Remove ads
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2010 tenia 157.000 batejats d'un total de 161.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ciro Miniero.
| Dioecesis Vallensis in Lucania | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Campània | |||||
| Parròquies | 138 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 158.660 (2017) (101,51 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.563 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | segle xii | ||||
| Patrocini | Sant Pantaleó Sant Costabile | ||||
| Catedral | San Pantaleone | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Ciro Miniero | ||||
| Lloc web | diocesivallodellalucania.it/diocesi/ | ||||
| |||||
La diòcesi comprèn 54 municipis de la província de Salern. La seu episcopal es troba a la ciutat de Vallo della Lucania, on es troba la catedral de San Pantaleone. El territori està dividit en 138 parròquies.
Remove ads
La diòcesi de Paestum va ser erigida a l'antiguitat, però la primera evidència històrica de l'existència d'un bisbe per a aquesta ubicació data al sínode romà proclamat pel Papa Símmac el 499. Alguns autors, entre ells Lanzoni i Duchesne, creuen que el bisbe Felice d'Agropoli, al qual el 592 Gregori el Gran ordenà la visita apostòlica de les diòcesis veïnes, van romandre sense pastor, de Velia, Blanda e Bussento, és un bisbe que a causa la invasió dels llombards, es va refugiar al castrum d'Agropoli, guarnició militar grega. A la seu de Pesto probablement s'uní, al segle viii, la diòcesi de Marcelliano (o Consilino), de la que es coneixen tres bisbes.[1]
De l'antiga ciutat de Paestum resta la catedral, ja dessacralitzada i recentment restaurada, dedicada a Maria Annunziata, erigida després que la diòcesi d'Agropoli s'unís a la de Paestum, però l'edifici original ja estava vigent en el moment del Papa Gregori el Gran.[2]
La ciutat de Paestum va ser destruït pels sarraïns al segle x. Els bisbes es van mudar a Capaccio i a partir del bisbe Alfano, qui va governar la diòcesi en el primer quart del segle xii, es van començar a titular-se com a bisbes de Capaccio, mantenint al mateix temps una bona part d'aquest segle també l'antic títol de bisbe de Paestum.[3]
Després del Concili de Trento, el 17 de juliol de 1586 la residència del bisbe va ser traslladada a Diano, on s'erigí la catedral a de l'església de Santa Maria la Major; la diòcesi, però va mantenir l'antic títol de Capaccio. A partir dels bisbes va traslladar la seva residència a Sala Consilina (1627),després a Pisciotta, després a Nova Capaccio i finalment a Novi Velia (1845): aquests trasllats constants són una clara indicació que la diòcesi no tenia un establiment permanent o una única catedral. Una Sala Consilina i a Novi Velia havien també dues curies diferents.
El primer seminari episcopal es va establir el 22 de desembre de 1564 a Teggiano pel bisbe Paolo Emilio Verallo i va ser un dels primers seminaris instituïts a partir de les disposicions del Concili de Trento; un segon seminari va ser erigit a Novi el 1804 per Filippo Speranza.
A causa de la gran extensió del territori i posar per remei a les dificultats trobades pels bisbes "sense llar", el 21 de setembre de 1850 el Papa Pius IX va decretar l'erecció de la diòcesi de Diano (avui diòcesi de Teggiano-Policastro), amb territori pres de la de Capaccio.
A l'any següent, el 16 de juliol de 1851, amb la butlla Cum propter iustitiae dilectionem el mateix Papa finalment va establir la residència del bisbe dels bisbes de Capaccio a Vallo, on l'església de San Pantaleone va esdevenir la nova catedral, sent consagrada el 5 de maig de 1878; paral·lelament la seu va prendre el nom de diòcesi de Capaccio e Vallo (Caputaquensis et Vallensis).[4]
Un moment difícil per a la diòcesi coincidí amb l'episcopat de Giovanni Francesco Siciliani, forçat a l'exili per gairebé una dècada, mentre que la diòcesi va haver de patir la confiscació de l'església proporcionada per les lleis revolucionàries de 1866 i 1867. El seminari de Teggiano llavors quedà fora de les fronteres de la diòcesi i el 15 de maig de 1870 el bisbe va posar la primera pedra d'un nou seminari a Novi Velia; el 1930 va ser inaugurat pel bisbe Francesco Cammarota un nou seminari a Vallo.
El 24 de novembre de 1945 el nom de diòcesis canvià de nou a favor de diòcesi de Vallo di Lucania (en llatí: Vallensis in Lucania). El 30 de setembre de 1986 va assumir el nom actual.
Remove ads
- Fiorenzo † (inicis de 499 - finals de 501)[5]
- Giovanni I † (citat el 649)
- Paolo † (citat el 932 circa)
- Giovanni II † (inicis de 954 - finals de 963)
- Pietro I † (citat el 967)
- Pando † (inicis de 977 - finals de 979)
- Lando † (citat el 989)
- Amato I † (inicis de 1013 - finals de juliol de 1018)[6]
- Giovanni III † (inicis de 1019 - finals de 1020)
- Giovanni IV † (inicis de 1041 - 1047 nomenat arquebisbe de Salern)
- Amato II † (1047 - finals de 1059)
- Maraldo † (inicis de 1071 - 29 de maig de 1097 mort)
- Alfano † (inicis de 1100 - finals de 1126)
- Celestino † (finals de 1134)
- Giovanni V † (inicis de 1142 - finals de 1146)
- Celso † (citat el 1156)
- Leonardo † (citat el 1173)
- Arnulfo † (citat el 1174 - finals de 1179)
- Michele † (citat el 1188)
- N. (Nicola?) † (citat el 1196)
- Gilberto † (citat el 1217)
- Anònim † (citat el 8 de juny de 1218)
- Anònim † (citat el 1231)
- Benvenuto † (inicis de 1246 - finals de 1265)
- Anònim † (citat el 1273)
- Pietro II † (inicis de 1275 - 1286 mort)
- Goberto † (23 d'agost de 1286 - 1294 mort)
- Giovanni VI † (1294 - 1312 mort)
- Filippo da Santo Magno † (7 de juliol de 1312 - de juliol de 1338 mort)
- Tommaso da Santo Magno † (11 de juny de 1341 - 12 de juliol de 1382 mort)
- Giacomo, O.E.S.A. † (1382 - 1399 mort)
- Giovanni de Pannella † (16 de maig de 1399 - 13 d'abril de 1405 nomenat bisbe de Muro Lucano)
- Guglielmo † (13 d'abril de 1405 - 10 de setembre de 1410 mort)
- Baldassarre de Giudice † (16 d'agost de 1412 - 1418 mort)
- Tommaso de Beringarii † (19 de març de 1418 - 1422 mort)
- Bernardino o Berardo Caracciolo † (18 de desembre de 1422 - 3 d'agost de 1425 nomenat bisbe de Cosenza)
- Francesco Tomacelli † (3 d'agost de 1425 - 1439 mort)
- Bartolomeo † (25 de setembre de 1439 - 1441 mort)
- Masello Mirto, O.S.B.I. † (15 de febrer de 1441 - 1462 mort)
- Francesco di Segni † (28 de febrer de 1463 - 1471 mort)
- Francesco Bertini † (18 de setembre de 1471 - 1476 mort)
- Ludovico Fenollet † (22 de març de 1476 - ? mort)
- Ausias Despuig † (9 d'agost de 1476 - 7 de setembre de 1483 mort)
- Ludovico Podocataro † (14 de novembre de 1483 - 20 de gener de 1503 nomenat arquebisbe de Benevent)
- Luigi d'Aragona † (20 de gener de 1503 - 22 de març de 1514 dimití) (administrador apostòlic)
- Vincenzo Galeota † (22 de març de 1514 - 10 de setembre de 1522 dimití) (administrador apostòlic)
- Lorenzo Pucci † (10 de setembre de 1522 - 12 de juny de 1523 dimití) (administrador apostòlic)
- Tommaso Caracciolo † (12 de juny de 1523 - 18 de desembre de 1531 dimití) (administrador apostòlic)
- Enrico Loffredo † (18 de desembre de 1531 - de gener de 1547 mort)
- Francesco Sfondrati † (23 de març de 1547 - 9 de novembre de 1549 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Cremona)
- Girolamo Verallo † (9 de novembre de 1549 - 1 de març de 1553 dimití)
- Paolo Emilio Verallo † (1 de març de 1553 - 1574 dimití)
- Lorenzo Belo † (26 de maig de 1574[7] - 1586 mort)
- Lelio Morelli † (6 de juny de 1586 - 1609 mort)
- Giovanni Vitellio, C.R. † (14 de desembre de 1609 - 1610 mort)
- Pedro de Mata y Haro, C.R. † (28 de febrer de 1611 - 1627 mort)
- Francesco Maria Brancaccio † (9 d'agost de 1627 - 12 de febrer de 1635 dimití)
- Luigi Pappacoda † (12 de febrer de 1635 - 30 de maig de 1639 nomenat bisbe de Lecce)
- Tommaso Carafa † (11 de juliol de 1639 - 7 de desembre de 1664 mort)
- Camillo Ragona † (3 d'abril de 1665 - de juliol de 1676 mort)
- Andrea Bonito, C.O. † (14 de juny de 1677 - 2 de febrer de 1684 mort)
- Giovanni Battista De Pace † (5 de juny de 1684 - 20 de novembre de 1698 mort)
- Vincenzo Corcione † (11 d'abril de 1699 - 8 de novembre de 1703 mort)
- Francesco Paolo Nicolai † (21 de juliol de 1704 - 2 de setembre de 1716 nomenat arquebisbe de Conza)
- Carlo Francesco Giocoli † (15 de març de 1717 - 14 de desembre de 1723 mort)
- Agostino Odoardi, O.S.B. † (14 de febrer de 1724 - 25 de juny de 1741 mort)
- Pietro Antonio Raimondi † (22 de gener de 1742 - 15 d'abril de 1768 mort)
- Angelo Maria Zuccari † (16 de maig de 1768 - 26 de desembre de 1794 mort)
- Sede vacante (1794-1797)
- Vincenzo Torrusio † (18 de desembre de 1797 - 29 d'octubre de 1804 nomenat bisbe de Nola)
- Filippo Speranza † (29 d'octubre de 1804 - 12 d'agost de 1834 mort)
- Michele Barone † (6 d'abril de 1835 - 7 d'octubre de 1842 mort)
- Giuseppe D'Alessandro † (19 de juny de 1843 - 24 de novembre de 1845 nomenat bisbe de Sessa Aurunca)
- Gregorio Fistilli † (24 de novembre de 1845 - 26 de setembre de 1848 dimití)
- Francesco Giampaolo † (23 de març de 1855 - 20 de juny de 1859 nomenat bisbe de Larino)
- Giovanni Battista Siciliani, O.F.M.Conv. † (20 de juny de 1859 - 24 d'octubre de 1876 mort)
- Pietro Maglione † (18 de desembre de 1876 - 17 de desembre de 1900 dimití)
- Paolo Jacuzio † (17 de desembre de 1900 - 9 de juliol de 1917 nomenat arquebisbe de Sorrento)
- Francesco Cammarota † (17 de desembre de 1917 - 15 de desembre de 1935 mort)
- Raffaele De Giuli † (17 de juny de 1936 - 18 de febrer de 1946 nomenat bisbe d'Albenga)
- Domenico Savarese † (11 de gener de 1947 - 3 d'octubre de 1955 mort)
- Biagio d'Agostino † (24 de febrer de 1956 - 26 d'octubre de 1974 jubilat)
- Giuseppe Casale (26 d'octubre de 1974 - 7 de maig de 1988 nomenat arquebisbe de Foggia-Bovino)
- Giuseppe Rocco Favale (4 de març de 1989 - 7 de maig de 2011 jubilat)
- Ciro Miniero, des del 7 de maig de 2011
Remove ads
A finals del 2010, la diòcesi tenia 157.000 batejats sobre una població de 161.000 persones, equivalent al 97,5% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 151.000 | 151.000 | 100,0 | 118 | 90 | 28 | 1.279 | 33 | 133 | 107 | |
| 1969 | 160.260 | 160.302 | 100,0 | 123 | 98 | 25 | 1.302 | 30 | 169 | 95 | |
| 1980 | 153.100 | 154.772 | 98,9 | 126 | 105 | 21 | 1.215 | 23 | 167 | 135 | |
| 1990 | 161.000 | 162.000 | 99,4 | 109 | 80 | 29 | 1.477 | 2 | 31 | 155 | 136 |
| 1999 | 159.112 | 161.312 | 98,6 | 106 | 81 | 25 | 1.501 | 9 | 25 | 111 | 136 |
| 2000 | 156.520 | 158.852 | 98,5 | 106 | 82 | 24 | 1.476 | 9 | 24 | 113 | 136 |
| 2001 | 156.520 | 158.852 | 98,5 | 104 | 82 | 22 | 1.505 | 9 | 22 | 92 | 136 |
| 2002 | 156.520 | 158.866 | 98,5 | 101 | 81 | 20 | 1.549 | 9 | 20 | 109 | 136 |
| 2003 | 156.534 | 158.866 | 98,5 | 99 | 80 | 19 | 1.581 | 9 | 19 | 101 | 136 |
| 2004 | 156.520 | 158.866 | 98,5 | 103 | 83 | 20 | 1.519 | 9 | 20 | 112 | 137 |
| 2010 | 157.000 | 161.000 | 97,5 | 106 | 87 | 19 | 1.481 | 9 | 19 | 87 | 138 |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads