From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano ; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2006 sumava amb 381.000 batejats al voltant de 383.000 habitants. Actualment està dirigida per l'arquebisbe Salvatore Nunnari.
| Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Calàbria | |||||
| Parròquies | 127 | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 383.408 (2019) (151,13 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 2.537 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle vii | ||||
| Catedral | Assunzione di Maria Vergine , Assunzione di Maria Vergine (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità | Salvatore Nunnari | ||||
| Lloc web | diocesicosenza.it | ||||
L'arxidiòcesi comprèn part de la província de Cosenza.
La seu arxiepiscopal es torba a la ciutat de Cosenza, on es troba la catedral de l'Assunzione di Maria Vergine. A Bisignano hi ha la concatedral de Santa Maria Assunta.
A la diòcesi es troben tres importants basíliques: la basilica della Catena a Laurignano, la basílica de Sant Francesc de Paula a Paula i la basílica del beato Angelo d'Acri a Acri
La diòcesi de Bisignano probablement va ser erigida entre els segles vii i viii. El primer bisbe que sabem amb certesa és Anteramo que el 743 va assistir a un sínode a Roma. Louis Duchesne esmenta la hipòtesi que Bisignano podria haver estat fundada en el territori de la diòcesi romana d'Orient Thurio.
A principis del segle x pertanyia a la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Reggio Calàbria i va adoptar el ritu bizantí. Així es desprèn de la Notitia Episcopatuum elaborat per l'emperador romà d'Orient Lleó VI (886-912), que data de 901-902.
És difícil saber exactament quan la part nord-oest de Calàbria va passar de l'imperi romà d'Orient als longobards. En una butlla del Papa Joan XV del 994, on es delimitava la província eclesiàstica de Salern recentment creada, Bisignano (juntament amb Malvern i Cosenza) apareixia entre les sufragànies salernitanes.
Després de la conquesta normanda, al Provinciali de la primera meitat del segle xii Bisignano apareix com immediatament subjecta a la Santa Seu, estat que va mantenir fins al segle xx.
Al segle xiii la diòcesi, ben definit en les seves fronteres, va presumir una gran presència d'esglésies i convents.
El 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII Bisignano, vacant des de feia anys, es va unir aeque principaliter a la diòcesi de San Marco Argentano.
El 4 d'abril de 1979 en virtut de la butlla Quo aptius del Papa Joan Pau II se separà de la seu de San Marco Argentano i va unir-se aeque principaliter la seu de Cosenza.
La tradició dona els noms de dos bisbes que haurien viscut durant el segle i: Suera o Sueda i Sant Pancràs. Tots dos bisbes poden ser considerar llegendaris, encara que és possible que en aquell moment ja fos present a Cosenza una petita comunitat cristiana.
Al segle v la tradició senyala dos bisbes. El 416 un decretal va ser enviat pel Papa Innocenci I a dos episcopi per Bruttios: Massimo i Severo, un dels quals (segons la tradició Sever) poden haver estat un bisbe cosentí. El 496 un altre decretal del Papa Gelasi I va nomenar a tres bisbes "Bruttiorum" : segons la tradició clar, que mai s'esmenta la seu, hauria estat bisbe de Cosenza.
Al segle vi es reporten per un historiador local els noms de dos bisbes Teodoro Savelli i Vitaliano, però no hi ha cap document que ho acrediti.
Cal esperar fins al 598 perquè el nom del primer bisbe provat. En aquest any el Papa Gregori Magne esmenta en una carta al bisbe Palumbo. El mateix Palumbo va ser nomenat en una altra carta de l'any següent, però ja havia mort en 602.
Fins al segle vii la diòcesi de Calàbria van estar immediatament subjecta a la Santa Seu. A partir dels anys 820-842 figura, en canvi, com a sufragània de l'arxidiòcesi de Reggio Calàbria, com es reflecteix a la Notitia Episcopatuum del 902/903.
En els segles següents, històricament els noms dels pocs bisbes dels quals es pot determinar l'existència estan acompanyats de noms llegendaris. Al segle xi estava assegut a la càtedra cosentina Pietro, amb el títol d'arquebisbe. En aquest període de bisbes de Cosenza i de Rossano es proclamaven arquebisbes per escapar del poder metropolità de les seus de Reggio Calàbria i Salern.[1] En els segles X i xi les fonts de Constantinoble continuen veient Cosenza sufragània de Reggio Calàbria, mentre que les fonts romanes la consideren sufragània de Salern (per la butlla del Papa Joan XV de 994, confirmada per una altra d'Esteve IX de 1058).
El successor de Pietro, Arnolfo, té concedit el títol d'arquebisbe en dos documents diferents del 1059. Després de la conquesta normanda, en 1098 el Papa Urbà II va confirmar els drets metropolitans de Salern sobre les seus d'Acerenza i Conza, però no de Cosenza, que podem suposar que ja estaria exempta de la jurisdicció metropolitana. La primera trobada certa de la metròpoli cosentina és del 1179, quan la diòcesi de Martirano s'esmenta com sufragània de Cosenza, mentre que en 1058 era sufragània de Salern.
En 1590 l'arquebisbe Giovanni Evangelista Pallotta va instituir el seminari diocesà, el primer de Calàbria.
Després del concordat de 1818 entre el Regne de Nàpols i la Santa Seu va ser suprimida la diòcesi de Martirano, única sufragània de Cosenza, que per tant va perdre la dignitat metropolitana i va esdevenir un arquebisbat immediatament subjecte a la Santa Seu.
Després de mil anys de continuïtat territorial dins dels mateixos límits, 16 de desembre de 1963, l'arxidiòcesis es va ampliar per incloure les ciutats d'Amantea, Aiello Calabro, Serra d'Aiello, San Pietro in Amantea, Belmonte, Cleto, Falconara Albanese, Fiumefreddo Bruzio, Longobardi i les parròquies de Laghitello i Terrati, que anteriorment pertanyien a la diòcesi de Tropea. Altres canvis territorials van tenir lloc el 21 i 22 de novembre de 1973, quan a l'arxidiòcesi li van ser agregats els municipis de Scigliano, Pedivigliano, Colosimi, Bianchi i Panettieri que pertanyien a la diòcesi de Nicastro i la parròquia de Falconara Albanese, va ser cedida a l'eparquia de Lungro,que tornà al ritu bizantí.
El 30 de setembre de 1986 amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les dues seus de Cosenza Bisignano i es van unir amb la fórmula plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el seu actual nom.
El 10 de novembre 1997 les parròquies d'Acquappesa e Guardia Piemontese van ser cedides a la les diòcesi de Sant Marco Argentano-Scalea.
El 30 de gener de 2001 va ser restablerta al rang metropolità mitjançant la butlla Maiori Christifidelium, del Papa Joan Pau II.
A finals del 2006, l'arxidiòcesi tenia 381.000 batejats sobre una població de 383.000 persones, equivalent al 99,5% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 238.256 | 240.656 | 99,0 | 252 | 180 | 72 | 945 | 120 | |||
| 1969 | 293.712 | 294.712 | 99,7 | 237 | 152 | 85 | 1.239 | 113 | 543 | 114 | |
| 1980 | 348.041 | 349.207 | 99,7 | 308 | 172 | 136 | 1.130 | 168 | 561 | 200 | |
| 1990 | 370.981 | 376.970 | 98,4 | 274 | 150 | 124 | 1.353 | 1 | 136 | 548 | 125 |
| 1999 | 378.000 | 380.000 | 99,5 | 233 | 133 | 100 | 1.622 | 12 | 110 | 400 | 124 |
| 2000 | 372.000 | 380.000 | 97,9 | 238 | 138 | 100 | 1.563 | 11 | 112 | 573 | 126 |
| 2001 | 372.000 | 380.000 | 97,9 | 238 | 138 | 100 | 1.563 | 14 | 113 | 573 | 127 |
| 2002 | 373.000 | 381.000 | 97,9 | 251 | 151 | 100 | 1.486 | 25 | 113 | 590 | 127 |
| 2003 | 374.000 | 382.000 | 97,9 | 254 | 154 | 100 | 1.472 | 26 | 113 | 590 | 126 |
| 2004 | 377.000 | 379.000 | 99,5 | 252 | 152 | 100 | 1.496 | 25 | 113 | 590 | 126 |
| 2006 | 381.000 | 383.000 | 99,5 | 263 | 163 | 100 | 1.448 | 35 | 113 | 590 | 127 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
