L'ardealita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada per Josef Schadler i Franz Halla l'any 1931 per "Ardeal," el nom romanès antic per Transylvania, on es troba la seva localitat tipus.
 Ardealita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂(HPO₄)(SO₄)·4H₂O |
| Localitat tipus | cova Cioclovina, Boșorod, Hunedoara, Hunedoara Co., Romania |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.50  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.16 |
| Dana | 43.1.1.1 |
| Heys | 22.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,721Å; b = 30,992Å; c = 6,25Å; β = 117,26° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | groc clar, groc, groc marronós, incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1 a 1,5 |
| Lluïssor | mat, terrosa |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,30 a 2,34 g/cm³ (mesurada); 2,32 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,531 nβ = 1,539 nγ = 1,546 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | no |
| Angle 2V | mesurat: 86° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1931 |
| Símbol | Adl |
| Referències | [1] |
L'ardealita és un fosfat de fórmula química Ca₂(HPO₄)(SO₄)·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls aplanats i molt prims. També s'hi troba en forma de crostes primes i pols de grans molt fins.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1 i 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ardealita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: stercorita, mundrabillaita, swaknoita, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rhabdofana-(Ce), rhabdofana-(La), rhabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Es troba en coves de pedra calcària, formant-se en una etapa primerenca de la descomposició de guano de ratapinyada, en reacció amb la calcita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: brushita, guix, carbonathidroxilapatita, newberyita o taranakita. La seva localitat tipus es troba a la cova Cioclovina, a Boșorod, (Hunedoara, Romania), on va ser descoberta l'any 1931.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
