíblia | |
Litúrgia, culte i espiritualitat
Pietat popular • Devoció • Any litúrgic | |
Formació cristiana
Catecisme • Evangelització • Predicació | |
Altres tòpics
Cristianisme • Catolicisme • Ecumenisme |
El credo de Nicea resumeix els articles essencials del catolicisme. L'Església Catòlica sosté que és l'església fundada per Jesucrist en la seva gran missió, una, santa, catòlica i apostòlica,[2][nota 1] que els seus bisbes són els successors dels apòstols i que el papa és el successor de sant Pere, a qui Jesucrist donà la primacia.[3]
Actualment, el papa és Francesc, que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració amb el Col·legi dels Bisbes, dels quals n'és el cap.[4][5][6] La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels laics, i els membres d'ambdós grups poden pertànyer a l'organització de comunitats religioses.[7]
L'Església defineix la seva missió de difondre l'evangeli de Jesucrist, l'administració dels sagraments i l'exercici de la caritat.[8] Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.[9]
Amb una història que abasta gairebé dos mil anys, l'Església és «la institució més antiga i més gran del món»,[10] i ha tingut un paper prominent en la història de la civilització occidental, almenys des del segle iv.[11] Al segle xi, una divisió important, que s'ha anomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. D'aquestes esglésies orientals, les que van mantenir o restablir la comunió amb el Papa són conegudes com a Esglésies Catòliques Orientals, mentre que les que segueixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com a ortodoxes. Al segle xvi, en part com a resposta a l'ascens de la Reforma Protestant, l'Església comença el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, conegut com la Contrareforma.