Bisbat de Troyes

El bisbat de Troyes és una jurisdicció eclesiàstica de França a la Xampanya. Els bisbes foren també vescomtes de Troyes a la segona meitat del segle x i fins al 1284

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Bisbat de Troyes

Dioecesis Trecensis
La Catédral de Saint-Mammès de Langres
Tipus	bisbat catòlic
Localització
48° 18′ N, 4° 05′ E
França
Marne
Parròquies	61
Població humana
Població	315.000 (2017) (52,26 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Arquebisbat de Reims
Superfície	6.028 km²
Limita amb	arquebisbat de Sens, oest bisbat de Langres, sud-est bisbat de Châlons, nord bisbat de Meaux, nord-oest arquebisbat de Dijon, sud-est
Creació	Segle IV
Patrocini	Sant Pere i Sant Pau
Catedral	Catédral de Sant Pere i Sant Pau de Troyes
Organització política
• bisbe	Marc Camille Michel Stenger
Lloc web	catholique-troyes.cef.fr

La basílica de Sant Urbà de Troyes

Llista de bisbes

• Sant Amador segle iv
• Opcià c. 344
• Lleó Heracli segle iv
• Sant Melani segle iv
• Aurelià c. 426
• Sant Urs 426
• Sant Llop I 426-479
• desconeguts 479-511
• Sant Camelià 511-525
• desconegut 525-533
• Sant Vicenç 533-541
• desconegut 541-549
• Ambrós 549
• desconegut 549-573
• Galomagnus 573-582
• desconegut 582-585
• Agrecius 585-586
• Llop II 586-631
• Evod 631
• Modesgisle 631-?
• Ragnegisild ?-?
• Sant Leuconi ?-?
• Bertoald ?-666
• Abbó 666-673
• desconegut 673-675
• Waimer 675-678
• Vulfred 678-?
• Ragembert ?-?
• Aldebert ?-?
• Gautxer ?-?
• Arduí ?-722
• Censard 722-766
• Sant Boví 766
• Aming 766-787
• Adelgari 787
• Bertulf 787-829
• Elies 829-836
• Adalbert 836-845
• Sant Prudenci 845-861
• Fucher 861-869
• desconegut 869-880
• Otulf 880-890
• Bodó 890-895
• Riveu 895-910
• Otbert 910-? (inicialment només bisbe, fou el primer bisbe vescomte fins al 965)

Llista de bisbes-vescomtes

• Otbert ?-965
• Angesis 965-971
• Waló 971-?
• Airic ?-980
• Miló I 980-982
• Desconegut 982-991
• Manases I 991-?
• Renaud I ?-?
• Fromond I ?1034
• Mainard 1034-1049
• Fromond II 1049-1050
• Hug I 1050-1075
• Gualteri 1075
• Hug II 1075-1082
• Miló II 1082-1118
• Renaud II 1118-1122
• Attó 1122-1145
• Enric I 1145-1169
• Mateu 1169-1180
• Manases II 1180-1190
• Bartomeu 1190-1193
• Garnier 1193-1206
• Hervé 1206-1223
• Robert 1223-1233
• Nicolau 1233-1269
• Joan I 1269-1298
• el vescomtat passa a la corona francesa 1284

Llista de bisbes administradors

• Guitxard 1298-1314
• Joan II d'Auxois 1314-1317
• Guillem I 1317-1324
• Joan III 1324-1326
• Joan IV 1326-1341
• Joan V 1341-1353
• Enric II 1353-1370
• Joan VI 1370-1375
• Pere I 1375-1377
• Pere II 1377-1395
• Esteve de Gibry 1395-1426
• Joan VII 1426-1450
• Llís I 1450-1483
• Jaume Raguier 1483-1518
• Guillem II 1518-1527
• Odoard Hennequin 1527-1544
• Lluís II 1544-1550
• A. Caraccioli 1550-1561
• C. de Beauffremont 1562-1593
• R. de Breslay 1593-1641
• F. Malier de Houssay 1641-1678
• Francesc I Bouthillier de Chavigny 1678-1697
• Francesc II Bouthillier de Chavigny 1697-1716
• Jaume Benigne Bousset 1716-1742
• M. Poncel de la Riviere 1742-1758
• J. B. M. Champion de Lice 1758-1761
• C. M. J. de Barral 1761-1790
• Abolició dels drets feudals 1789