From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella. Al 2013 tenia 121.300 batejats sobre una població de 141.500 habitants. Actualment està regida pel bisbe Xavier Malle.
Dioecesis Vapincensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Provença – Alps – Costa Blava | |||||
Parròquies | 188 | ||||
Població humana | |||||
Població | 141.107 (2019) (24,96 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5.653 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle v | ||||
Patrocini | Sant Arnoux | ||||
Catedral | Nostra Senyora Assumpta i Sant Arnoux , Notre-Dame du Réal (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Xavier Malle | ||||
Lloc web | diocesedegap.fr | ||||
La diòcesi comprèn el departament francès dels Alts Alps.
La seu episcopal és la ciutat de Gap, on es troba la catedral de Nostra Senyora Assumpta i Sant Arnaux. A Embrun es troba la cocatedral de Notre-Dame du Réal.
El territori s'estén sobre 5.643 km², i està dividit en 188 parròquies, agrupades en 3 arxiprestats i 8 vicariats:[1]
La diòcesi va ser erigida probablement al segle v. Abans del bisbe Constantí, que va morir el 456, els noms dels bisbes no tenen suficients proves documentals. Originalment, la diòcesi sembla sufragània de l'arxidiòcesi d'Ais de Provença.
En els primers segles la figura de sant Aredio, que va organitzar les parròquies de la diòcesi, va establir una residència episcopal i va donar la benvinguda als missioners aue Gregori el Gran va enviar a Britànnia per evangelitzar els angles i els saxons. En el segle xi va ser important l'episcopat de sant Arnoux, que va erradicar la simonia i la corrupció que va caracteritzar el seu predecessor; és venerat com a patró de la diòcesi.
El 1220, mentre sant Francesc encara vivia, els franciscans fundaren un convent a la ciutat de Gap, seguit un segle més tard pels dominics.
Al segle xvi, la Reforma protestant va provocar disturbis i violència a la diocèsi, tant que en 1562 la ciutat es va incendiar. Després els predicadors hugonots i els seus seguidors, trobaren refugi a Ginebra. El bisbe Gabriel de Clermont es va adherir al calvinisme i, per tant, va ser destituït.
El 1664, una sèrie d'aparicions marianes es van iniciar al santuari de Nostra Senyora de Laus, que no van acabar fins en 1718.
Al segle xviii, el bisbe François de Malissoles es va distingir, i va poder contrastar amb eficàcia el jansenisme. L'últim bisbe abans de l'abolició, François de Vareille, va morir a l'exili sense acceptar sotmetre a la Santa Seu la renúncia del govern de la diòcesi.
Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori es va dividir entre les diòcesis de Digne i Grenoble.
Al juny de 1817 es va signar un nou concordat entre la Santa Seu i el govern francès, seguit el 27 de juliol de la butlla Commissa divinitus, amb el qual el Papa va restaurar la seu de Gap. No obstant això, ja que el concordat no va entrar en vigor perquè no va ser ratificat pel Parlament de París, aquest erecció hi va haver cap efecte.
El 6 d'octubre de 1822 en virtut de la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII la diòcesi va ser finalment restaurada com sufragània d'Ais en el territori de l'antiga diòcesi, a la qual es va afegir la major part de l'arxidiòcesi d'Embrun, que havia estat suprimit el 1801.
Durant el segle xix, molts sacerdots de la diòcesi es van convertir en missioners i van dur a terme el seu apostolat a tot el món; entre ells Jacques Chastan, missioner de la Societat per a les Missions Exteriors de París, màrtir a Corea i canonitzat el 1984. També es recorda a Jean-Hippolyte Gondre, segon fundador dels Germans del Sagrat Cor, declarat venerable el 1984; i Pierre-Julien Eymard, fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament, canonitzat el 1962.
Entre 1866 i 1904 es va construir la nova catedral de la diòcesi, que va substituir la medieval caiguda de les ruïnes, que va ser consagrada el 1895, abans del final de les obres.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les circumscripcions diocesanes franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de Marsella.
El 31 de desembre de 2007, el títol d'Embrun es va unir als bisbes de Gap: aquest esdeveniment va ser solemnement proclamat durant la Missa Crismal el 18 d'abril de 2008, celebrada extraordinàriament a la catedral d'Embrun.[2]
El 4 de maig de 2008, el bisbe Jean-Michel de Falco va emetre un decret que reconeixia el caràcter sobrenatural dels esdeveniments de la nostra Senyora de Laus.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 121.300 batejats sobre una població de 141.500 persones, equivalent al 85,7% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 80.000 | 85.000 | 94,1 | 156 | 153 | 3 | 512 | 475 | 201 | ||
1969 | 89.000 | 92.000 | 96,7 | 135 | 128 | 7 | 659 | 7 | 240 | 63 | |
1980 | 83.300 | 103.700 | 80,3 | 112 | 104 | 8 | 743 | 10 | 246 | 202 | |
1990 | 95.700 | 112.000 | 85,4 | 96 | 89 | 7 | 996 | 1 | 7 | 178 | 202 |
1999 | 96.900 | 114.500 | 84,6 | 99 | 82 | 17 | 978 | 1 | 23 | 147 | 202 |
2000 | 100.000 | 121.419 | 82,4 | 91 | 76 | 15 | 1.098 | 2 | 31 | 144 | 202 |
2001 | 100.000 | 121.253 | 82,5 | 92 | 76 | 16 | 1.086 | 2 | 30 | 139 | 202 |
2002 | 100.000 | 121.253 | 82,5 | 86 | 72 | 14 | 1.162 | 4 | 28 | 143 | 202 |
2003 | 100.000 | 121.253 | 82,5 | 86 | 71 | 15 | 1.162 | 4 | 29 | 142 | 202 |
2004 | 100.000 | 121.253 | 82,5 | 86 | 69 | 17 | 1.162 | 4 | 31 | 142 | 202 |
2006 | 114.000 | 126.800 | 89,9 | 72 | 64 | 8 | 1.583 | 4 | 11 | 137 | 202 |
2013 | 121.300 | 141.500 | 85,7 | 59 | 51 | 8 | 2.055 | 8 | 9 | 85 | 188 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.