Divina gràcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Divina gràcia és un terme teològic present en diverses religions. Ha estat definit com la influència divina que afecta els humans per a regenerar-se i santificar-se, que inspira impulsos virtuosos[1] i que ajuda a resistir les proves i temptacions;[2] així com una virtut o excel·lència individual d'origen diví.[3] Per una coincidència significativa, la paraula hebrea i la grega, traduïdes al llatí per gratia, designen la font del do i l'efecte del do.[4]
- pel programa de Catalunya Ràdio, vegeu "Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)"