From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria. El 2010 sumava amb 278.500 batejats al voltant de 282.240 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Giuseppe Fiorini Morosini, O.M..
| Archidioecesis Rheginensis-Bovensis | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana i arxiu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| País | Itàlia | ||||
| Regió | Calàbria | ||||
| Ciutat metropolitana | Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria | ||||
| Municipi | Reggio de Calàbria | ||||
| Parròquies | 119 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 285.600 (2017) (284,46 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.004 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle i | ||||
| Patrocini | Pau apòstol Esteve de Nicea Lleó | ||||
| Catedral | Maria Santissima Assunta in cielo , Madonna della Presentazione (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | Giuseppe Fiorini Morosini, O.M. | ||||
| Lloc web | reggiobova.it | ||||
L'arxidiòcesi comprèn 25 municipis de la província de Reggio Calàbria: Bagaladi, Bagnara Calabra, Bova, Bova Marina, Brancaleone, Calanna, Campo Calabro, Cardeto, Condofuri, Fiumara, Laganadi, Melito di Porto Salvo, Montebello Ionico, Motta San Giovanni, Palizzi, Reggio di Calabria, Roccaforte del Greco, Roghudi, San Lorenzo, San Roberto, Sant'Alessio in Aspromonte, Santo Stefano in Aspromonte, Scilla, Staiti i Villa San Giovanni.
La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Reggio, on es troba la catedral de Maria Santissima Assunta in cielo, l'edifici religiós més gran de Calàbria. A Bova es troba la cocatedral de Madonna della Presentazione.
El territori s'estén sobre 1.004 km², i està dividit en 119 parròquies.
La província eclesiàstica de Reggio Calàbria-Bova comprèn 3 sufragànies:
L'arxidiòcesi de Reggio té les seves arrels en la predicació de l'apòstol Pau l'any 61. Segons el relat dels Fets dels Apòstols,[1] en el seu viatge a Roma, Pau, després d'haver salpat de Siracusa, va desembarcar a Reggio, on va passar la nit per marxar l'endemà. Segons la tradició, Pau va tenir temps per predicar l'Evangeli i convertir a molts a la nova fe: la comunitat emergent deixa com el primer bisbe a un dels seus companys de viatge, Esteve de Nicea. La litúrgia celebra aquests esdeveniments el 21 de maig 21 i el 5 de juliol.
Així, Reggio va esdevenir el centre per a la propagació de l'evangeli a Calàbria.
El primer bisbe històricament documentat és Lucio, seguit de Bonifacio, receptor de diverses cartes de Gregori el Gran. D'això sabem: que la diòcesis de Carina (en realitat era la diòcesi de Carini, a Sicília) que es trobava en un estat d'abandonament, es va annexar a la de Reggio (setembre 595, al 602 ja estava restablerta i amb el seu propi bisbe);[2] que el patrimoni eclesiàstic de l'Església de Roma a Calàbria va ser administrat pel notari Pere (591-594) i l'ardiaca Sabino (599); i que la seu de Reggio tenia una certa preeminència sobre altres esglésies a Calàbria, sense que, no obstant això, sigui mencionada encara com la seu metropolitana.
Durant la seva dependència de Constantinoble, a partir de 733, va ser la seu del metropolità i en depenien gairebé totes les diòcesis de la Calàbria romana d'Orient.[3] D'acord amb la Notitia Episcopatuum elaborada per l'emperador romà d'Orient Lleó VI (886-912) i que es remunta a l'inici del segle x (vers 901-902), depenien de Reggio les següents diòcesis sufragànies: Vibona, Tauriana, Locri, Rossano, Squillace, Tropea, Amantea, Crotone, Cosenza, Nicotera, Bisignano i Nicastro. Successivament van ser annexades a la metròpoli les diòcesis de Bova, de Cassano, de Martirano i d'Oppido. No obstant això, fins a finals del segle x, amb la fundació de la seu metropolitana de Salerno (de ritu llatí) el provincial romà i una butlla del papa Joan XV del 994 assignant a la seu campana les diòcesis de Bisignano i Cosenza. Aquesta és una llista dels conflictes de jurisdicció entre els dos patriarcats de Roma i Constantinoble, que van topar especialment al nord de Calàbria.
Amb la conquesta de normanda de la regió, totes les esglésies van retornar sota la dependència de l'església de Roma. En aquest context, al segle xi Reggio va cedir alguns territoris en benefici de l'erecció de la nova diòcesi de Bova Norman i d'Oppido.
Els papes Gregori VII el 1081 i Alexandre III el 1165 van reconèixer a Reggio els drets de seu metropolitana de Calàbria, amb les mateixes diòcesis sufragànies. Els drets metropolitans també van ser reconeguts a l'arxidiòcesi de Santa Severina fins a l'any 1952, quan la Santa Seu eliminarà la jurisdicció transferint a Reggio de Calàbria com una única seu metropolitana, la seu sufragània de Cariati. En el mateix any 1080 es va introduir a Reggio el ritu romà.
La reforma dels territoris eclesiàstics al Regne de les Dues Sicílies, implementada el 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII no aportà canvis substancials a la província eclesiàstica de Reggio. Es van confirmar les sufragànies de Bova, Catanzaro, Crotone, Gerace, Nicastro, Oppido, Squillace, Nicotera i Tropea; l'únic canvi va ser la unió aeque principaliter d'aquestes dues darreres diòcesis.
El 6 de març de 1980, amb el breu Rheginensis Cum Ecclesia del Papa Joan Pau II, sant Pau Apòstol va ser declarat patró principal de l'arxidiòcesi, mentre que sant Esteve de Nicea va ser declarat patró secundari.
La catedral està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció; la festa de la dedicació se celebra el 2 de setembre. Per decret de la Sagrada Congregació de Ritus del 26 d'agost de 1752 va ser declarada la patrona de la ciutat Maria Santíssima Mare de la Consolació, que se celebra dimarts després del segon dissabte de setembre; el patró de la ciutat és sant Jordi Màrtir, que se celebra el 23 d'abril.
La diòcesi de Bova va aparèixer per primera vegada al segle xi[4] i sempre va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Reggio Calàbria, com es mostra per la butlla Sicut en Humanis del Papa Alexandre III del 19 de novembre de 1162 i De utiliori del Pius VII del 27 de juny de 1818. No està clar si l'origen de la seu, que per a alguns autors es va erigir només després de l'arribada dels normands, mentre que altres es remunta a l'època romana d'Orient.
El primer bisbe de la qual sabem que és Lluc el 1094. En 1574 el bisbe Stauriano va suprimir-hi el ritu bizantí i establir-hi el ritu llatí.
A la zona de Bova havia molts monestirs grecs com Sant Lleó, Sant Pantaleó, Santa Maria de Tridetti, Sant Nicolau d'Africo, etc.
El 12 de març de 1941 Henry Montalbetti, ja arquebisbe de Reggio Calàbria, també va ser nomenat bisbe de Bova, unint així les dues seus in persona episcopi.[5] Aquesta primera unió va durar fins al 1960, però va ser restablerta el 1973 amb el bisbe Giovanni Ferro.
El sant patró de Bova és Sant Lleó, un monge grec, natural de Bova d'acord amb alguns autors o africà segons altres. Les relíquies de Sant Lleó de Bova són venerades al santuari dedicat a ell. L'església co-catedral està dedicada a Santa Maria dell'Isodia.[6]
El 30 de setembre de 1986, mitjançant el decret Instantibus votis de la congregació per als Bisbes, les dues seus de Reggio de Calàbria i Bova, ja unides in persona episcopi des de 1973, van unir-se amb la fórmula d'unió plena i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el nom actual. Com a resultat del decret la catedral Bova va rebre el títol de cocatedral i Sant Lleó va esdevenir patró de la nova circumscripció diocesana.
El 30 de gener de 2001, la Santa Seu ha portar a terme la reorganització de les províncies eclesiàstiques mitjançant la butlla Maiori Christifidelium del papa Joan Pau II, per la qual l'arxidiòcesi de Reggio de Calàbria-Bova van rebre les seves sufragànies.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 278.500 batejats sobre una població de 282.240 persones, equivalent al 98,7% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1949 | 211.900 | 212.476 | 99,7 | 201 | 167 | 34 | 1.054 | 52 | 365 | 100 | |
| 1969 | 230.471 | 231.218 | 99,7 | 210 | 151 | 59 | 1.097 | 69 | 550 | 103 | |
| 1980 | 245.000 | 247.000 | 99,2 | 201 | 146 | 55 | 1.218 | 59 | 547 | 116 | |
| 1949 | 26.856 | 26.948 | 99,7 | 22 | 20 | 2 | 1.220 | 3 | 34 | 17 | |
| 1959 | 30.100 | 30.450 | 99,9 | 25 | 19 | 6 | 1.204 | 8 | 33 | 18 | |
| 1970 | 25.100 | 25.174 | 99,7 | 17 | 14 | 3 | 1.476 | 3 | 46 | 19 | |
| 1980 | 21.500 | 21.702 | 99,1 | 16 | 8 | 8 | 1.343 | 9 | 27 | 19 | |
| 1990 | 263.000 | 269.050 | 97,8 | 180 | 126 | 54 | 1.461 | 1 | 57 | 625 | 135 |
| 1999 | 270.420 | 278.820 | 97,0 | 175 | 118 | 57 | 1.545 | 18 | 66 | 601 | 136 |
| 2000 | 270.420 | 288.501 | 93,7 | 164 | 107 | 57 | 1.648 | 17 | 66 | 601 | 136 |
| 2001 | 270.420 | 288.501 | 93,7 | 164 | 107 | 57 | 1.648 | 27 | 66 | 601 | 136 |
| 2002 | 270.420 | 288.501 | 93,7 | 175 | 118 | 57 | 1.545 | 27 | 73 | 601 | 136 |
| 2003 | 270.420 | 288.500 | 93,7 | 174 | 117 | 57 | 1.554 | 28 | 75 | 598 | 136 |
| 2004 | 277.219 | 279.418 | 99,2 | 169 | 106 | 63 | 1.640 | 27 | 78 | 601 | 121 |
| 2010 | 278.500 | 282.240 | 98,7 | 182 | 118 | 64 | 1.530 | 37 | 70 | 324 | 119 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
