From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 140.000 batejats d'un total 142.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Luigi Antonio Cantafora.
| Dioecesis Neocastrensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Calàbria | |||||
| Parròquies | 62 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 134.246 (2019) (161,74 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 830 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle ix | ||||
| Catedral | Santi Pietro e Paolo | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Luigi Antonio Cantafora | ||||
| Lloc web | diocesidilameziaterme.it | ||||
| |||||
La diòcesi comprèn els municipis d'Amato, Conflenti, Cortale, Curinga, Decollatura, Falerna, Feroleto Antico, Gizzeria, Jacurso, Maida, Marcellinara, Martirano, Martirano Lombardo, Miglierina, Motta Santa Lucia, Nocera Terinese, Pianopoli, Platania, San Mango d'Aquino, San Pietro a Maida, San Pietro Apostolo, Serrastretta, Soveria Mannelli, Tiriolo, a la província de Catanzaro.
La seu episcopal és la ciutat de Lamezia Terme, on es troba la catedral de Santi Pietro e Paolo.
El territori s'estén sobre 915 km², i està dividit en 62 parròquies, agrupades en 8 vicariats:
No és fàcil reconstruir la història de la Dioecesis Neocastrensis (diòcesi de Nicastro)[2] abans del segle xvii, a causa que els arxius diocesans van ser completament destruïts, juntament amb la catedral, durant el terratrèmol de 1638.[3] El primer bisbe va ser històricament conegut va ser Enrico, que va assumir el càrrec el 1094, 38 anys després de la conquesta de Robert Guiscard.[4] Segons Moroni[5] i Ughelli[6] la diòcesi de Nicastro va ser fundada a finals del segle xi, sufragània de l'arxidiòcesi de Reggio Calàbria. Pel Abbé de Commanville, en canvi, Nicastro hauria estat erigit seu episcopal, encara que pel ritu bizantí, ja en el segle viii o ix.[7]
El pare Francesco Russo, basant-se en la presència a la Notitia Episcopatuum de Lleó VI de la diòcesi de Nicastro, on figura com a sufragània de Reggio, traça l'origen fins al final del segle ix.[8] Al segle xviii es va assumir l'existència, al territori lametí, d'una antiga diòcesi, en un lloc anomenat Ad Turres entre Nicastro i Maida, existent abans de la fundació de Nicastro i destruït abans del segle ix.[9] Louis Duchesne dona suport a la hipòtesi que al territori de la diòcesi de Nicastro i Amantea existia la diòcesi de Tempsa (esmentada en època de Gregori el Gran), els bisbes de la qual van fugir després de les incursions llombardes o àrabs; quan el territori va ser reconquerit pels romans d'Orient, es van constituir les dues diòcesis, que per tant són hereves de Tempsa.[10]
Qualsevol que sigui la història prèvia, a la fi del segle xi, en el moment del primer bisbe Enrico, Amburga d'Altavilla, filla de Drogo de Altavilla i germana de Ricard de Salern, va reconstruir l'antiga catedral de Nicastro, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, destruïda pel sarraïns. Una nova reconstrucció de la catedral va tenir lloc, feta pel bisbe Giovan Tommaso Perrone, després del terratrèmol de 1638.
Per a prop de 700 anys ha passat canvis territorials importants. Alguns problemes van sorgir sovint per raons polítiques; per exemple, com un reflex de la lluita entre el papat i l'imperi o entre els poders civil i religiós, en 1278 el bisbe Roberto va ser deposat per Nicolau III, ja que es va considerar que havia comès simonia, mentre que el seu successor Tancredi va ser excomunicat en 1285 per Honori IV per haver coronat com a rei de Sicília Jaume II d'Aragó.
De conformitat amb l'acord entre el Regne de les Dues Sicílies i la Santa Seu, amb la butlla De utiliori del 27 de juny de 1818, la diòcesi de Nicastro es va annexar el territori de la suprimida diòcesi de Martirano. Aquesta última diòcesi, el territori a principis del segle xix pertanyia a la província de Calàbria Citerior, va incloure també el territori dels actuals comuns de Scigliano, Pedivigliano, Carpanzano, Panettieri, Bianchi i Colosimi (actualment a la província de Cosenza) i el territori de Castagna, el lloc on havia estat la famosa abadia de Corazzo, d'on havia estat abat Gioacchino da Fiore.
Al segle xix el clergat de Nicastro va participar activament en la vida política. En 1821, després de la publicació de la butlla Ecclesiam a Jesu amb la qual el Papa Pius VII va condemnar els Carbonari, uns cinquanta sacerdots de la diòcesi de Nicastro (d'un total de 316) van declarar la seva inscripció als Carbonari. Tots van ser "assoluti"[11] Molts religiosos participaren activament en les revoltes del Risorgimento; recordem, entre molts, Ferdinando Bianchi, Raffaele Piccoli i Pietro Ardito. El bisbe Barberi va ser un dels pocs prelats que no van ser enviats a l'exili intern pel govern italià, després de l'annexió de 1860. La majoria dels clergues van prendre part en el plebiscit d'annexió i, tot i el non expedit, van participar en diverses eleccions, que van tenir lloc a partir de 1860 en endavant.[12]
Al setembre de 1986, després d'una revisió de les diòcesis italianes d'acord amb les províncies civils, els municipis de la província de Cosenza van passar l'arxidiòcesi de Cosenza, mentre que el territori de Castagna, on es troben les restes de l'abadia de Corazzo, incloent des de 1869 la ciutat de Carlopoli, se'n va anar a l'arxidiòcesi de Catanzaro-Squillace. De la mateixa manera, la parròquia de Montesoro (llogaret de Filadèlfia) ha passat, com la ciutat cabdal, a la diòcesi de Mileto-Nicotera-Tropea.
El 30 de setembre de 1986 amb el decret Cum procedere de la Congregació per als Bisbes, s'abandonà el nom de diòcesi de Nicastro per prendre el seu nom actual; no obstant això, la Cúria, per respectar la història, continua sent anomenada Curia Vescovile di Nicastro, i no pas Curia Vescovile di Lamezia Terme.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 140.000 batejats sobre una població de 142.000 persones, equivalent 98,6% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 117.500 | 117.500 | 100,0 | 73 | 62 | 11 | 1.609 | 8 | 60 | 56 | |
| 1970 | 148.000 | 148.500 | 99,7 | 94 | 68 | 26 | 1.574 | 34 | 125 | 69 | |
| 1980 | 135.400 | 136.600 | 99,1 | 82 | 56 | 26 | 1.651 | 31 | 102 | 60 | |
| 1990 | 129.840 | 130.596 | 99,4 | 76 | 52 | 24 | 1.708 | 3 | 27 | 118 | 56 |
| 1999 | 136.000 | 138.000 | 98,6 | 61 | 53 | 8 | 2.229 | 10 | 32 | 112 | 58 |
| 2000 | 139.000 | 139.600 | 99,6 | 64 | 54 | 10 | 2.171 | 19 | 10 | 100 | 58 |
| 2001 | 139.200 | 139.700 | 99,6 | 67 | 57 | 10 | 2.077 | 19 | 10 | 100 | 58 |
| 2002 | 139.300 | 139.750 | 99,7 | 70 | 60 | 10 | 1.990 | 21 | 10 | 100 | 60 |
| 2003 | 139.500 | 140.000 | 99,6 | 67 | 59 | 8 | 2.082 | 22 | 8 | 100 | 59 |
| 2004 | 139.400 | 140.000 | 99,6 | 69 | 61 | 8 | 2.020 | 22 | 8 | 100 | 60 |
| 2013 | 140.000 | 142.000 | 98,6 | 90 | 70 | 20 | 1.555 | 19 | 23 | 139 | 62 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
